________________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
Ja tenim la Primera Participació des de Friccions:
Cervesa. Enmig de la vegetació, plantada com un bolet, una cadira té nom de cervesa. De dia és una ànima solitaria, no trobareu mai ningú que hi vulgui seure; potser un animal la va desemparar massa a la vista d'altres animals. Però de nit, sota la lluna i mils d'estels, hi reposa la saviesa.
I sense presses però avançant, amb les bardisses com única companyia ara envolten el lloc de l’espera. Res és etern, ni tant sols el temps i en la cadira de l’oblit ningú a corre-cuita s’hi asseurà mai.
No és la primera vegada que passa i està convençut que tampoc no serà la darrera. Nil surt de casa remugant, sempre li toca fer-ho a ell i avui ha arribat cansat de l’escola, té gana i encara li queda acabar un exercici de matemàtiques. Però abans de sopar li fan anar a buscar la cadira, aquella cadirota de plàstic roig que ni el sol gosa descolorir, tant diferent de la resta, de fusta comprada a l’Ikea. És la cadira del iaio, que sempre l’oblida en llocs estranys. Nil se l’imagina sortint de casa a mig matí, potser mentre ell juga al pati, amb la cadira davall del braç, disposat a fer un bon tram de camí com el metge li ha aconsellat i a punt per a seure quan estigui baldat. El que no entén és per què sempre la troba entre la malesa, just darrere dels gronxadors, a dos passes de casa.
Ens pensàvem que, per fi, havíem arribat a un lloc verdaderament verge. Un lloc que érem els primers a trepitjar i, per això, avançàvem contents malgrat haver d'anar apartant les herbes que ens dificultaven el pas.
Quan, de sobte, vam trobar-nos amb aquella cadira allí al mig i una mica més enllà vam veure, al costat d'una carretera, la noia que la hi havia deixat vam descobrir que malauradament ens havíem precipitat en les nostres conclusions i que hauríem hagut de saber que avui en dia ja no en queden de llocs verges.
http://magazinecat.blogspot.com/
Amb un sol abrasador vaig a la piscina a passar una llarga tarda d’estiu.
Al xiringuito em trobo amb tots els companys per fer petar la xerrada i jugar a la botifarra.
Ara 30 anys desprès, el records de joventut s’esvaeixen mentre miro la cadira del xiringuito abandonada al mig de les bardisses, amb l’enyorança d’allò que ja he perdut.
Un bon dia, un jove afeccionat del Madrid, va plantar la cadira al camp per veure guanyar "la decima"..........anys i anys d´espera, finalment van morir de vells els seus néts. La cadira segueix alla esperant el seu desitjat moment.......
8 comentaris:
Tio, és un repte complicat, ho intentaré, però no prometo res. Ei, i m'encanta el nom de la imatge!! jajaja!
Hola!!! Hi he anat pensant aquests dies, i al final m'ha sortit això:
http://friccions.blogspot.com/2011/02/cervesa-una-imatge-i-cent-paraules.html
M'encanta el teu bloc, a partir d'ara el seguiré, gràcies per fer-me'n arribar l'adreça! Vaig pensant en el repte proposat, m'agrada la idea!Adaesnomdefada.blogspot.com
ja he penjat el meu text:
http://jmtibau.blogspot.com/2011/02/repte-literari.html
Jo també m'hi apunto
http://lagarrofa.blogspot.com/2011/02/repte-literari-de-iblama-blog.html
Fet!!http://tallerdecreacioliteraria.blogspot.com/2011/02/repte-blogaire.html
Trobaràs la meva aportació a:
http://xarel-10.blogspot.com/2011/02/repte-literari-iblama-blog.html
Hola. Vaig trobar el seu lloc web a través de Google a la recerca d'una qüestió similar, el seu lloc web té aquí dalt. Sembla bo. He marcat en els meus favorits de Google per tornar més tard.
Publica un comentari a l'entrada