
A la part final, de sobte es va sentir pels altaveus el Anys i Anys. Era l'hora del pastís. La Paquita, no sense unes llàgrimes als ulls i sempre amb paraules d'agrïment, va bufar les espelmes. El pastís era de mouse de xocolata i per sobre hi havia mantega super fina. Vam brinar desitjat-nos que per molt temps poguem seguir fent aquesta festa.



Gràcies i per molts anys Paquita! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada