CAMPIONAT DE LLIGA
València 0 - Barça 1 (Messi)
El millor: Adriano
El pitjor: aquest patiment endèmic que els culés tenim per perdre tot i que l'equip fa les coses bé.
La crònica _______________________________________________________
Guardiola tenia ben clar que el València ens tenia presa la mida. Aquests darrers temps sempre ens havia posat problemes i fins i tot és just reconèixer que ens podia haver guanyat. El seu mèrit està en pressionar-nos ben amunt i no deixar-nos respirar. Fins el primer quart d'hora els va sortir bastant bé. Calia que nosaltres superéssim la línia tant avançada que tenien ells i de fet no ho vam fer massa. Vam tenir dues ocasions i poca cosa més. Semblava que no era el dia de Leo.
La novetat tàctica d'en Pep va consistir en jugar amb una mena de 3-5-2, com juvaga la Lazio anys enrere. Amb tres centrals, un mig cap reforçat amb dos carrilers i dos puntes. La clau era tenir més ajudes a mi camp i potser agafar al València amb més toc al centre, superant la defensa avançada. A la segona part el València va continuar amb la tònica habitual i nosaltres vam consolidar el joc, tot i que no arribàvem amb claredat. I pot ser que la clau fos l'entrada de Pedrillo per allargassar el camp i reforçar encara més la banda, al mateix temps que retocàvem el sistema i tornàvem al 4-3-3. I nois llavors va arribar el gol. Adriano fa una jugava genial per banda dreta, se'n va del defensa i habilita a Messi que des de el punt de penal xuta ras i bat al bon porter del València (0-1). Un quart d'hora de patiment i final. Sort que estàvem al Tubo amb l'Isra, el Martí i el Luis i matàvem les penes amb tapetes i cerveses. Potser les vam matar massa les penes! Ens ho vam passar bé! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada