VISITES

contador de visitas

28 de març 2011

CAP DE SETMANA DEL 25 AL 270311

DIVENDRES 250311

ANADA A BARCELONA – DEL CALVARI DE L’AUTOPISTA AL PALAU ROBERT

Anar a Barcelona sempre és un al·licient i aquesta vegada ho ha estat per partida doble. Per una banda, vam poder comprovar in situ el calvari d’haver de circular a 110 per l’autopista. Vam tardar més d’una hora i mitja quan abans hi podies arribar en una hora més o menys. Ah, i per si fos poc, l’autopista estava plena de radars mòbils; aquelles caixes vermelles. Segons els estudis que han fet la mesura tampoc permetrà estalviar tants diners, ans al contrari; durant el primer cap de setmana dels 110 hi ha hagut més morts. Sembla més una mesura recaudatòria –en forma de multes- que no pas una altra cosa.

Un cop a Barcelona val la pena donar un tomet pels jardins del Palau Robert. Actualment hi ha una exposició itinerant sobre els oficis del camp als països catalans. En una de les fotos hi surten el tiet Ricardo, el tiet Lluís i ma mare plegant avellanes al nostre tros.

REUNIÓ CONSELL DE REDACCIÓ DE LO COLLET

A les 22h, havent sopat, a Colldejou, ens vam reunir a la Biblioteca per tancar la Revista Lo Collet que sortirà el proper més d’abril.






DISSABTE 260311

PRIMER DIA ALS HORTS D'EN RIC

A les 10:30 hores vaig passar a buscar el Ric. Estava eufòric! Era el dia de l’estrena de l’Horts d’en Ric per a mi. Feia un matí esplèndid encara que hi havia una mica de boira. Vam anar pujant pel camí dels horts i encara vam poder comprovar, entre arbres florits, que el barrancó encara baixava i força; i sembla que encara baixarà uns dies més. De fet totes les fonts dels voltants brollen ben maques. Les pluges de la setmana anterior van ser molt agraïdes. I bé vam arribar a l’hort, vam engegar el motocultor i ens vam posar a llaurar els bancalets fets l’any anterior. Reconec que va ser una mica dur ja que jo no havia fet servir mai aquesta màquina. Han de passar uns dies d’adaptació suposo. El fet és que alleugereix molt la feina i no cal que et matis amb l’aixada remenant la terra. Després amb una pala i l’aixada començar a muntar els nous bancals de l’hort. Ens va fer força caloreta.

Vam acabar a l’Hípica fent una cervesa per celebrar el primer dia!


SOPAR A L'HOTELET I GRESCA A LES ESCOLES NOVES

A la nit ens vam trobar al Bar. No hi havia futbol de manera que vam haver de matar els nostres neguits anant a fer unes llesquetes a l’Hotelet. Per cert, els ous estrellats amb botifarra està boníssim. A la tornada volíem anar a fer unes cervesetes al Casal però noi encara no eren les 24h que ja havia tancat. Així que vam idear un nou pla: anar a fer les cervesetes a les Escoles Noves, com als vells temps. Allà vam coincidit amb diferent gent que estava preparant la salsa i els postres per la calçotada de l’endemà. Ens ho vam passar d’allò més bé. Quan van acabar la feina ens va asseure i la vam fer petar fins a les tres de l’hora vella. Vam riure com mai.







DIUMENGE 270311

CALÇOTADA COLLDEJOU

Ens va tornar a fer un dia solejat. Ben d’hora membres de l’Associació de Dones es van mobilitzar per fer els preparatius de la calçotada: parar les taules, tallar els calçots i coure’ls, preparar els plats amb la carn... Cap al migdia la gent va anar arribant al Casal per ocupar lloc. A les 14h es van començar a repartir els calçots i partir de llavors va iniciar-se aquell moment tan especial en el que gent s’emmascara la cara i les mans, es taca el jersei i els pantalons, vessa el vi per damunt de la taula... Fa gràcia veure, igual que en un ritual, s’estira la pell del calçot perquè quedi lliure la ceba en si prima, sobretot en els més menuts, molts dels quals ja comencen a iniciar-se en el ritual del calçot. És autèntic! A mi que em diguin el que vulguin però jo defenso la calçotada al natural, sense guants i embrutant-se, no la dels finolis dels restaurants amb guants i “mono de treball”. Si tot plegat ho acompanyes d’un bon vi ja ho tens tot! Doncs bé a Colldejou no només s’acompanya d’un bon vi sinó que a més et donen postres per partida doble i cafès! Esplèndid! Un dels millors moments però sempre comença a partir de llavors. Quan ja tens el cafetó a les mans i la fas petar amb els amics o amb gent del volant. Sempre hi ha algú que s’encén més del compte sobretot quan es parla de política. Abans la gent s’encenia amb el futbol però darrerament com que no hi ha massa discussió aquest ja ha passat a ser un tema “secundari”; afortunadament! Iblama






23 de març 2011

ERMESSENDA!

Pels que som amants de la història -i més si és la de la nostra terra- ha estat una bona producció. Felicitar TV3 per haver-nos fet passar una bona estona barrejant ficció i realitat. Queda clar que Catalunya va ser molt forta a l’Edat Mitjana i una bona mostra en són els Governants que han encapçalat els diferents regnats que s’han anat succeint fins Felip V. El Comtat de Barcelona va ser un dels més importants del nostre entorn i d’ell en van sortir diversos personatges entre ells la Comtessa Ermessenda. Aquesta, després de la mort del seu marit Ramon Borrell, ha d’assumir el poder junt amb el seu fill Berenguer Ramon. En tot moment podem veure el poder d’aquesta dona en un entorn dominat per homes. Ella sempre portarà la veu cantant en tots els assumptes vinculats a la casa de Barcelona, deixant aparcat el seu fill. Aquest, indignat, plantarà cara a la seva mare i pactarà amb altres senyors perquè li donin suport i derrocar Ermessenda. L’únic que provoca és una situació d’inestabilitat que acabarà amb la mort del seu propi fill. Ella es farà càrrec del seu nét fins que assolirà la majoria d’edat i es convertirà en comte. De nou la història es repeteix i Ramon Borrell acaba arrabassant el poder a la poderosa Ermessenda.

En el repartiment d’actors s’hi ha lluït. Han escollit la flor i nata dels millors actors catalans: Laia Marull, Francesc Orella, Rosa Renom, Julio Manrique, Lluís Homar, Pau Durà... I la veritat és que una vegada més han demostrat ser molt bons. S’han sabut posar a la pell d’uns personatges i d’un moment històric concret i això demostra la seva professionalitat. Destaco sobretot el paper de la Laia Marull fent d’Ermessenda. És una gran actriu i a més l’han sabuda caracteritzar molt bé en el procés d’envelliment. Ella mateixa a la vegada és forta i dèbil. Forta per assumir el poder –sempre molt ben aconsellada- i dèbil per deixar-se portar per la carn. Rosa Renom també fa un paperàs; és una gran actriu en el paper de cunyada de la comtessa. Al final, tot i les discussions típiques entre cunyades, acaba sent una de les persones més fidels a Ermenssenda. També m’han agradat molt Lluís Homar en el paper de Abat Oliba –sempre la clava aquest actoràs- i Julio Manrique –per mi tot un descobriment a Infidels- en el paper de Guislabert.

Voldria fer una menció especial a dos apartats que he trobat molt ben treballats; bé, tres: el primer l’atrezzo i la decoració; el segon la bona banda sonora que ha acompanyat el film i en tercer lloc els efectes especials per recrear el edificis de l’època. No en va un dels llocs on se solen fer millors efectes especials és Catalunya.

Com he dit al principi felicitar a tv3 i a continuar amb projectes d’aquest estil. Amb aquest tipus de treballs me la torno a sentir més meva! Iblama

21 de març 2011

CAP DE SETMANA 17-20-0311


DIJOUS 170311 SOPAR-ANIVERSARI ROSITA i CRISTINA


Per molts anys Rosa i Cristina! Per molts més que en pogueu fer i que tots plegats ho poguem celebrar!

DIVENDRES - MAS 180311
Vam poder veure in situ els efectes de les pluges dels darrers dies, primer a Porrera i després al mas. A Porrera el Cortiella baixava amb força. Era especialment bonic el salt del "pantano", el "toll gran" i riu amunt. A l'arribar al camí d'entrada al mas, sorpresa; el riu passava per damunt del camí. Vam poder passar però jo no l'havia vist baixar amb aquesta amplada i amb aquesta intensitat. Davant del mas pel comellà encara hi baixava aigua; en baixava més per l'altre, el del Mallol. Curiosament, en diversos llocs es veia com en sec l'aigua s'amagava i circulava per l'interior de la terra i sortia per entre nmig del marge una mica més avall. Seria molt interessant poder veure els nivells freàtics pels que l'aigua circula.
Mentre mon pare remenava una mica la terra dels ametllerets que vam plantar nous jo em vaig dedicar a esporgar els avellaners del comellà de l'Espatlla. Després vam poder veure com aquesta aigua caiguda havia omplert el safreig. Les faves ja treuen el cap i els alls han crescut una mica més. En definitiva, que la terra respirava d'una altra manera. Quan acaba de ploure se la veu i se la nota diferent. Tot es cobreix d'una capeta d'herba que dóna al conjunt un color molt particular i únic!




A la tarda vaig anar a veure el Pep. Molts ànims amic!

DISSABTE 1190311 - FIDEUÀ A GINESTAR
En honor a la Iolanda, ens vam reunir a Ginestar -a la Baronia Sendra- per celebrar l'aniversari de la Iolanda. Aquesta vegada ens van obsequiar amb una boníssima fideuà feta per la Iolanda i el Manolo. Estava boníssima. Ostres; i l'allioli estava "tremendo"! Ens va fer un dia espèndit de primavera. Ens vam poder posar en màniga curta i gaudir del solet mentre els més menuts jugaven sota el porxo.
Quan vas a Ginestar és imprescindible donar un tomet pels voltants. Sempre que venim ho fem a la mateixa època més o menys. És el moment de l'any en els que arbres fruiters comencen a esclatar en flor amb una catifa verda d'herba, les flors blanques comencen a treure el capet i el riu Ebre baixa ben ple. És d'aquells moments en els que m'agradaria poder aturar el temps. Només lamentar l'absència del Pep a causa del maleït peroné!


Abans d'arribar a casa, baixant pel coll de Fatxes, vam poder veure com la lluna treia el cap damunt del mar. Ens havien volgut vendre que seria una de les millors llunes que mai s'haguessin vist i la veritat tampoc n'hi va haver per tant. La lluna jo crec que simplement emitia més llum i punt. Una excel'lent nit per fer una excursió nocturna per la muntanya. Si es vol veure una bona lluna només cal anar a qualsevol platja coincidint amb la sortida de la mateixa i observar. Veure-la aparèixer per damunt del mar és espectacular.



DIUMENGE 200311 - SANT JOSEP i DIA DEL PARE

Felicitats a totes les Josefines, Joseps ect i un reconeixement als pares -i a les mares igualment- per la paciència que tenen i per tot el que ens han ensenyat en aquesta vida. Sense ells nosaltres no seríem res. Dediquem-los-hi més estones perquè lamentablement hi haurà un dia que no els tindrem i llavors ja no podrem tirar enrere. Iblama



TONGADA DE PLUGES MARÇ 2011

Acabem l'hivern i com un regal hem tingut una llevantada molt necèssaria, vist l'hivern que hem passat. Ha fet fred però no hi ha hagut massa precipitació de manera que aquests ruixats han estat molt i molt benvinguts. En els tres dies de pluja s'han recollit al voltant de 230-250 litres a Colldejou i al voltant d'uns 150 a Porrera. Déu ni do! S'ha complert quasi bé la meitat de la pluja que es recull en un any a les nostres terres. A més ha estat una pluja que no ha fet mal, ha anat caient esglaonadament de manera que les rieres i rierols de la zona han anat creixent progressivament. Fa goig veure com els comellars de les terres baixen plens d'aigua que salta pels marges. El Barranc de Rifà entre Colldejou i Mont-roig i el riu Cortiella n'han estat un bon exemple. De tant en tant va molt bé que faci aquest tipus de pluja per remullar ben bé la terra i per netejar una mica la llera dels torrents. Segons les estadístiques hi ha reserves d'aigua per un dos anys; està molt i molt bé. Portem tres anys amb molt bones perspectives d'aigua. L'any passat hi van ajudar molt les nevades, enguany hi han ajudat les pluges. Iblama

Colldejou



Porrera

ANIVERSARIS I SANTS! Març 2011





Per molts anys. Un any més i noves experiències. Moltes felicitats a totes a les que en els darrers dies heu fet l'aniversari: a la Tere, a la Cristina, a la Rosita, a la Iolanda i a la Fina. Les unes perquè han fet l'aniversari i les altres perquè han fet el sant. La qüestió és poder tenir raons per obrir una ampolla de cava i ens poguem reunir al voltant d'una taula amb un bon menjar i amb unes bones postres. Iblama

20 de març 2011

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA
Barça 2 (Àlves i Bojan) - Getafe 1
El millor: entre Bojan i Valdés.
El pitjor: el desencert de Messi i Villa.

La crònica ______________________________________________________
Després d'uns minuts de tempteig, el Barça es va fer amb el control del partit sense paliatius. Poc a poc van anar arribant les ocasions: diria que claríssimes. El Getafe havia reculat molt però no tapava massa bé les bandes de manera que Adriano i Àlves se'n van fer els amos, fet que suposà que ataquéssim amb superioritat. En un atac d'aquests Àlves va pescar una pilota fora de l'àrea engaltant-la tal com li venia fent el primer gol (1-0); un golarro, impossible per al porter. Arribava el minut 22. Per sempre aquest serà el minut d'Abidal. La gent es va posar dreta a aplaudir per donar ànims al jugador francès. Malgrat el gol la intensitat no va disminuir i vam continuar creant joc i ocasions però no vam ser capaços de rematar les jugades, unes vegades per no xutar abans i altres per manca de punteria. Tot sovint ens compliquem la vida volen fer jugades amb massa filigranes i això fa que molts gols cantats no acabin sent-ho. Ahir entre Villa i Messi en van fallar varies. I en aquestes el Geta a vegades s'acostava a l'àrea de Valdés, el qual en va haver de treure una de molt clara.
A la segona part la tònica va ser molt semblant. Nosaltres teníem la pilota i anàvem arribant. En una d'elles Bojan va fer el segon gol (2-0). Dos partits titular i dos gols, potser que siguem massa injustos amb aquest noi. El resultat semblava que acabaria sent d'escàndol però noi, no hi havia manera. En la meva ment van començar a circular certs fantasmes. Veia que el Geta empatava a dos al final del partit. Vaig fer tot el vaig poder per treure'm la idea del cap. Malgrat tot al final vam patir. Em va donar la sensació que ens cansàvem i que el Getafe feia uns canvis per poder posar la por sobre el Camp Nou, i ho va aconseguir; amb un bonic remat van fer el 2 a 1. El patiment i els fantasmes començaven a planejar sobre el camp. Vam fer els canvis de sempre per reforçar el mig camp però xec ens va costar una mica. Vam haver de treure diverses pilotes de dins l'àrea i s'ha de dir -encara que injustament- que ens va anar del canto d'un duro. Per sort un partit menys, tres punts més i nou record de partits sense perdre superat des dels anys 70.

Ara cal fer front a la part més complexa de la temporada. Hem de ser forts i estar units. Sabem que tenim baixes i molt importants però també sabem que tenim una avantatge i és que som un grup unit i cohesionat, amb uns automatismes i amb una manera de jugar que quan estem fins som capaços de destrossar al rival més poderós i quan no hi estem tant som capaços de guanyar simplement. Ànims Barça, ànims Abi! Iblama

17 de març 2011

PREMIS ENDERROK 2011



Aquests premis posen de manifest que la música en català i la música feta per creadors catalans està de moda. Felicitats! Després de la moguda dels anys noranta hi havia hagut com una mena de buit i ara sembla que la cosa torna a enganxar. Personalment el 2010 el recordaré per haver descobert i per haver-se imposats grups com els Amics de les Arts, Mishima, Sanjosex, Miquel Abras, Manel, Mazoni, o els consolidats Pets i Gossos... i en un altre apartat Love of Lesbian, Standstill o Delafé. De veritat que tots ells són molt recomanables. Mereixen una estona d'atenció perquè fan bona música i perquè són capaços d'expressar el que sentim i amb la nostra pròpia llengua. Iblama

Premis Enderrock 2011 segons la votació popular

Pop-rock

· Millor artista: Els Pets

· Millor disc: Fràgil, d’Els Pets

· Millor directe: Els Amics de les Arts

· Millor cançó: Flor de primavera, de La Troba Kung-Fú

Cançó d’autor

· Millor artista: Sanjosex

· Millor disc: Al marge d’un camí, de Sanjosex

· Millor directe: Cesk Freixas

· Millor cançó: L’últim adéu,de Miquel Abras

Folk i noves músiques

· Millor grup: La Carrau

· Millor disc: Lo Carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, de diversos artistes

· Millor directe: Pep GImeno ‘Botifarra’

· Millor cançó: Ara que et miro, de La Carrau

Jazz

· Millor disc: Transplanet Species, de Miguel Fernández

· Millor artista: Biel Ballester

· Millor nova proposta: Carme Canela-Jordi Matas

· Millor disc internacional: Hands, de Dave Holland & Pepe Habichuela

Altres categories

· Artista català en altres llengües: Love of Lesbian

· Grup revelació: La Iaia

· Millor DVD: Cançons a la vora del pop

· Millor lletra de cançó: Tot torna a començar, de Mishima

· Millor portada de disc: segueix-me el fil, de Beth

· Millor web: elsamicsdelesarts.cat

· Millor sala de concerts: Palau de la Música Catalana

· Millor videoclip: L’home que treballa fent de gos, d’Els Amics de les Arts

Premis Enderrock 2011 segons la votació de la crítica

· Millor artista: Els Pets

· Artista revelació: Estúpida Erikah

· Millor disc de pop-rock: Ordre i aventura, de Mishima

· Millor disc de cançó d’autor: Al marge d’un camí, de Sanjosex

· Millor disc de folk/noves músiques: In Fabula, de Kaulakau

· Millor disc català en altres llengües: Adelante Bonaparte, de Standstill