Les previsions al final es van complir i la neu va fer acte de presència
puntualment a les fins del matí, tal com va evidenciar la primera foto enviada
pel Marcel a les cinc de la matinada. Pràcticament, fins a les 12 hores la
nevada no es va aturar quan va girar-se vent. Hora en la que al poble va
començar arribar gent de fora amb ganes de tocar i veure la neu. I entre ells –no
diré que no tingui un punt de “dominguero”- nosaltres. Vam agafar el cotxe i
tot xino xano vam pujar fins a Colldejou. A tocar de la Mare de Déu de la Roca
el paisatge va començar a canviar. A partir de Mont-roig la pluja que queia es
va convertir en aigua. I des de l’indicador de l’ermita en amunt als vorals la
neu anava prenent protagonisme. Amb precaució anar seguit les roderes. Es veu
que a la matinada una màquina havia tirant sal i havia llevat una mica la neu;
es podia passar. Com sempre en els llocs més obacs hi va haver una mica més de
perill però poca cosa. Superats els llocs amb més pendent al final va aparèixer
davant nostre Colldejou. Hi vam a arribar a tocar de les 11h encara amb una
nevada considerable. Vam aparcar i vam gaudir de la neu i de les vistes.
Llàstima que el cel estava força tapat encara! Com que havien llençat sal als
carrers aquestes eren transitables.
Pel que vam poder comprovar en els gruixos que hi havia als terrats i
damunt dels cotxes es van acumular uns 15-16 cm de neu, que déu ni do. Tots els arbres tenien un bon gruix de neu
aferrada a les seves resistents branques, igual que les baranes, les quals ens
oferien un espectacle curiós amb la neu esllanguint-se de ferro en ferro. Les
teulades, els racons, el cel, els carrers, els filats per estendre la roba...
tot acompanyava. Les vistes des de la part alta del poble tant des de la zona
de la pista com des del camí de la Mola eren imponents. I tot sense perill,
sense fer mal.
La botiga va obrir en l’horari habitual amb una ració extra de pa, no fos
que marxés la llum i hi hagués problemes a la tarda. Algun que altre intrèpid
amb esquís va aprofitar el blanc per passar-s’ho pipa, igual que els més menuts
llençant-se amb plàstics pels carrers més drets.
En definitiva un dia per recordar. Un dels espectacles més bells que ens
proporciona la natura.
L'ÀLBUM DE LA NEVADA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada