REPTE LITERARI; UNA IMATGE I CENT PARAULES!

Llenço el següent repte. Escriure el primer que et passi pel cap en veure aquesta imatge real. L'escrit ha de tenir com a màxim 100 paraules o al voltant de 10 línies. El repte serà publicat a la revista Lo Collet de Colldejou.

Podeu enviar les vostres participacions de dues maneres: 1 enviar l'escrit al mail iblama2@gmail.com, directament, 2 deixar un comentari sota aquesta entrada amb l'adreça del vostre blog i de l'entrada en concret si ho publiqueu. Iblama

________________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

Ja tenim la Primera Participació des de Friccions:

http://friccions.blogspot.com/2011/02/cervesa-una-imatge-i-cent-paraules.html

Cervesa. Enmig de la vegetació, plantada com un bolet, una cadira té nom de cervesa. De dia és una ànima solitaria, no trobareu mai ningú que hi vulgui seure; potser un animal la va desemparar massa a la vista d'altres animals. Però de nit, sota la lluna i mils d'estels, hi reposa la saviesa.

___________________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________________

Segona participació des de Tens un racó dalt del món: http://jmtibau.blogspot.com/2011/02/repte-literari.html.

Trepitjo el verd exili amb aparent dignitat. L’alegre record de l’escuma sobreeixint-se m’acompanya en aquesta viatge darrer.

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

Tercera participació des de la Garrofa de Mont-roig:

http://lagarrofa.blogspot.com/2011/02/repte-literari-de-iblama-blog.html.

I sense presses però avançant, amb les bardisses com única companyia ara envolten el lloc de l’espera. Res és etern, ni tant sols el temps i en la cadira de l’oblit ningú a corre-cuita s’hi asseurà mai.

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

Quarta participació des del Taller de Creació Literària: http://tallerdecreacioliteraria.blogspot.com/2011/02/repte-blogaire.html?showComment=1298374340967#c8876676944899569431.

No és la primera vegada que passa i està convençut que tampoc no serà la darrera. Nil surt de casa remugant, sempre li toca fer-ho a ell i avui ha arribat cansat de l’escola, té gana i encara li queda acabar un exercici de matemàtiques. Però abans de sopar li fan anar a buscar la cadira, aquella cadirota de plàstic roig que ni el sol gosa descolorir, tant diferent de la resta, de fusta comprada a l’Ikea. És la cadira del iaio, que sempre l’oblida en llocs estranys. Nil se l’imagina sortint de casa a mig matí, potser mentre ell juga al pati, amb la cadira davall del braç, disposat a fer un bon tram de camí com el metge li ha aconsellat i a punt per a seure quan estigui baldat. El que no entén és per què sempre la troba entre la malesa, just darrere dels gronxadors, a dos passes de casa.

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

Cinquena participació provinent de Xarel-10: http://xarel-10.blogspot.com/2011/02/repte-literari-iblama-blog.html

Ens pensàvem que, per fi, havíem arribat a un lloc verdaderament verge. Un lloc que érem els primers a trepitjar i, per això, avançàvem contents malgrat haver d'anar apartant les herbes que ens dificultaven el pas.

Quan, de sobte, vam trobar-nos amb aquella cadira allí al mig i una mica més enllà vam veure, al costat d'una carretera, la noia que la hi havia deixat vam descobrir que malauradament ens havíem precipitat en les nostres conclusions i que hauríem hagut de saber que avui en dia ja no en queden de llocs verges.

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

Sisena participació des de Magazine.cat:

http://magazinecat.blogspot.com/

Amb un sol abrasador vaig a la piscina a passar una llarga tarda d’estiu.

Al xiringuito em trobo amb tots els companys per fer petar la xerrada i jugar a la botifarra.

Ara 30 anys desprès, el records de joventut s’esvaeixen mentre miro la cadira del xiringuito abandonada al mig de les bardisses, amb l’enyorança d’allò que ja he perdut.

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

Aquí tenim la setena participació de part d'Elisa Llaberia.

Botges i escombreries. En 1 sola foto queda ben plasmat el que es i será la realitat del camp catalá.

M'explico: El camp ja no es rendible, peró el pagés vell, per no veure'l erm el va cuidant.

Quan es mor, els hereus tenen 3 opcions:

1- Conservar-lo perdent'hi diners. (aixó no ho fa ningu)

2- Deixar-ho perdre =En poc tems tot son verdessos.

3- Vendre el tros = Qui ho compra?. Domingueros, en dos dies tot ple de ferralla.

Així hem acabat!

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

Aquí tenim la vuitena participació de part de l'Enric

Un bon dia, un jove afeccionat del Madrid, va plantar la cadira al camp per veure guanyar "la decima"..........anys i anys d´espera, finalment van morir de vells els seus néts. La cadira segueix alla esperant el seu desitjat moment.......