APARTATS

29 de maig 2009

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Barça 2 - Manchester 0



















CAMPIONS DE LA UEFA XAMPIONS LEAGUE 2009
http://www.youtube.com/watch?v=yxTWYXuYDXE Resum del partit



INTRODUCCIÓ
Ahir de camí cap a repàs, jo enfundat en la meva samarreta dels 30 anys, em vaig trobar dues persones que em van felicitar. El primer era un sic musulmà. El segon era un avi que no coneixia de res i em va dir que se sentia molt feliç per tot el que havia pogut viure amb el Barça aquests darrers temps. A l'acte em va venir al cap el meu avi! Penso amb el Barça i no el puc deslligar d'ell. Quan era petit recordo el meu avi davant de la tele mirant un partit de futbol, encara en una tele en blanc i negre. Jo estava al seu costat. Me'l mirava i veia la passió amb que seguia els partits que molt de tant en tant feien per la uno d'un equip que vestia de blaugrana: el F.C. Barcelona. Recordo que quan feien un gol l'home picava de mans i es posava content. I jo al seu costat me'l mirava! Fins i tot na vegada que el Barça jugava amb el Madrid li van caure les llàgrimes. Una tarda que vaig anar a casa seva va obrir amb molta cura una capsa una mica vella i en va treure un diari impecablement plegat, sense cap dobleg. Era la crònica d'aquell 0-5 del Barça al Bernabeu. I m'ho ensenyava i s'emocionava dient-me que allò era molt gran! Ell em va regalar la meva primera pilota, i la segona i la tercera... i em va regalar un equipatge sencer blaugrana. Ell va ser en definitiva qui em va introduir en el món del futbol i l'artífex que conegués i estimés per sempre un club diferent dels altres. A part em va ensenyar els colors d'una altra bandera que havia de portar sempre al meu equipatge: la senyera.
Doncs bé! als meus 32 anyets puc dir que he viscut els millors anys del Barça. He vist la major part de lligues, recopes, supercopes, copes del rei i tres Xampions; les tres que té el club. Em sento afortunadissim. Sóc immensament feliç! Me n'alegro que el meu avi Paco em posés al cor un sentiment com el culé. I és que el Barça per mi es molt més que un club. És sentiment, és emoció, és patiment, és alegria... És un granet de sorra més que ompla de felicitat la meva vida. A més aquesta copa tenia dos components especial: un que era la segona que podíem viure i veure amb la Xell al Nostre Pis Nou, tot i que els nervis la feien anar cap a l'0rdinador. I dos que mon cosí Ricard era a Roma, al Camp, vivint-ho, experimentant segur un sentiment i una emoció que difícilment repetirà.

Com a culé he viscut el mes més important de la meva vida. Hem guanyat al Bernabeu arraplanant al Madrid. Vam passar l'eliminatòria amb el Chelsea. Vam guanyar la Copa del Rei i la Lliga. I el colofó va arribar ahir a la nit: vam guanyar, superant de manera aclaparadora, el Manchester United amb tota la seva artilleria. Enguany he anat amb la gent que estimo tres vegades al Prim i he bramat com un boig, i he tocat la trompeta a l'escala i al balcó, i he embogit amb els gols decisius i no tant decisius, i he penjat la bandera molts dies al balcó, i m'he emocionat i m'he posat orgullós dels meus colors la samarreta blaugrana... Gràcies per fer-me sentir així! Gràcies!

LA CRÒNICA EN SI













L'equip que ha fet història: Valdés, Puyol, Piqué, Touré, Silvinho, Busquets, Xavi, Iniesta, Henry, Eto'o i Messi.



Ahir el cert és que vam començar una mica freds. De fet el ManU va sortir molt i MOLT fort i amb els jugadors fortissims que té... Imagina! Vam estar acollonits deu minuts. No vull ni pensar que hauria passat si marquen. Però de sobte amb un jugada una mica espesa va arribar al minut 10 un pilota escorada a la banda dreta a l'Eto'o. Se la va jugar va driblar el defensa i va fotre un punxot decisiu batent Van der Saar. El mega crit que vaig fotre em va permetre llençar per la boca tota la tensió que portava aculumada. Hasta la vista em feia pampallugues! 1-0. Llavors va començar a funcionar la Gran Sardana Team, ballada abans a Madrid, València i al Camp Nou molts altres dies... i ara ballada a Roma! Dos apunts tàctics claus! En Touré feia de central però en tot moment va avançar les línies sobretot cap al centre i la dreta, per ajudar els seus companys. Mentre que Busi retrassava la seva posició fent com de fals central. En defensa vam estar força bé tant el Puyol, com el Piqué, el Toure i el Silvinho.



A mig camp hi va haver un moviment de peces molt interessant. Vam començar amb els Xavi, Iniesta i Busi. I el cert és ens superaven. Llavors van fer baixar en Messi a mig camp perquè ajudes amb parets curtes en la sortida de la pilota. D'aquesta manera es creava en moltes ocasions una superioritat d'homes que permetia ballar la sardana constament amb passis curts i ràpids a mig camp. Clar això vulguis o no et fa anar darrere la pilota, i et cansa.



Davant l'Henry i l'Eto'o estaven a l'aguait per veure que pescaven. L'Eto'o va marcar. Al Titi li va faltar un pèl! Què elegant que és! Una de les claus d'enguany!



Sir Alex va caure en el parany del desesperat. Va desarmar el mig camp i va reforçar la davantera. A la segona part el ManU quasi no va arribar a la porteria de Valdés. Quina cagada, amigo! Si això ens hagués passat aquí no li ho perdonaríem. A partir d'aquí els forats es van anar fer grans i vam poder fer contratacs ràpids. Xavi va xutar una pilota al pal. Més tard es va treure del barret una centrada per banda dreta que Messi, davant d'un pavo de quasi dos metres, va poder rematar de cap (2-0). A partir de llavors "alea jacta est"; la sort estava dictaminada. Només va caler anar tocant i aguantant fins que l'àrbitre, que va fer un arbitratge correcte, va xiular el final. Campions de la Xampions per molt que cremi a molts! Ah! finalment; alerta! Me'n foto del CR7. Li han fotut hasta nom de maquinària industrial. Realment és molt bo però és un ninot. La seva xuleria i prepotència el fan odiós. No sé com deu ser com a company, ara com a rival fot una ràbia que... Doncs bé! Ara surt que el Barça no havia d'haver passat amb el Chelsea. Mira noi! Ets un mal perdedor! Espero i desitjo no haver de veure't mai defensant la nostra samarreta!


VISCA EL BARÇA!!!!!!!!!!!
VISCA EL BON FUTBOL!!!!!!!!!!!
VISCA CATALUNYA!!!





COOOOOOOPA, LLIGAAAAAAAAAAAAAAAAA I XAMPIONS, XAMPIONS!!!!!!!!
Iblama

1 comentari:

JJMiracle ha dit...

Ja va bé poder anar celebrant coses en els temps que corren! M'ha fet gràcia la foto de l'encapçalament del bloc, amb el quadre del crit, el magazine La Crida. Només faltava que hi sortissis cridant! :-D