CAP DE SETMANA DE LA PRIMERA CALÇOTADA 18-200211

DIVENDRES DE MAS 180211 – Plantar, replanar i esporgar

El divendres passat vam plantar uns ametllerets la mar d’espigats junt amb un albercoquer. Ens vam centrar en la part del voltant del mas a replanar i esporgar una mica els avellaners i a apilar terra al voltant de les soques. A la tarda vaig plantar uns plançons de llorer i uns de la planta aquella que es troba enmig de les autopistes, a veure si arrela.

Aquest divendres, només arribar vaig plantar en torretes diversos geranis procedents dels Racons i experimentalment uns a terra. Habitualment les temperatures a Porrera són molt més extremes que no pas a Reus o a Mont-roig. S’haurà de veure si la cosa funciona o es moren en el intent amb alguna fredorada. Després vam anar pujant muntanya amunt. Darrere del mas dos marges havien caigut, de manera que em vaig dedicar a tornar-los a aixecar, aquesta vegada una mica més endins perquè puguin fer més força. Finalment, em vaig retrobar amb mon pare a dalt dels Rogles. Ara ja s’hi pot passar per entre mig de la malesa. Ja fa una altra cara. Allà vam començar una crua “batalla” per recuperar uns magnífics avellaners que estan plantats amb terra de Falset; una terra més argilosa i arenosa. Reconec que és una feina pesada però al final, quan passes el rasclet per remenar una mica la terra i has esporgat els avellaners, és que et quedes molt satisfet.

DISSABTE 190211- Calçotada familiar

Quan et lleves i aixeques la persiana de l’habitació de Lo Corral i mires en direcció al mar i veus que fa un sol preciós, la veritat és que se t’omple el cor. El dissabte feia un dia esplèndid. Vam esmorzar –poquet- i vam fer cap als Racons. La primera tasca: apilar rames de pi seques. La segona tasca: pelar els calçots. La tercera tasca: encendre el foc, situar els calçots a la graella i coure’ls amb unes bones flames. El moment precís per saber si estan al punt és quan els calçots comencen a suar. Llavors ja es poden treure de la graella. És ideal embolicar-los amb paper de diari perquè conservin millor l’escalfor. Vam fer quatre tongades de cocció; en total hi havia 300 calçots. Als voltant de les 12h van arribar mons pares amb el seu Xino (Citroen) i més tard la germana de la Cris amb el Jordi i l’Úrsula i sons pares. Llavors va ser el moment de coure la carn, mentre gaudíem d’un aperitiu. Cap a quarts de tres la Rosa i el Joan van repartir uns pitets fets expressament per a l’ocasió i ens vam disposar a gaudir d’un dels plats més exquisits de la cuina catalana: la calçotada. Ben sucadets en la salsa de romesco vam gaudir... Acabades les cebes va ser el torn de la carn: llagonissa, costella, llonzes, cansalada i botifarra negra. Mmmm, lamentablement viciós! I espera’t; de postres encara hi va haver tres pastissos: un de crema, un tortell i un de formatge. Beffff! Acabada la bacanal ve de gust seure i reposar.

DIUMENGE 200211 – Reunions: Centre Cultural, Gegants i Institucions

Centre Cultural

Es va passar balanç de l’exercici 2010 amb el que es tenia previst fer i el que s’ha acabat fent amb la lectura de l’acta. L’exercici ha estat positiu. Després és va plantejar que es farà al llarg del 2011, de les subvencions que es demanaran i de quins diners es disposen per repartir entre les tres seccions del CC. Entre els assistents hi havia representació de l’Associació de Dones, Gegants, Centre Cultural i Ajuntament.

Gegants

Es va parlar dels beneficis i les despeses de l’exercici 2010. Lamentablement el 2010 ha estat un any molt negatiu ja que moltes de les trobades a les que assistia la colla no s’han fet i per tant no s’han pogut cobrar els diners de les actuacions. Si a això hi afegim els gestos que suposa fer la trobada es conclou que hi escassedat de diners. A més s’han destinat diners a rebaixar el pes de la geganta i a fer el remolc nous per als gegants. Per tot plegat es va sotmetre a votació si es feia l’any vinent la trobada. Moment una mica crític. Al final vam decidir que la trobada es seguiria fent comprometent-nos a buscar noves fórmules per poder finançar la Colla. Una de les fites serà un dinar o sopar que muntarà la colla. Aquest acte serà obert a tothom (falta definir què s’hi farà i la data). La gran alegria és però saber que la màgia de la trobada seguirà intacta a Colldejou, per tant un dels dies més bonics de l’any seguiran tenint cabuda al poble.

AJUNTAMENT I ASSOCIACIONS

Abans de marxar de la Biblioteca Magda Guerrero vam veure l’estat de les obres que es duen a terme a la sala polivalent que s’estan fent al pis posterior.

Ens vam retrobar a L’Ajuntament membres del CC, de l’Associació de Dones, de l’AVA i del Consistori. D’entrada el Jordi ens va presentar el projecte de remodelació del Casal, en el que l’antic pub quedarà integrat a la sala central. D’aquesta manera és podrà donar un nou ús a la sala adjunta. A conseqüència d’això s’haurà d’habilitar una nova sortida d’emergència per darrere i s’hauran de fer les escales d’accés noves. Igualment ens va presentar un projecte per canviar alguns dels noms dels carrers del poble per trams, seguint en molts casos, la línia que s’havia marcat anys enrere. Posteriorment es va procedir a començar la reunió en si. Es va establir un calendari amb les principals activitats que es duran a terme a Colldejou al llarg del 2011. A curt termini tenim el carnaval el 2602, després la calçotada de les dones el 2703, la festa de l’arbre i la clotxa el 1004, el sopar de la fam el 0705, sant Isidre el 1405 i les eleccions municipals el 2205. Ja s’anirà informant! Per cert, la sala de plens ja està presidida per la foto del senyor Mas. Mentre que la foto del senyor Montilla mai va arribar la d’en Mas quasi que arribat abans que sortís! Iblama

Trepitjo el verd exili amb aparent dignitat. L’alegre record de l’escuma sobreeixint-se m’acompanya en aquesta viatge darrer.

I sense presses però avançant, amb les bardisses com única companyia ara envolten el lloc de l’espera. Res és etern, ni tant sols el temps i en la cadira de l’oblit ningú a corre-cuita s’hi asseurà mai.

La cadira

No és la primera vegada que passa i està convençut que tampoc no serà la darrera. Nil surt de casa remugant, sempre li toca fer-ho a ell i avui ha arribat cansat de l’escola, té gana i encara li queda acabar un exercici de matemàtiques. Però abans de sopar li fan anar a buscar la cadira, aquella cadirota de plàstic roig que ni el sol gosa descolorir, tant diferent de la resta, de fusta comprada a l’Ikea. És la cadira del iaio, que sempre l’oblida en llocs estranys. Nil se l’imagina sortint de casa a mig matí, potser mentre ell juga al pati, amb la cadira davall del braç, disposat a fer un bon tram de camí com el metge li ha aconsellat i a punt per a seure quan estigui baldat. El que no entén és per què sempre la troba entre la malesa, just darrere dels gronxadors, a dos passes de casa.

Més imatges a: http://blocs.tinet.cat/lt/blog/lo-collet-digital