Hi ha coses a la vida que no s'obliden. Te n'adones que tot i que passen els anys, i hem hagut d'afrontar mil batalletes, estic super a gust amb els meus amics: el David, el Martí, l'Israel, el Cordo i el Carles. L'exemple del dissabte passat és ben evident. Cadascú amb les seves petites bogeries però junts, rient, compartint, menjant, dormint, llevant-nos... junts, en definitiva!
Vam quedar el dissabte a les 9 de matí. Per no faltar a la tradició vam arribar tard i ens vam tirar més de dues hores deliberant què compràvem i què no. Reconec que aquesta vegada vam encertar-la bastant. Anàvem a Porrera, al meu mas, a celebrar l'aniversari de L'Isra (32) i el meu (33). Total que, entre pitos i flautes, vam arribar al mas a les 14h. Em vaig posar a fer foc, vam coure la carn i vam fer el vermut mentre degustàvem l'exquisit vi blanc de Cal Pla. Per cap ens vam "jalar" dues llonses, dos talls de llom, un de panxeta, llangonissa i botifarra negra. Mmmm! Per la seva part el David es va cruspir mig conill. Com no tampoc va faltar l'all i oli i el vi negre de Cal Pla.
Cap a les 16h va arribar el Carles. Llavors vam pujar al primer pis del mas i vam procedir a l'encesa de les espelmes i a l'entrega dels regals. Teníem l'estómac a punt de rebentar. Ens vam regalar a mi un portafotos digital junt amb una col'lecció d'articles del Barça (gràcies a la gentilesa del Martí) i a l'Isra la samarreta del Barça. I bé! vam brindar amb cava i ens vam pendre algun que altre combinat mentre ens fèiem desenes de fotos i comentàvem la jugada. Després vam fer una becaina. Jo estava mort!
Al vespre, quan ja no feia tanta calor vam anar a donar un tomb pels voltants del mas. Els arbres es veuen super verds. No és extrany portem un any molt bo a nivell de pluges! Amb una mica de sort al riu encara hi pots veure alguna que altra basseta encisadora.
Vam tornar al mas i mentre es feia de nit vam recollir. A l'arribar a Porrera vam anar al pub Donato's a fer uns futbolins i unes cervesetes. Nosaltres funcionem al revés ja que sopàvem a les 24h.
En fi! que han estat unes hores estupendes. Ara hem de buscar quan ho torem a repetir! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada