VISITES

contador de visitas

29 d’abr. 2009

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES



Barça 0 - Chelsea 0
D'entrada dir que és un bon resultat. Penso que tot el que sigui que no et marquin els de fora a casa és positiu, ja que a la tornada un gol teu fa que ells n'hagin de fer dos. El problema ara el té el Chelsea ja que sap que ha de marcar si vol passar. De totes maneres tenim un repte: muntar una defensa de garanties i això sense Puyol ni Márquez serà complicat.
Ells sabien bé a què venien; venien a aguantar i a tenir la seva oportunitat en una contra o a pilota aturada. I l'han tingut però el sempre criticat Valdés ens ha salvat en dues ocasions. En defensa, exceptuant l'error del Màrquez hem jugat molt seriosos. El mig camp ha esta ofegat pel mig camp dels anglesos. S'ha de dir que el dispositiu muntat per Hidink ha frenat els nostres centrecampistes decisius i han obligat moltes vegades a fer remenar la pilota o al Piqué des del darrere o el Touré. Evidentment, així la precisió es perd. Davant crec que l'Henry i l'Eto'o han fet un bon paper. En canvi el Messi ja porta uns partits que recorda el pitjor Ronie; caminant, apàtic, a vegades com a passota ... quan li fan un marcatge a l'home i els arbitratges són tant permisius com el d'avui poca cosa pot fer! De totes maneres tots sabem que en un moment donat et pot resoldre un partit; per això se l'aguanta.

En un partit com avui, trabat, lent... jo hauria sacrificat un davanter i hauria apostat per un migcampista fort al mig, obrint més l'Alvés i posant el Messi com d'enllaç amb l'Eto'o o l'Henry. Però com que es veu que jugarem sempre de la mateixa manera -cosa que ja li criticava al Rijkard- doncs poca cosa hi ha a dir. Quan et fan un plantejament que t'aniquila el teu -tot i les oportunitats- només et pots encomanar a la jugada individual de torn que decideixi el partit. Lo fotut del cas és que això no sempre passa. I ahir ens vam estavellar una i altra vegada contra la defensa ben ordenada amb xuts llunyans o amb les intervencions del porter Cech.

La sensació que et queda és que van fer un bon partit car insuficient per doblegar un Chelsea ben ordenat. Probablement ens va faltar una mica de sort , no obstant dir que tenim suficients armes per passar l'eliminatòria. I per cert! que la UEFA s'ho faci mirar. Hi ha cada àrbitre! el d'ahir semblava com si es posés calent veient com s'acalentaven els jugadors. Va ser poc equànim a l'hora de repartir les targetes.

M'atreviré a fer un pronòstic pels dos propers partits i m'arrisco molt perquè habitualment suceeix al revés del que he previst. Crec que Barça guanyarà al Bernabeu i crec que que empatarem a camp del Chelsea. Ja ho veurem! Iblama






28 d’abr. 2009

MONTSENY


Entre unes coses i les altres feia un temps que no feiem una sortideta per distreure'ns i la veritat és que ha valgut molt la pena. A vegades la gent diu que fa grans viatges i que va a l'altra part del món, amb viatges transoceànics... jo ho respecto però admiro la meva terra Catalunya i no té res que envejar a qualsevol altra terra. És meravellosa! tenim uns parcs naturals brutals, amb uns rius, uns arbres... mengem de conya! bebem dels millors vins i caves! És formidable! I la gent se'n va "por ahi"! Visca Catalunya!

Farà uns dos mesos li va tocar a la Xell una estada en un hotel rusticae. Vam triar anar a l'hotel Sant Marçal al Montseny. Un hotel edificat sobre un antiga abadia en un lloc magnífic, molt a prop de les Agudes. Les habitacions encara són les antigues estances dels monjos. L'entrada i la sala de dalt són espectaculars i la cuina que preparen és una barreja de productes de la zona amb cuina tipus "platillos" de noces. Llàstima de la carta de vins; no hi ha cap Priorat.







Divendres 240409







Vam sortir de Reus a les 18:30 i vam arribar quasi a les 21. Ens vam dutxat i ens van oferir un sopar espectacular. Una amanida variada de primer, butifarra i carn amb bolets de segon. Després vam fer una cerveseta al la sala gran i vam mirar una estona la tele mentre llegíem.




Dissabte 250409
Ens vam llevar d'hora. Feia un dia ras. Vam esmorzar bastant per poder agafar energia i acte seguit ens vam posar en carretera. La primera parada va ser en un bosquet mig de faig i mig de pins que hi havia en direcció Sant Celoni. Entre les fulles, vam veure una sargantana de cuallarga. Ni es va immutar Per la meva presència! Hi havia uns arbres immensos. Allà on t'arribava la vista es perdien els arbres. Quina pau! Quina tranquil·litat! Cap més so que el de la remor de les fulles, del cant dels ocells!
Vam seguir per aturar-nos a la font de Passavets. Aquell paisatge era idil·lic! És un bosc de faigs car està ambientat amb un rierol que baixa plè de salts i revolts. Fins i tot les pedres queden ben camuflades entre la malesa. Per cert! l'aigua estava ben freda! Ho puc ben dir perquè vaig relliscar i hi vaig caure de cul. Una mica més avall vam girar a l'esquera per agafar la carretera que condueix a la part final del Turó de l'home. Ens vam aventurar a pujar el darrer tram que són uns 4 quilòmetres. El fred que feia déu ni do! Al final vam fer el cim al mateix temps que es girava un vent molt extrany i que portava amb ell una boira perillosa. A les raconades hi havia neu!






La següent parada fou al petit poblet de Montseny, on vam dinar amanida de favetes i catalana, i llom amb patates; i on tens una àmplia oferta de restaurants -més que de cases-.
A la tarda ens vam centrar a donar la volta al parc del Montseny per la part oest, passant pel Collformic. Vam passar per Brull (on destaca l'esglesiola i el tros de castell que queda), Seva (donar un tomet per la part antiga) i d'allà vam arrbar a Viladrau (aneu a la zona de la plaça del poble; per cert bebeu aigua!) Llavors ja es va posar a ploure i va començar a baixar la boira de manera que vam decidir fer cap a l'hotel; on vam quedar adormits. Més tard ens vam dutxar i vam veure el partit del Barça.


Diumenge 260409
A l'apartar la cortina ja vam veure que no tindríem bon dia; plovia i hi havia una bona boirada. Vam esmorzar, vam fer les maletes, ens vam despedir i vam anar direcció Arbúcies. Primer ens vam fer unes fotos al coll de Sant Marçal, concretament a la taula dels tres bisbes: el de Vic, el de Girona i el de Barcelona. Ens vam explicar que els tres es reunien en aquesta contrada i que estaven asseguts al seu territori. Cada cadira que hi havia estava dins del pròpi territori de cadascun d'ells. És un encreuament de camins i territoris. Va ser llavors que ens va agafar pel camí una forta pedregada acompanyada d'un bon xàfec que quasi bé no ens permetia veure la carretera.

Vam anar descendint, malgrat que vam haver de recular perquè ens vam deixar el pijama a l'hotel. La culpa fou del Tripartit! Al final vam arribar a Arbúcies. Hi havia mercat i una fira de l'aigua, i la riera baixava força degut a les pluges. A l'hora de dinar en vam plantar a Breda; poble on han rodat escenes de Ventdelplà. Vam donar una volta per les botigues de ceràmica i pel casc antic. Val la pena! Hi ha un campanar d'estil romànic i una plaça de l'ajuntament molt maca. Darrere de l'església hi ha l'antic monestir i una part de l'antic claustre.





Tenia un repte: agafar una revista de Lo Collet i fer-me una foto davant de la casa de la Doctora Teresa. Prova superada!

I així vam arribar al final de la sortida. Vam agafar la carretera i a Sant Celoni ja vam agafar l'autopista fins a Reus. Una vegada més vam dormir plans! Iblama



CAGADES O COSES MAL APRESES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

D'ALUMNES
Es veu que l'instigador de la Reforma del cristianisme va ser "El asma" de Roterdam i no Erasme de Roterdam. Detectat en una llibreta de socials de 2ESO. Mica.
Un alumne de 1BAT afirma que una somera és un arbre. Andreu.

HISTÒRIQUES
L'any 1879 s'introdueix la cocaïna per calmar l'adicció a la morfina. Sembla ser que en Freud n'era adicte.
Peter Archer fou arrestat per la polícia perquè anava corrent despullat pels carrers de Melbourne (Austràlia). La investigació va permetre descobrir que l'home fugia de la funerària on l'havien donat per mort.
El gran Bill Gates, l'any 1981 va afirmar que una persona amb 640 kb en tenia suficient per emmagatzemar.
L'any 1962, Decca Recording Company no va contractar els Beatles argumentant que la música que feien no era bona i que la guitarra estava passant de moda.

VIDEOS

video

OPINIÓ; 4.000.000 D'ATURATS

Al final les previsions s'han fet realitat. Espanya s'està fotent una castanya de les sèries. Hem arribat a la xifra de 4.000.000 milions d'aturats, dit d'una altra manera; el 10% e la població espanyola està a l'atur. I la gran majoria és gent vinculada al sector de la construcció; el gran pou fraudulent dels darrers anys. Ja es veia que no era massa normal el que estava passant. Es construïen pisos i pensaves: en una ciutat com Reus hi ha tanta gent per ocupar els pisos que s'estan fent?La gent podrà pagar els preus que es demanen?Els bancs podran deixar diners a tothom per poder assolir els objectius somiats?Doncs bé; es van fer els pisos, es van vendre a preus desorbitats i els bancs van deixar calers a gent poc solvent. I ara consultors ens diuen que el preu REAL d'un pis d'uns 70 milions seria d'uns 40; -"ho haveu vist?". Resultat: "zasca"; cop de cap a la paret. Poc a poc tot ha anat petant. No es venen els pisos, per tant se'n deixen d'edificar. Fa falta menys gent per treballar; atur. La gent no té tants diners per gastar i els magnífics bancs no tenen "diuen" diners per deixar. I potser el més fotut és que les persones ens anem creant una aurèola de negativitat mental que fa que encara ens estanquem més i no consumim. Total! que estem en un atzucac de difícil solució. Gabriel Garcia Márquez diu que s'ha de començar per canviar les actituds de les persones. Si tu penses constantment negativament no te'n sortiràs mai. I a més ho contagies al voltant. En canvi si positivitzes també és capaç de positivitzar el teu entorn i així successivament amb la resta de la societat. No ho sé! Em sembla que és molt bonic de dir i molt difícil de fer. Sobretot quan t'has quedat sense feina, o t'han embargat un pis, o no tens diners per menjar... I el govern i les institucions què? Em fa l'efecte que n'eren plenament conscients que això petaria i han volgut treure'n el màxim benefici fins al final. O es pensen que som idiotes? És ben evident que també l'administració en general "ha xupat" de totes les operacions que s'han fet ja siguin immobiliàries o bancàries. I ara ens demanen paciència o ens diuen que no n'hi ha per tant. Ja veurem com acabarà! Segons molts estudiosos estem o al començament o a la part mitja del vertitable problema. Ja ens sentirem a parlar.
Mostrar la meva solidaritat amb tota aquella gent que s'ha quedat a l'atur. Sé el que és que un pare de família es quedi a l'atur. Molta sort i força a tots! Iblama

27 d’abr. 2009

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

València 2 - Barça 2

He esperat per fer la crònica a veure que feia el Madrid. I certament he quedat una mica preocupat. Sento que molta gent diu que el Madrid no juga a res i no seé què! I una merda! Saben molt bé a que juguen. Saben que les seves armes és tenir el millor porter del món, un tio al mig del camp que ho fa tot i al davant no perdonen. Podien haver anat al minut 30 amb dos o tres gols en contra. Casillas ho ha parat tot i Raul no ha fallat res. Tres de tres! Igual de desesperant que al Pro. Jo sicerament els veig sòlids i quan ja no queda res més saben que compten amb la força i el cor. I en això no ens guanyen!
I ahir el Barça va fer el que va poder amb el València. Jo crec que era el partit més important de la temporada -dels que queden- i crec que el plantejament així no ho va ser. Ens vam reservar en Toure i l'Henry pel Chelsea. El València va fer un partit extraordinari. Va córrer més que naltros, va defensar i quan va arribar va marcar dos gols que pràcticament els vam regalar en sengles cagades d'en Valdés i Puyol respectivament. I si us hi fixeu quan ens superen ho fan osant molta gent a mig camp, pressionant a la sortida de pilota de Xavi i anticipant-se amb marcatges agressius als davanters. Això, tants vídeos que veu l'equip del Pep, no ho sabien? Sóc molt crític perquè crec que vam llençar dos punts per no permetre -una vegada més- adaptar-nos al rival. Doncs bé! com que ja sabem que l'equip jugarà sempre igual, llavors no hi ha altra cosa més que acceptar el joc de les rotacions -a vegades absurdes-, jugar sempre amb el mateix sistema... No estava jugant bé la defensa amb Piqué i Márquez i Puyol de lateral, doncs per què ho canvien de nou? Ens fan ballar el cap tal i com ho va fer altres anys en Cruyff. Menys mal que vam ser capaços -Sant Henry- d'empatar el partit. Va fer més mal el jugador francés en pocs minuts que l'Eto'o durant tot el partit. Per què costa tant fer canvis? És una altra cosa que no entenc! Sort del puntet! Aquest punt ens permet anar al Bernabeu amb més pausa. Si perdem encara tindrem el puntet de calaix. Tal com diuen molts comentaristes sembla que ens estem saturant de partits. Potser si! ja en portem masses i el cert és que no deu ser senzill canviar el xip. A mi em dóna la sensació que anem una mica justets d'idees. Almenys contra el València!
De totes maneres crec que anirem al Bernabeu com el gran equip que som i guanyarem. Aquest serà el final de la ratxa de l'equip merengue i el donar el cop de puny definitiu de la taula de la lliga. La lliga la guanyarem dissabte perquè ens la mereixem pel futlbol que hem fet. I estic seug que el gran Déu premiarà l'esforç realitzat! Quins somnis! quins somnis! A patir tocarà; a patir tocarà! i ja veurem! Iblama

24 d’abr. 2009

SANT JORDI A REUS 2009

Hem gaudit d'una bona diada. Ha fet un dia d'estiu, de calor. I hem pogut passejar pels nostres carreres i places del centre de la ciutat gaudint de les parades de llibres i roses. Per cert! trobo que la distribució qe s'ha fet enguany ha estat molt encertada. S'han repartit les parade entre la plaça del Mercadal, Peixateries Velles i plaça del Castell. Tot i que al Mercadal s'hi continua, en hores punta, passejant de manera molt feixuga, la resta de zones estava prou calmada. I és que potser, com més va, més paradetes hi ha i menys espai es té. El cert és que les terrasses de la bars han quedat una mica colgades per les paradetes. Tot i axí hem pogut fer un cafetó mirant el rebombori de la gent al nostre davant.







Després, en pic s'ha fet fosc, val la pensa quedar-se a gaudir del foc de les bèsties: Vibria, Drac... i abans veure els pertinents balls de lleó, el bou i els castells. Fa goig la plaça amb les banderes als balcons. És un dia ben digne! Dels tres que m'apassionen pels actes que es fan al centre aquest és el primer. El serà el Corpus i el tercer la Festa Major. Tots tres, junt amb Sant Joan, signes evidents que l'estiu ja comença a treure el cap per la Mussara. Iblama