CAMPIONAT DE LLIGA
Barça 2 (Àlves i Bojan) - Getafe 1
El millor: entre Bojan i Valdés.
El pitjor: el desencert de Messi i Villa.
La crònica ______________________________________________________
Després d'uns minuts de tempteig, el Barça es va fer amb el control del partit sense paliatius. Poc a poc van anar arribant les ocasions: diria que claríssimes. El Getafe havia reculat molt però no tapava massa bé les bandes de manera que Adriano i Àlves se'n van fer els amos, fet que suposà que ataquéssim amb superioritat. En un atac d'aquests Àlves va pescar una pilota fora de l'àrea engaltant-la tal com li venia fent el primer gol (1-0); un golarro, impossible per al porter. Arribava el minut 22. Per sempre aquest serà el minut d'Abidal. La gent es va posar dreta a aplaudir per donar ànims al jugador francès. Malgrat el gol la intensitat no va disminuir i vam continuar creant joc i ocasions però no vam ser capaços de rematar les jugades, unes vegades per no xutar abans i altres per manca de punteria. Tot sovint ens compliquem la vida volen fer jugades amb massa filigranes i això fa que molts gols cantats no acabin sent-ho. Ahir entre Villa i Messi en van fallar varies. I en aquestes el Geta a vegades s'acostava a l'àrea de Valdés, el qual en va haver de treure una de molt clara.
A la segona part la tònica va ser molt semblant. Nosaltres teníem la pilota i anàvem arribant. En una d'elles Bojan va fer el segon gol (2-0). Dos partits titular i dos gols, potser que siguem massa injustos amb aquest noi. El resultat semblava que acabaria sent d'escàndol però noi, no hi havia manera. En la meva ment van començar a circular certs fantasmes. Veia que el Geta empatava a dos al final del partit. Vaig fer tot el vaig poder per treure'm la idea del cap. Malgrat tot al final vam patir. Em va donar la sensació que ens cansàvem i que el Getafe feia uns canvis per poder posar la por sobre el Camp Nou, i ho va aconseguir; amb un bonic remat van fer el 2 a 1. El patiment i els fantasmes començaven a planejar sobre el camp. Vam fer els canvis de sempre per reforçar el mig camp però xec ens va costar una mica. Vam haver de treure diverses pilotes de dins l'àrea i s'ha de dir -encara que injustament- que ens va anar del canto d'un duro. Per sort un partit menys, tres punts més i nou record de partits sense perdre superat des dels anys 70.
Ara cal fer front a la part més complexa de la temporada. Hem de ser forts i estar units. Sabem que tenim baixes i molt importants però també sabem que tenim una avantatge i és que som un grup unit i cohesionat, amb uns automatismes i amb una manera de jugar que quan estem fins som capaços de destrossar al rival més poderós i quan no hi estem tant som capaços de guanyar simplement. Ànims Barça, ànims Abi! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada