APARTATS

28 de març 2011

CAP DE SETMANA DEL 25 AL 270311

DIVENDRES 250311

ANADA A BARCELONA – DEL CALVARI DE L’AUTOPISTA AL PALAU ROBERT

Anar a Barcelona sempre és un al·licient i aquesta vegada ho ha estat per partida doble. Per una banda, vam poder comprovar in situ el calvari d’haver de circular a 110 per l’autopista. Vam tardar més d’una hora i mitja quan abans hi podies arribar en una hora més o menys. Ah, i per si fos poc, l’autopista estava plena de radars mòbils; aquelles caixes vermelles. Segons els estudis que han fet la mesura tampoc permetrà estalviar tants diners, ans al contrari; durant el primer cap de setmana dels 110 hi ha hagut més morts. Sembla més una mesura recaudatòria –en forma de multes- que no pas una altra cosa.

Un cop a Barcelona val la pena donar un tomet pels jardins del Palau Robert. Actualment hi ha una exposició itinerant sobre els oficis del camp als països catalans. En una de les fotos hi surten el tiet Ricardo, el tiet Lluís i ma mare plegant avellanes al nostre tros.

REUNIÓ CONSELL DE REDACCIÓ DE LO COLLET

A les 22h, havent sopat, a Colldejou, ens vam reunir a la Biblioteca per tancar la Revista Lo Collet que sortirà el proper més d’abril.






DISSABTE 260311

PRIMER DIA ALS HORTS D'EN RIC

A les 10:30 hores vaig passar a buscar el Ric. Estava eufòric! Era el dia de l’estrena de l’Horts d’en Ric per a mi. Feia un matí esplèndid encara que hi havia una mica de boira. Vam anar pujant pel camí dels horts i encara vam poder comprovar, entre arbres florits, que el barrancó encara baixava i força; i sembla que encara baixarà uns dies més. De fet totes les fonts dels voltants brollen ben maques. Les pluges de la setmana anterior van ser molt agraïdes. I bé vam arribar a l’hort, vam engegar el motocultor i ens vam posar a llaurar els bancalets fets l’any anterior. Reconec que va ser una mica dur ja que jo no havia fet servir mai aquesta màquina. Han de passar uns dies d’adaptació suposo. El fet és que alleugereix molt la feina i no cal que et matis amb l’aixada remenant la terra. Després amb una pala i l’aixada començar a muntar els nous bancals de l’hort. Ens va fer força caloreta.

Vam acabar a l’Hípica fent una cervesa per celebrar el primer dia!


SOPAR A L'HOTELET I GRESCA A LES ESCOLES NOVES

A la nit ens vam trobar al Bar. No hi havia futbol de manera que vam haver de matar els nostres neguits anant a fer unes llesquetes a l’Hotelet. Per cert, els ous estrellats amb botifarra està boníssim. A la tornada volíem anar a fer unes cervesetes al Casal però noi encara no eren les 24h que ja havia tancat. Així que vam idear un nou pla: anar a fer les cervesetes a les Escoles Noves, com als vells temps. Allà vam coincidit amb diferent gent que estava preparant la salsa i els postres per la calçotada de l’endemà. Ens ho vam passar d’allò més bé. Quan van acabar la feina ens va asseure i la vam fer petar fins a les tres de l’hora vella. Vam riure com mai.







DIUMENGE 270311

CALÇOTADA COLLDEJOU

Ens va tornar a fer un dia solejat. Ben d’hora membres de l’Associació de Dones es van mobilitzar per fer els preparatius de la calçotada: parar les taules, tallar els calçots i coure’ls, preparar els plats amb la carn... Cap al migdia la gent va anar arribant al Casal per ocupar lloc. A les 14h es van començar a repartir els calçots i partir de llavors va iniciar-se aquell moment tan especial en el que gent s’emmascara la cara i les mans, es taca el jersei i els pantalons, vessa el vi per damunt de la taula... Fa gràcia veure, igual que en un ritual, s’estira la pell del calçot perquè quedi lliure la ceba en si prima, sobretot en els més menuts, molts dels quals ja comencen a iniciar-se en el ritual del calçot. És autèntic! A mi que em diguin el que vulguin però jo defenso la calçotada al natural, sense guants i embrutant-se, no la dels finolis dels restaurants amb guants i “mono de treball”. Si tot plegat ho acompanyes d’un bon vi ja ho tens tot! Doncs bé a Colldejou no només s’acompanya d’un bon vi sinó que a més et donen postres per partida doble i cafès! Esplèndid! Un dels millors moments però sempre comença a partir de llavors. Quan ja tens el cafetó a les mans i la fas petar amb els amics o amb gent del volant. Sempre hi ha algú que s’encén més del compte sobretot quan es parla de política. Abans la gent s’encenia amb el futbol però darrerament com que no hi ha massa discussió aquest ja ha passat a ser un tema “secundari”; afortunadament! Iblama