CORPUS 2009

Anirem a la plaça Mercadal, veurem els gegants i menjarem coca amb cireres sota el so eixoridor de les campanes de la Prioral. Així ho marca la tradició reusenca des de fa molts anys. És el preludi de la festa major de sant Pere, la porta de l'estiu. Comencen uns dies molt especials per mi. No en va també estic a les portes de fer els 33 anys i l'emoció -i perquè no reconiexe-ho; i la por-, com quan era petit, em corre pel meu interior.

En un dia com avui, molts anys enrere, sentia tocar les campanes de sant Pere de ben aprop. Vivia al carrer de les Galanes i el cert és que les festes assenyalades des d'allà és viuen amb molta més intensitat. A la tarda, quan sortia d'escola, anava amb els meus avis a la plaça. Els gegants treien el cap per la porta de l'Ajuntament. Quina emoció! Els vitxets, els moros, els negres, els japonesos... i els indis. Què grans els veia! El meu avi Paco m'explicava que un any a la plaça Catalunya va caure la india al terra. Ohhhhhhh! L'home ho explicava amb una passió! Es veu que es va trencar bastant i no va poder continuar amb el cercavil'la. Això pels reusencs de l'època debia ser com un cop de puny a la cara.

Diumenge que ve faran la processó. És un dia en el que la gent devota prepara catifes i les posa al carrer amb molta cura perquè hi pugui passar -sota pali- el sagrat cor de Jesucrist. Llavors, en primer terme passaran la mulassa i els gegants; en filera, ben arrenglerats, un darrera de l'altre. Segons Joan Amades aquesta tradició dels gegants ve de molt antic. Sembla ser que una de les primeres vegades que va aparèixer un gegant en una processó de corpus va ser a Barcelona. La figura era la de sant Cristòfol i portava un nen assegut a les seves espatlles.

A la processó de Reus també hi apareixen altre motius festiu. El moment àlgit el trobem quan l'àliga, símbol del paganisme, fa el ball i presenta el seu respecte, davant de la porta de la Prioral, al cos de Crist. És un moment molt emotiu! Iblama