LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Chelsea 1 - Barça 1

http://www.youtube.com/watch?v=q_0aAZQThk0 Resum del partit

S'acabava el partit. Ja ho donàvem per perdut. Estàvem al Casal de Colldejou -un altre nou talismà- i la gent ja estava resignada. Trista! Abatuda! Com podia ser que un equip tant i tant raquitit es fotés a la final de la xampions. Un equip fet a cop de petroli sense massa criteri i que té un entrenador que sap molt i molt bé el que s'havia de fer per aturar el Barça... -"quan! Puja Alves per la banda dreta. Travessa el mig camp; tornarà a centrar i aquesta vegada a la desesperada. Fa una centrada passada. La recull com pot Eto'o que fa un control massa llarg. Essien sembla que la refusa però fa misto. Li pren Messi. Què farà! Xuta! Cullons! Fa dues passes en perpendicular a la porteria i fa una passada igualment perpendicular. A la tele no es veu ningú. On va! I de sobte es veu Don Andrés com amb aquella elegància que el caracteritza enganxa un xut el qual en la seva trajectòria es va obrint cap a fora... Gol! Gol! Gol! Gol! Golllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll! Em torno lelo. La gent al bar fot una bramada de cullons. Crido! Aixeco el punys. Empenyo al Martí que tinc a la dreta. Agafo la cadira no se per què. Agafo l'ampolla! El Barça ha marcat al minut 94. Em costa reaccionar. Crido! Quasi no sé ni que ha marcat! Veig a l'esquerra el Ramon extasiat. Brutal! Veig que em tremola el cos, i les mans... fins i tot les ulleres se m'han torçat. El Martí ha sortit a la terrassa. Què li passa! Després em diu que ha marxat perquè tenia por que li fotés un cop a la galta i li acabaven de treure els queixals del seny! Al davanat el Joan, el Ricard, l'Ismael, el Roger, el Papitu... i els altres. Tots semblen com bojos. Criden! Salten! Què gran! Què gran!!"-.

Narració del gol d'Iniesta

http://www.youtube.com/watch?v=4eotaDzvzoc Rac1

La veritat és que el guió va ser molt dolent pel Barça. Li va passar el pitjor. Al minut 10 Essien va enganxar una pilota amb l'esquerra que va acabar al fons de la xarxa per l'escaire. Res a pelar. Al Chelsea li estava sortint tot com havia previst. Empatar fora -que no et marquin- i 1-0 al principi del partit. Ara només quedava se seriós en defensa i aguantar. La feina la tenien feta. I el cert és que la lliçó molt ben apresa. Podrem dir el que vulguem de Hiddink tanmateix tenia molt clar què havia de fer. Tenia molt presents els punts febles del Barça. Va posar un mig del camp potent i en defensa feien constants ajudes de dos jugadors per rival. El Barça semblava aquells Barces de grans possessions que nos servien per res de l'etapa final de Rijkard. Semblava que la història tornava a repetir-se i el Chelsea estva ben tranquil, ja que tenia el rival molt lluny de la porteria. I és que es van notar molt dues coses. L'absència d'Henry; avui vital davant! i a mig cap les ajudes d'Iniesta. En defensa crec que vam estr molt bé. Ah! i tanquem per sempre les discusions del porter. Tot i que de tant en tant erra ens ha salvat molts punts i en concret aquesta eliminatòria. Felicitats Victor! I a intentar millorar en les errades!

A més ahir vam tenir la sort dels campions. L'únic xut a porteria i el fotem dins. L'èxtasi està servida. Una nit més fa goig arribar a casa i mirar tots els canals per veure com tracten la noticia. Molta enveja he notat. Molta enveja! Com a Kaiserslautern l'any 92. Ara només queda que es repeteixi la història d'aquell any. Queda clar que patirem però a Roma estarem! Per cert em penjo UNA MEDALLA: vaig pronosticar que guanyaríem al Bernabeu i que empataríem amb el Chelsea. Jejeje Tinc bon ull! Oe, Oe, oe, ooeeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeoeo!!!!!!!!!!!!

Iblama