Barça 1 - Espanyol 2
Havia de passar! havia de passar! havíem de caure... però a casa i amb l'altre equip de la ciutat!!!!! De totes maneres l'enhorabona; per la victòria i per saber plantejar un partit com un equip de regional i amb la punteria d'un equip de Xampions. Increïble! Ara; trobo que els vam posar les coses molt fàcils. Amb el plantejament. En Puyol ha de ser titular indiscutible des del primer minut i de CENTRAL no fent experiments a la banda. Per aquesta tasca tenim altres homes. O sinó per què els tenim? Ahir era un partit clarissimament per tocadors i va i ens foten dos destructors: Touré i Keita. Sorprenent! Sabíem que l'Espanyol vindria a tancar-se, doncs feia falta paciència i toc. Què feia en Busquets a la banqueta! Una temeritat! I finalment dos desquiciaments més. D'entrada la CAGADA del Valdés! S'ha de dir tanmateix que amics darrere d'ell hi ha l'abisme. I de sortida els canvis irracionals d'en Pep. Si ens faltava el gol precisament i ens desmonta la davantera fent parar boig al Busquets de davanter centre. Què en va fer del Titi? Com pot treure l'Eto'o? I per què no posa al Bojan? Si volem fer trempar el públic els hem de fotre al camp. I escolta! Si convé jugar amb tres defenses i jugar-nos-la ho hem de fer! El gran equip som nosaltres i hem de fotre els cullons damunt de la taula. No anar al tran, tran... ja marcarem; ja apareixerà el Messi... Ahir em va venir al cap el Manicomi del Cruyff, que pensava que s'havia enterrat per sempre! Aquelles bogeries! aquells Alexankos... Doncs no! Fem les coses amb coherència com fins ara hem fet! Reflexiona xec!.
Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada