QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Hem celebrat els reis tot i que amb pena per la mort de tres persones en l’incendi de Badalona i una en un altre incendi a Llagostera. Quina pena que en aquests dies assenyalats puguin passar aqueixes desgràcies.
Hem seguit els Reis de Reus en una cavalcada millorada respecte altres anys i amb la novetat que han llençat caramels tous. Després hem anat a buscar els reis a casa de mons pares; gaudirem d’un pernil maco aquests propers dies. Per ells una mini cadena compacta estil vintage, que a ben segur que gaudiran. Gin tònic post sopar al Despertaferro, trobada amb amics i a somniar. Al matí ses Majestats ens han deixat els nostres regals: pal selfie, tripode, quadres, colònies... I al migdia a celebrar els 71 anys del sogre i a buscar els reis al Sardà (soparet a ca l’Urgellès). Darrer dels dinars en família gentilesa de la Rosita i darrera celebració a taula amb el tortell de reis, tal com mana la tradició.
EL PERSONATGE. Dos personatges que per desgràcia rebran un homenatge ja pòstum quan se’ls hi volia fer en vida. El primer és el cantant Moncho que ens va deixar la setmana passada. L’home ens va acostar al món del bolero tot i moure’s en un ambient de rumba al costat de Peret o ‘el Pescailla’. Precisament, se’l recordarà per fer una mena de fusió entre els dos gèneres i per acabar decantant-se finalment pel bolero. A casa, al costat de ‘los Panchos’, ‘Moncho’ va ser molt escoltat. El segon és el riudomenc de naixement Joan Guinjoan. D’ell hem quedo amb una frase que em torba: ‘no he pogut viure de la meva música però si de la música’. I és que les seves composicions mai van acabar de convèncer. En canvi, va rebre un reconeixement clar fent de director i pianista. Pel record ens quedarà la seva òpera ‘Gaudí’ on ens explica la vida operísticament l’obra del geni.
L’EFEMÈRIDE. El 4 de gener de 1932 arrestaven i empresonaven Gandhi, essent acusat de sedició. Quina era la seva lluita? Aconseguir amb desobediència civil, pacíficament i sense violència la independència de l’Índia d’Anglaterra. En aquests dies tan convulsos crec de justícia recordar aquest personatge. El primer gran acte de plantar cara als britànics va ser la Marxa de la sal. Els anglesos feien pagar un impost injust als indis per fer sal. La segona fita arribà amb l’entrada de l’Índia en la guerra mundial pel fet que Anglaterra així ho feu. De nou el van fotre a la presó, en reclamar-ne la sortida de la seva pàtria. Allà perdé la seva dona. Finalment va ser l’any 1943 quan Anglaterra decidí donar el govern del país als indis. Al final, l’any 1948 el van assassinar.
Em quedo amb aquestes asseveracions de les milers que va fer. Realment t’arriben al més profund. Una mica perquè reflexionem tots plegats sobre la llibertat, la lluita, la no violència i la felicitat.
‘Primer t’ignoren, llavors se’n riuen de tu, lluiten conta tu i finalment guanyes’. Per fer-ho entenc que has de ser coherent i net amb el que sents i ets. I si és així és que tens la felicitat a tocar: ‘La felicitat és quan el que penses, dius i fas estan en harmonia.’ La llàstima és que massa sovint topem amb gent que no és coherent amb aquests tres principis bàsics; el que diuen i acaben fent no té relació. Tristament passa molt amb la classe política, que a més opta per la via del vot abans que per la via de la veritat.
‘No hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí. La violència és la por als ideals dels altres. Cap dificultat pot batre els homes que tenen fe en la seva missió. La humanitat només pot alliberar-se de la violència per mitjà de la no violència’. És massa bonic per ser cert. Que poca gent hi creu en aquesta via. Els països no paren d’armar-se i són cada dia més violents per demostrar el seu poder i força davant els seus oponents, quan el que haurien de fer és resoldre les desavinences asseguts en una taula dialogant.
LA METEO/ESPAI TERRA. Cap d’any i principi d’any amb un temps suau per l’època que som. Pronòstics de monotonia temporal que segueixen imposant-se i que encerten els meteoròlegs. Anticicló doncs i poca cosa més que predir una mica més de fred i retorn de les boires que ara si que seran gebradores. El vent a partir de dimecres ha tornat a deixar-se notar! Als llocs encalmats cels radiants, blaus i solet de dia i fred a les nits amb tantes hores sense llum solar. Gelades a les zones interiors amb temperatures clarament per sota de zero graus del Priorat i Terra Alta a les terres de Lleida.
Pluges torrencials a Tailàndia i incendis brutals en l’estiu austral a Xile.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. La xarxa ha bullit amb aquesta petició: ‘El PP pedirá a Ana Pastor que retire del Diario de Sesiones la acusación de "corrupto" que le lanzan otros grupos’ (elDiario.es). Quina cara més dura que tenen! De fet, si que l’haurien de retirar ja que atenent a totes les acusacions provades que s’han fet d’ells el terme més exacte per a referir-se al PP és ‘organització criminal’. En lloc de demanar perdó als espanyols per tota la corrupció que han dut a terme, sembla que se’n fotin volent donar lliçons d’aquesta mena. No només haurien de ser fora de les institucions de govern uns quants anys purgant la culpa sinó que haurien d’estar calladets. Ans al contrari; per tapar les seves infinites vergonyes encara criden més i manipulen més. Si aquesta estratègia de nou els hi dóna l’accés a la Moncloa realment serà que Espanya està molt malalta.
QUE N’APRENGUIN! Mala peça tenen al teler a Brasil després de la victòria de Bolsonaro. La ministra de ‘Dona i família’ Damares Alves va dir que amb el nou president comença una nova etapa pel país. La pastora ultra catòlica es va anar enredant dient que Brasil recuperaria la normalitat i que ‘"¡Atención, atención! Es una nueva era en Brasil: niño viste de azul y niña viste de rosa". Aquesta antiavortista ferma, com a bona ultradretana que és, vol recuperar els valors més rancis de la societat, entre els quals manipular la forma de vestir i els rols a casa segons el sexe. Quin món més malalt! Sort que sempre hi ha l’altra cara de la moneda. La xarxa s’ha omplert d’homes i dones amb les samarretes canviades.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Pablo Casado: ‘Depondremos al Gobierno de la Generalitat y nombraremos uno nuevo, tomaremos el control de los Mossos para poner orden en las calles, pondremos orden en la educación y en los medios de comunicación’. Maleït siguis! Ja no sé que més dir d’aquest malparit que fora càmeres es dóna la mà amb l’extrema dreta més cutre i retrògrada i que davant d’elles fins i tot té un discurs més boig i desequilibrat. És un boig! Ja em diràs per què i què aportaria un nou 155. Es pensa que ens quedaríem de braços creuats en aquest tracte colonial? Doncs no, desgraciat! Per damunt de tot som persones. Mai podreu entrar a les nostres ments lliures i fer que pensem com vosaltres i renunciem al que portem als nostres gens: la cultura, la llengua, els mitjans, el país. Seguiu caient en l’error de sempre, que no és altre que no reconèixer que d’Espanyes n’hi ha moltes i són diverses i darrere tenen un bagatge que no es podeu carregar així com així. Ni Franco ho va aconseguir! Així es pensen que ens convenceran, que ens seduiran? Aquesta classe política de l’eix PPC’s-VOX -amb algun carcamal del PSOE també- tenen por de reconèixer que darrere de la nostra classe política de llums i ombres, hi ha el poble i aquest està ferm en assolir la independència. Tenen por i per això aquest discurs cada dia més agressiu i violent contra nosaltres. Bé, ara contra nosaltres, però en qualsevol altre moment en contra de tota idea o plantejament que pugui alterar els seus ideals xenòfobs, nacionalistes espanyols, religosos-sectaris-catòlics-cristians, patriarcals i en contra dels immigrants, a no ser que siguin servents (o esclaus si poguessin). Per rematar el ridícul d’aquest nou eix PP-VOX, dues aportacions més. Un vídeo penjat a les xarxes del PP on es fa una carta als reis desitjant la mort de Pedro Sànchez. I l’altre pel que fa al partit de l’Abascal. Han fitxat un bona perla: Juan E. Pfluger. Un desgraciat defensor de falange que lluny de demanar perdó pels tuits que ha fet contra el feminisme, la migració i el col•lectiu LGTBI encara se’n vanagloria i s’hi referma! Quins valors noi! El més trist de tot és que en les darreres enquestes del CIS tot aquest ideari puja en intenció de vot, tot i que el PSOE guanyaria les eleccions i el Sànchez és el líder més ben valorat amb un 3,9. A Catalunya ERC guanyaria les eleccions i l’extrema drets no entraria.
ESCLAUS DE LES DADES. Dos factors preocupants segueixen ben latents a casa nostra: els accidents i el terrorisme. En aquest començar i acabar d’any, tot i les campanyes agressives de la DGT, passades a tota hora per televisions i ràdios, hi ha hagut accidents amb conseqüències. Una noia que anava completament mamada i drograda va fotre’s al damunt de 3 motoristes i a Barcelona un desgraciat s’ha donat a la fuga després d’atropellar un noi de 25 anys. Segueixo pensant que és un tema educacional i des de ben petits.
L’altre factor és el terrorisme. Hem estat tots aquests dies en alerta 4 sobre 5, amb policia per tot arreu amatent i blindant els actes de final d’any i reis agafant fins i tot un paio que sembla ser que s’estava radicalitzant. Doncs va i ve un imbècil francès amb armament al cotxe i pretenent entrar a la Sagrada Família amb carregadors d’armes. La gent ja jo no sé si és que és idiota o realment, com deia l’avi, n’hi ha més fora que dins.
DURUS A QUATRE PESSETES. Amb l’entrada de l’any 19, després d’una pujada de preus d’un 1,2%, venen congelacions i baixades de preus en aigua, llum i gas. Tot i que les elèctriques es veu que poden modificar preus, és un bona notícia que les famílies puguin anar no tant apretades. Si a això li sumem la pujada del salari mínim interprofessional a 900 euros vol dir que anem millor que en temps de Rajoy. Amb ‘l’apretar’ de Pablo Iglesias al socialisme, queda latent que les mesures més sociables i humanes són.
EL PROCÉS. Actes a les presons -sobretot a Lledoners- amb cantades, ballades i concentracions. En una d’elles el president Puigdemont ha fet una crida a la unitat dient: ‘el que vam començar junts ho hem d’acabar junts’. Per mi hi ha dues claus: la unitat d’acció i el rebuig a la violència vingui d’on vingui.
Mercè Caso (degana jutges Barcelona): ‘Mai una presó provisional pot ser una sentència per avançat’. En les declaracions deixa clar que es podien haver pres altres mesures per garantir que no es fuguessin.
El conseller Lluís Puig ha baixat fins a la Catalunya Nord (a Perpinyà) per presentar el Consell per la República. Pel que es veu no les tenien totes ja que França és una mica sospitosa en el sentit que poguessin prendre alguna mesura al respecte. Al final però res de res. Ha imperat que som ciutadans europeus i podem circular lliurement per Europa. Han avisat que no serà l’únic que baixarà per aquestes contrades. La premsa espanyolista s’ha posat les mans al cap per quin raó les forces de seguretat espanyoles no l’han detingut. Increïble!
TIP DELS IUESEIS. Mentre els americans admiren en primer terme la família Obama, Amèrica suma 13 dies de tancament de l’administració americana i el ‘Trumf’ segueix amb els seus deliris. Després de felicitar d’una manera molt sui generis l’any nou, dient que mentre ell treballa els altres estan de vacances, ha continuat enrocat amb el tema del mur. Tot i que va dir que el mur amb Méxic el pagarien els mexicans, segueix entestat en fer el mur i que els paguin els americans, amb el que el Senat s’hi nega. Altrament, el Congrés ha nomenat Nancy Pelosi per dirigir l’ofensiva demòcrata contra el president. Pel que es veu serà ella la que remenarà en la merda per derrocar el president; trama russa, crisi migratòria o el mur amb Mèxic. Igual que la congressista més jove Alexandria Ocasio, a la que s’ha intentat criminalitzar ja que ha sortit en un vídeo a la universitat ballant de manera natural. Pel que es veu, a la dreta els gestos normals els ofenen. El fet és desacreditar-la ja que es veu que puja amb molta força.
Nou tiroteig amb tres morts en aquest cas en una bolera.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Neix la plataforma ‘Comerç Solidari de Reus’. Una entitat formada per establiments, petits empresaris i emprenedors que buscarà finançament per col•laborar amb l’ONG Pro Activa Open Arms amb el lema ‘Ajudem els refugiats’. Una gran iniciativa, atenent la gran feina que fa l’ONG per salvar vides de persones. I és que aquest any que hem passat ens deix més de dues-mil víctimes en aigües del Mediterrani. Qualsevol esforç és una recompensa. Just aquesta setmana, hem sabut de la crida que va fer l’ONG; doncs en poques hores s’han recollit més de 3000 mantes a casa nostra desbordant tota previsió. Les mantes les utilitzaran per rescats de persones que han de refugiar-se a la coberta del vaixell badaloní, ja que a l’interior ja està ple. Iniciatives que se sumen a d’altres igual de dignes com l’entrega de diners en projectes de Pro Activa, sopar solidaris i donatius per reparar els vaixells fets en els darrers temps.
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. El prior del Valle de los Caidos es nega a l’exhumació de Franco. Ha al·legat, com si fóssim imbècils, que no es té el permís de la família. La realitat que ha destapat el mateix govern és que aquest mateix Santiago Cantera va ser candidat per Falange als anys noranta. Se li ha vist el ‘plumero’. I després diuen que hi va haver una transició i que el franquisme està eliminat. M’entristeix veure com el Vaticà no es posiciona a treure aquest malparit del Valle.
Mentrestant, el Papa s’ha donat un bany de multituds a Cuba. S’ha apartat una mica del terrabastall que té muntat en molts punts de la seva església vinculada amb casos de pederàstia. Li costarà molt fer net. Amb una cosa estic d’acord amb ell i que més val ser ateu que no pas viure en l’església odiant a tothom. Està clar que l’església no viu allunyada de les constants contradiccions en les que viu sumida la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada