COMPETICIÓ. Copa del Rei (final).
MARCADOR I GOLEJADORS: Bilbao 1 – Barça 3 (Messi 2 i Neymar).
TV O RÀDIO. Tv3 a casa.
EM QUEDO AMB… Messi.
MÉS VALDRIA QUE NO HAGUÉS SORTIT DE CASA: Segons com Neymar amb les seves
tonteries i especialment Alves i el seu pentinat “cagada de gos”.
EL TÒPIC. El rei no va ser a la llotja sinó que va ser al camp!
LA DADA. Entre Messi, Neymar i
Suárez superen la millor davantera del Madrid del 2011 amb 120 gols. I la
setmana que ve encara es pot ampliar. En aquesta competició el Barça no ha
perdut ni un partit; els ha guanyat tots!
EL DE NEGRE. Massa permissiu. Va deixar que els bilbaïns fotessin massa
patades i si es descuida el partit se li’n va de les mans. A més va anular un
gol legal al Barça per un fora de joc que no era.
EL RIVAL. Va aguantar el partit fins el gol de Messi. Va proposar marca a l’home
en Messi amb ajudes de dos jugadors més. En el gol es veu ben clar. També es
veu ben clar com amb un sol toc i amb intel·ligència Messi supera la barrera de
tres i fot un gol antològic. A la nostra porteria es van equivocar pretenent
que només Aduritz despengés pilotes altes. Errats!
EL BARÇA.
-VIRTUTS. En resum, podem dir que el Barça de la final de copa ha estat un
compendi del Barça de la temporada. Es va fer una pressió brutal, sempre que l’equip
no tenia la pilota, amb les línies ben juntetes. Això et permet sortir amb molt
de perill endavant i fer córrer els tres de la davantera amb molta avantatge,
de manera que es va generar molt d’ata. Darrere Piqué s’ha eixit com el líder
de la defensa, mentre que Masche al tall és imprescindible. Es compensen bé.
Els laterals tenen més l’obligació d’ajudar el mig i donar alternatives per
banda als extrems. La seva rapidesa permet una mobilitat impensable fa un
temps. Matisar que Alves sempre puja més i que li cobreixen molt bé l’esquena
entre Rakitic i Busi. Alva té la posició més fixada. Alternen! El mig és el
gran compensador de l’equip ja que ajuda en la construcció i dóna suport als de
davant. Les claus: l’alliberament i major protagonisme d’Iniesta i el joc
diferent i vertical de Rakitic. I davant per ensalivar. Tenim dues maneres de
jugar: amb estàtic (habitual) o a córrer i aquesta segona és brutal. En
qualsevol cas, davant som letals. I la gran clau: Messi. Si ell està bé, l’equip
rutlla.
-DEFECTES. Les baixades de nivell al llarg d’un partit. No han estat molt
perllongades però tornem a una certa simptomatologia Rijkaardiana amb toc i toc
i lateralitat per deixar passar el temps i o fer sang. Queda clar que ja es pensava
en Berlín.
-DUBTES. Tinc dubtes a la final de Berlín que ens vinguin a fer un partit
físic i dur, a la Milanesa. Si és així tindrem pot ser un cop important.
L’ANÈCDOTA. Va sobtar veure el Camp Nou més pler de gent blanc i vermella
que blaugrana. Semblaven els rivals nosaltres. Fem-s’ho mirar també! Els socis
del Barça venent-se les entrades; una mica lamentable. Diuen que al començament
va sonar l’himne espanyol. Es diu que al camp no es va sentir. Des de casa puc
afirmar que tampoc i des de la ràdio menys. Se’n poden fer moltes lectures,
sancioneu-nos... feu el que vulgueu. Una reflexió possible és preguntar-se
potser per quina raó la gent xiula. Potser llavors entendríeu alguna cosa. Per
cert; darrer partit de Xavi al Camp Nou. Va deixar que Iniesta aixequés la copa
al ell. Tot un exemple a seguir! I per acabar; de lo milloret de la nit veure
com en Luis Enrique i Messi s’abraçaven. Potser va ser de cara a la galeria
però a mi m’ha tranquil·litzat!
LA CAVERNA. Bueeeenu! Amigos. Ja tenim el doblet de moment i optem al
triplet. Què gran seria! Aneu discutint sobre si la xiulada i totes les
collonades que vulgueu que mentrestant nosaltres anem augmentant el palmarès.
Estem sent els millors d’Espanya en tots els aspectes i amb una mica de sort
serem els millors d’Europa i vosaltres encara esteu encaparrats amb el
Cristiano i les collonades merengones. Campions de lliga i Copa.. i vosaltres veient-ho per la tele, especulant
sobre entrenadors i fitxatges de futur. Nosaltres som el present. Vosaltres sou
el passat! Auu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada