10 ANYS DE LO COLLET 180409

Admiro la gent de Colldejou per diverses raons. Una de elles és perquè tenen moltes iniciatives i idees; i l'altra és que la gent es mobilitza i et reconeix el treball que has fet.

Quan ens vam reunir per primera vegada per decidir que fèiem per l'aniversari de la revista van sorgir moltes idees. El resultat final global ha estat crec magnífic. Queda clar que l'important no és que hi hagi molta gent sinó que la gent que hi participa tingui ganes de fer coses. Així que ja portàvem molts dies preparant tot el tema de l'exposició: recollint fotos, escanejant-ne, imprimint-les, ordenant-es, classificant-les, preparant els marcs, els llibres amb les etiquetes, muntant la paradeta...

El divendres a la nit i el dissabte al matí ja vam deixar definida l'exposició de fotografies i portades, junt amb la projecció en dvd dels 10 anys de Lo Collet; Iblama. Aquesta presentació era el recull de les fotos que estaven exposades ajuntades per temes i amb música de Yanni. En total vam recollir 13 temes: Ajuntament-Institucional, Bitlles, Festes varies, Festes Majors, Fets Rellevants, Gegants, Gent, Elements del poble, Església, Esmorzars-Dinars-Berenars i Sopars, Històriques de Colldejou, Viatges i Excursions.

A la tarda els nervis estaven a flor de pell. En sec va fumbre un xàfec que ens va deixar una mica encongits. A l'hora de la conferència els núvols ens van respectar. Així que va arribar en Jordi Gil, directament de Barcelona, amb la seva companya Anna. Els va rebre la Xell. Jo estava a sala d'exposicions de l'Ajuntament Vell , on la gent ja gaudia de l'exposició en si. I on per cert, es va haver de donar petits tocs d'atenció alguna que altra senyora que aixecava el mantell per agafar alguna avellaneta! La gent estava ansiosa!

Retrobar en Jordi. Si penso en la meva estada al Puigcerver és una de les persones que primer em ve al cap. Vam passar moltes estones dient burrades, rient... dient-nos algunes confidències, formant un bon equip futbolístic. El meu 3 de BUP i COU els lligo a la Xell, el David, el Manel, el Jordi... Quins anys! Doncs bé! ens vam retrobar a la porta de l'exposició i ens vam fondre en una abraçada! Moltes coses em van passar pel cap en aquell moment! El darrer pensament és que les coses ens havien anat bé als dos.

La xerrada que ens va oferir va ser molt amena. Ens va parlar de les bambalines de la TV; de com es fa un programa de la gent que hi ha al darrere, de les hores que es passen treballant... És un món moltes vegades desagraït per la feina que es fa. De fet és tan simple com canviar de canal i s'ha acabat. No hi ha dubte que la gent va gaudir primer de la planesa de les seves paraules i després perquè comprenien el que deia. Jo crec que això és vital. A vegades vas a una conferència i hi parlen tios embafats que no entens res. Ah! i se les donen de grans pensadors i tal i tal... La qüestió és que t'entenguin! I allà el van entendre.

Acte seguit vam fer el pica pica. Ho he de reconèixer; vaig anar a baix a veure com anava el Barça. Ja no podia aguantar més. Per cert no hi era sol! jeje Sort que va guanyar!

Hi havia una altra sorpresa reservada als que es quedessin al psicolabis. El menjar estava posat damunt d'un vidre i a sota hi havia un feix de fotos de temàtica diversa. Ja vam tenir una estona més de conversa. Al mateix temps la gent va poder intercanviar impressions amb el convidat de manera més distesa. Entre xerrades vam obsequiar al Jordi amb un formatge del Senyor Alcalde i amb una rosa a la seva companya Anna.

Després, a quarts d'onze, vam anar a sopar a l'Aire de Colldejou. Vam poder assaborir el formatge de l'alcalde, un bon entrecot, la botifarra del perol i un brownie de xocolata. Mmmmm! Ah! alerta! i tot ben regat amb un Celler de Cal Pla negre. Després vam brindar amb cava. Vam parlar de tantes coses! És d'aquelles converses que et sents a gust i parlaries i parlaries... anava passant el temps! Al final els pobres marxaven a la una tocada! Ens vam despedir a la plaça de l'església ja amb una mica de fred al cos.

L'estrés de les jornades precedents quedava altament compensat. Ara a seguir perquè d'aquí a 10 anys ho poguem tornar a preparar amb les mateixes ganes i amb la mateixa il·lusió. Gràcies. Ibllama