Hi ha feina però el resultat s'ho val! Val la pena preparar el dvd, val la pena preparar el menjar, les begudes, el karaoke... Al final, la satisfacció que et queda veient que sopar és boníssim o que la gent t'aplaudeix després de veure el dvd dels gegants, o que la gent gaudeix amb el karaoke... És gratificant!
Com sempre va venir un munt de gent tot i que per condicions diverses no en va poder venir d'altra. Vam quedar als vosltants de les 20hores a la sala de ball. Allà el mestre Aixalà va fer la seva classe de gralla dels dissabtes. Mentre uns quants vam anar muntant les taules i tot el tinglado dels altaveus, ordinador, pantalla... Al mateix temps que la Carme i la Madalena, amb tota la paciència del món, anaven coient als baixos de cal Rafel el Pollastre amb rovellons.
Cap a les 21hores tocades vam començar a sopar. El menú fou el següent: Amanida, Pollastre amb bolets a la farigola i postres. Evidentment, no hi va faltar vi i cava a dojo.
Després de sopar vam poder veure el dvd amb el resum de totes les trobades i festes relacionades amb la gralla del 2008. Al final del dvd, com no podia ser d'una altra manera, a part de fer un reconeixement a tota la gent que ens ha ajudat, hi havia una cliclada d'ull a la gran temporada que ha fet el Barça. Va aparèixer l'Oriola amb la samarreta del Barça i amb la cara pintada amb la senyera i les barres blaugranes. Malgrat que el dvd el vaig fer una mica depressa per les circumstàncies diverses, la música d'enguany ha estat una de les més enganxoses: amb rumbes, tocs de gralla, tradicionals, i com no; no podia fallar la màgia de l'Elèctrica d'Arhma.
Al final, la gent va reconèixer l'esforç fet i em va aplaudir una estoneta! jeje. Se't posa la pell de gallina. També vam aplaudir el gran sopar amb el que ens van deleitar les cuineres.
Seguidament vam muntar el karaoke. Després d'uns problemes inicials, es van anar animant la Xell, l'Espantall, l'Enric, la Teresa, la Rosita, la Maria del Carme, Jo, el Llorenç... i fins i tot els petits! Què gran és tenir un karaoke.
I així van anar passant les hores! Total que es van fer les quatre. Llavors arriba el més dur; l'hora de la recollida. De fons però et quedava la sensació d'have fet una bona feina i d'haver, per unes hores, distret els cor d'una gent amb la que em sento molt a gust! Gràcies! Iblama
1 comentari:
Mmm… Fa bona pinta, aquest pollastre!
Publica un comentari a l'entrada