Corrien els anys noranta; fou la darrera vegada que els gegants de Porrera havien estat a Reus. I aquell dia vaig poder tocar el bombo jo davant l'absència del gran bombero Guillerm. Vaig tocar amb tanta passió que em vaig fotre un desgarro als dits. A l'anar a curar-me en un farmàcia del passeig Prim no sé que em van posar al dit. Només sé que vaig caure desmaïat a terra. Ara Lo Molló i la Garranxa tornaven als nostres carrers per seguir el Correbou. El cert és que es van fer notar des del primer moment. La gent preguntava d'on eren; qui eren! i és que la gresca i la xerinola fou ben evident al llarg del llarg trajecte pel casc antic. Vam donar tombs sense parar! Primer hi anava el Bou, seguit d'una comparsa extraordinària anomenada la Bandarra, després venien els gegants del correllengua i finalment els de Porrera amb els seus grallers, timbalers, vins i gresca. Des d'aquí, i després d'haver tingut el privilegi d'haver-vos acompanyat en diverses sortides, us felicito. I aquesta felicitació no només va dirigida als qui ara heu tornat a bellugar la moguda dels gegants sinó que també la faig extensible a tota aquella gent que precisament des dels anys noranta han permès que Porrera pugui gaudir a les seves festes dels seus gegants i d'una part de la seva tradició.
Ànims a seguir endevant! Penseu que vosaltres esteu escribint una part de la nostra tradició! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada