CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA 2015-2016

1) COMPETICIÓ. Lliga Espanyola.

2) MARCADOR I GOLEJADORS. MADRID 0 - BARÇA 4 (Suàrez 2, Ney i Iniesta).

3) TV O RÀDIO. Tv a casa tranquil·líssim!

4) EL TITULAR DE PREMSA. El derbi més plàcid de la història!

4) EL TÒPIC/LA DADA/L’ANÈCDOTA. Meneo, meneo, meneo i meneo! Pichichis: Neymar i Suàrez. Abans de començar el partit el camp va fer el silenci i sota el so de la Marsellesa es va homenatjar les víctimes dels atemptats de París. Pell de gallina. Un aplaudiment immens! Per cert; també pell de gallina amb els aplaudiments a Iniesta. Es nota que molta gent al Bernabéu té bon criteri futbolístic. Ah i no oblideu que els títols de la roja us els ha permès gaudir el Barça.

5) ELS JUGADORS.

-EL MILLOR. En destacaré tres: Bravo, Iniesta i Sergi Roberto.

-EL PITJOR. --

-L’INDULTAT. --

6) L’ENTRENADOR. Excel·lent. Tenia clar el que havia de fer i ho va dur a la pràctica: col·locar Sergi Roberto al mig escorat cap a l’extrem per frenar les pujades de Marcelo, un jugador clau pel Madrid. Així amb les ajudes dels nostres laterals i els quatre del mig no vam deixar temps ni espais al rival.

7) L’ÀRBITRE. En línies generals bé. Molt difícil de veure un penal a Suàrez de Ramos (que potser havia d’haver expulsat per dos grogues) i unes mans de Piqué  dubtoses. No va ser decisiu en el partit!

8) ELS EQUIPS.

-EL RIVAL. Indigne per un Madrid. Va jugar amb l’equip massa avançat a mig camp. En defensa, amb els passadors que té el Barça cada vegada els hi guanyàvem l’espai. L’únic estable en defensa Ramos. Marcelo és un bon lateral però Varane i Danilo no són jugadors pel Madrid. Al mig els hi va faltar la fantasia i la imaginació del millor jugador que tenen Isco. Té aquell temps i aquella màgia que poder desoxigenar un mig camp. Salvo a Modric tot i que no la va rascar. I davant com que el mig estava tallat els extrems Cris i Bale van rebre poques pilotes i només alguna vegada van poder desequilibrar. Benzema va estar desaparegut, no estava al 100% per jugar.

El Madrid té uns jugadors impressionants però van demostrar que no saben ben bé al que juguen i el més important que encara no són un equip amb uns automatismes. Benitez ha volgut crear un equip massa defensiu sacrificant en part la màgia d’alguns mags que té a la plantilla. Si a això hi afegim la manca d’intensitat –que no vol dir anar a fer mal com va fer Isco- i la imprecisió davant de porteria fan del Madrid un equip vencible.

-EL BARÇA.

-VIRTUTS. La millor definició: som un equip i sabem al que juguem. Tenim la pilota; en el primer gol, abans de fer-lo, el Barça toca la pilota 40 vegades. Tenim paciència i esperem el moment per rebentar el rival. És molt de Cruyff això: defensar-se amb la pilota. I quan la perdem a lluitar per recuperar-la ràpid, ben juntets, per fer el camp petit al rival; forçant-lo a l’error. Sempre tenim línies de passi clares: dues o tres opcions respecte al que té la pilota. Som solidaris; quan un perd la posició un altre company té clar que ha d’ocupar aquell lloc. Tenim un porter que ens els moments que la caguem ho para tot. I de la nova era Luis Enrique tenim que quan mirem cap endavant correm i decidim sense miraments, a barraca.

-DEFECTES. Quan ens prenen la banda amb centrades ho tenim força pelut. Els segons o minut a vegades de “pájara”.

-DUBTES. Ara falta que no fotem el préssec contra equips teòricament inferiors.

9) QUÈ DIU O QUÈ DIR A LA CAVERNA. Podeu dir moltes coses, demanar dimissions, caps... És molt senzill: el Barça us ha passat la mà per la cara i us ha humiliat a casa vostra, al gran Santiago Bernabéu. I en els darrers anys ho ha fet diverses vegades, amb diferents equips i amb diferents entradors. I això us ha de deixar ben clar que podeu viure de las “glorias deportivas” d’altres temps que avui i des de fa forces anys ja el millor equip del món és el Barça. I ho és sense estridències, sense crits, sense “”SSIIIIIIIIES”, sense faltar el respecte... Ho és ESPORTIVAMENT, al camp, a la gespa que és on es mesura la qualitat, el toc, la velocitat, l’eficàcia o la tècnica. Així que obriu una nova reflexió i a veure si feu un equip d’una vegada. Ho hau d’entendre; per molt que sigueu el “equipo del gobierno” i per molt que tingueu noms, si no sou un equip no sou res. Au doncs, a sis punts i a més tercers a la lliga, superats per l’Atlético de Madrid.

10) PRONÒSTIC/PROPER RIVAL. Pronòstic encertats pel que fa a la victòria culer. Vaig dir 0-1 i al final és 0-4. Bé, bé! El proper partit és el de Xampions contra la Roma a casa, 2-0.