APARTATS

25 d’ag. 2009

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

CAMPIONS DE LA SUPERCOPA ESPANYOLA 2009




He volgut esperar que el Barça jugués els dos primers partits serioros de la temporada per començar de nou la secció de les meves cròniques.
Per un culé el mes de maig passat serà inobidable però xec els de blanc a base de signar contractes estratosfèrics ha fitxat uns jugadors per intentar per una banda posar una mica de terra a la gran campanya culé i després fer un equip capaç de guanyar la Xampions; que recordem enguany es juga al Bernabéu. No sé massa quin criteri han seguit però fan por. De totes maneres si el Barça manté mínimament el nivell del passat any cantarà un altre gall.

ANADA I TORNADA DE LA SUPERCOPA ESPANYOLA
Bilbao 1 - Barça 2/ Barça 3 -Bilbao 0

Les imatges més interessants.
Guanyant i sent molt superiors al Bilbao ja tenim el primer títol a la saca. El Barça va fer un molt bon parit a San Mamés, donant entrada a gent immensament vàlida que té al planter. Quina pedrera que tenim. S'està fent una gestió brutal ja des de fa uns anys. I el primer equip en recull els fruits.
Tot i que els lleons es van avançar al marcador, un gol de Xavi amb xut ajustat i un golarro de Pedrito van fer que el Barça capgirés el marcador. Notar la millora d'en Keita. Amb ell el mig camp -i amb Touré- s'omple de solidesa.
Del partit del Gamper poca a cosa a dir. Simplement resaltar el debut esperançador d'Ibra i veure les peces que han sortit de la nova fornada del Mini. Jo crec que tindran molt a dir: Fontàs, Muniesa, Jonhatan, Thiago i Gai.
Ahir el partit de tornada al Camp Nou contra el Bilbao va corroborar que el Barça quan carbura és un motor imparable. Tot i que la primera part va acabar amb un injust 0-0, la segona podien haver caigut més dels tres gols que van caure: Messi (2) i Bojan. Notar que el penal era molt rigurós. Notar també també alguna de les variacions tàctiques d'en Guardiola. El paper estratègic que ha de jugar en Touré o en Busquets. Quan el Barça ataca els laterals pugen més enllà de mig camp. Els dos centrals s'obren com si fossin laterals i se situen al mig de la defensa. L'objectiu és treure la pilota des del darrere amb molta més precisió. No obstant és una variant que ens pot permetre una millor defensa. Doncs bé! que el partit podria haver acabat amb un resultat molt més abultat! Al final molt bon rendiments dels tres del davant, bona sintonia i agressiva amb Touré i Keita, els quals alliberaven més a Xavi. Darrera, esplèndits! i fins i tot en alguna fase avorrits! Així doncs supercampions d'Espanya. Iblama