APARTATS

22 de gen. 2013

PARTICIPACIÓ A RELATS CONJUNTS: Jugadors de cartes

Paul Cezanne. Jugadors de cartes, 1892.
http://relatsconjunts.blogspot.com/2012/12/els-jugadors-de-cartes.html



La gent n’estava farta. Al poble només hi havia un bar i la veritat és que l’home que el regentava sempre estava de mal humor. No feia res d’especial. Primer havien desaparegut els menjars, després va ser el torn de no voler comprar la premsa del dia; posteriorment li va arribar donar per no voler encendre els llums. Fins que un dia va decidir que no engegaria més la vella estufa.
Obria els matins desencantat i es passava les hores mirant a l’horitzó, esmaperdut. De tant en tant algun vellet hi anava a fer petar la xerrada i a prendre’s un cafetó. Jo el veia des de la finestra de casa meva amb el barret i la jaqueta ben aferrada al seu cos. L’al·licient li arribava els dijous quan en Sig pujava a veure’l i es passaven la tarda jugant a cartes. Era l’únic moment a la setmana que el veies entretingut, com a mínim no absort en les seves cabòries. Només pensant en guanyar al seu germà.
Aquella primavera seria recordada per tothom. Era dilluns però en Frank no havia obert la vella i atrotinada porta de fusta. Què estrany! Fins i tot ho vaig comentar a la mare. Com sempre ella em donava llargues i que estigués pendent d’anar a l’escola.
Per fi, quatre dies més tard, els homes del poble van decidir anar fins a cal Racó per veure si l’home contestava. No va contestar! Així que amb l’ajuda de l’agutzil van forçar la porta d’entrada de la vella casa. Silenci! Olor a rònec, a vell; a humitat! Van pujar fins al primer pis i se’l van trobar dins del llit. La solitud se l’havia endut!
Va ser la meva primera mort! Iblama