TROBADA DE GEGANTS DE LA SERRAVELLA A ULLASTRELL

Ens vam aixecar ben d'hora; concretament a les 6 del matí. Després de prendre'ns un bon cafè calentet, de nit encara, vam anar baixant cap a l'entrada del poble. Allà ens esperava un "amable" autobusero amb el seu petit autobús; primer inconvenient. Els gegants no cabien al porta-equipatge.

Al final només vam poder predre l'Espantall i la Fumada; representació suficient! Vam anar tentinejant fins a Mont-roig i d'allà fins a Reus per agafar l'autopista. El cert és que més d'un va anar fent becaines. Altres vam apofitar el dia per posar-nos al dia políticament i socialment parlant.

Al cap de dues hores arribàvem a Ullastrell. Un poble d'uns 1400 habitants situat a la part dreta de Montserrat, entre Martorell i Terrassa. Ens convidaven a la festa de la Serralavella. Una setmana sencera, amb diferents actes, dedicats a la vella i al temps de la Quaresma. Precisament, la geganta del poble és la Serralavella. L'altre és el magnífic déu Dionís; el seu ball embriagat s'encomana.



A l'arribar vam muntar la Fumada i després de donar una breu volteta per la fira de productes de la Quaresma, vam anar a parar a una pista coberta on vam procedir a esmorzar un pa amb tomaca amb productes de la terra: bull, butifarra, catalana, fuet... S'em fa la boca aigua només de pensar-hi! I de postres una bona xocalata calenta amb melindros.



Cap als vols de les 11:30 va començar la rua gegantera, sota un solet que ja recorva que la primavera era entre nosaltres. Durant dues hores vam donar tombs pels carrers irregulars del poble, passant fins i tot per dins de la fira. El nostre Espantall va deleitar els més petits i molts altres grans. Va convertir-se en un dels atractitus. Per cert, fer notar que ningú dels que contemplaven la rua es va quiexar. Fet notable! N'hauran d'aprendre els rudes "toricos" que estiuegen a Salou. Abans de plegar vam fer un ball per colla i un ball final entre tots.

Cap a les 14:30 vam asseure'ns de nou a la zona de la pista preparats pel dinar. Ens van preparar unn bon aperitiu i de segon plat ens vam fumbre una llangonissa amb mongetes per llepar-s'hi els dits. De postres crema.

I bé! sense masses preàmbuls vam tonar a pujar a l'autocar per tornar a casa nostra. La tornada va ser un drama! la música de fons era una barraja de crits dels més petits barrejats amb els roncs de la majoria.

A l'alçada del peatge de Martorell vam dirigir a la Muntanya de Montserrat la darrera mirada. Havia estat un dia magnífic. Ens ho havíem passar molt bé. Els grallers vam fer una bona actuació i vam poder fer arribar les nostres tradicions a través dels nostres gegants a aquella bona gent d'Ullastrell. Només cal dir-los que gràcies i que fins aviat! Iblama