VISITES

contador de visitas

1 de juny 2015

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2014-2015. FINAL COPA REI: BILBAO 1 - BARÇA 3



COMPETICIÓ. Copa del Rei (final).
MARCADOR I GOLEJADORS: Bilbao 1 – Barça 3 (Messi 2 i Neymar). 






TV O RÀDIO. Tv3 a casa.
EM QUEDO AMB… Messi.
MÉS VALDRIA QUE NO HAGUÉS SORTIT DE CASA: Segons com Neymar amb les seves tonteries i especialment Alves i el seu pentinat “cagada de gos”.
EL TÒPIC. El rei no va ser a la llotja sinó que va ser al camp!
LA DADA.  Entre Messi, Neymar i Suárez superen la millor davantera del Madrid del 2011 amb 120 gols. I la setmana que ve encara es pot ampliar. En aquesta competició el Barça no ha perdut ni un partit; els ha guanyat tots!
EL DE NEGRE. Massa permissiu. Va deixar que els bilbaïns fotessin massa patades i si es descuida el partit se li’n va de les mans. A més va anular un gol legal al Barça per un fora de joc que no era.
EL RIVAL. Va aguantar el partit fins el gol de Messi. Va proposar marca a l’home en Messi amb ajudes de dos jugadors més. En el gol es veu ben clar. També es veu ben clar com amb un sol toc i amb intel·ligència Messi supera la barrera de tres i fot un gol antològic. A la nostra porteria es van equivocar pretenent que només Aduritz despengés pilotes altes. Errats!
EL BARÇA.
-VIRTUTS. En resum, podem dir que el Barça de la final de copa ha estat un compendi del Barça de la temporada. Es va fer una pressió brutal, sempre que l’equip no tenia la pilota, amb les línies ben juntetes. Això et permet sortir amb molt de perill endavant i fer córrer els tres de la davantera amb molta avantatge, de manera que es va generar molt d’ata. Darrere Piqué s’ha eixit com el líder de la defensa, mentre que Masche al tall és imprescindible. Es compensen bé. Els laterals tenen més l’obligació d’ajudar el mig i donar alternatives per banda als extrems. La seva rapidesa permet una mobilitat impensable fa un temps. Matisar que Alves sempre puja més i que li cobreixen molt bé l’esquena entre Rakitic i Busi. Alva té la posició més fixada. Alternen! El mig és el gran compensador de l’equip ja que ajuda en la construcció i dóna suport als de davant. Les claus: l’alliberament i major protagonisme d’Iniesta i el joc diferent i vertical de Rakitic. I davant per ensalivar. Tenim dues maneres de jugar: amb estàtic (habitual) o a córrer i aquesta segona és brutal. En qualsevol cas, davant som letals. I la gran clau: Messi. Si ell està bé, l’equip rutlla.
-DEFECTES. Les baixades de nivell al llarg d’un partit. No han estat molt perllongades però tornem a una certa simptomatologia Rijkaardiana amb toc i toc i lateralitat per deixar passar el temps i o fer sang. Queda clar que ja es pensava en Berlín.
-DUBTES. Tinc dubtes a la final de Berlín que ens vinguin a fer un partit físic i dur, a la Milanesa. Si és així tindrem pot ser un cop important.
L’ANÈCDOTA. Va sobtar veure el Camp Nou més pler de gent blanc i vermella que blaugrana. Semblaven els rivals nosaltres. Fem-s’ho mirar també! Els socis del Barça venent-se les entrades; una mica lamentable. Diuen que al començament va sonar l’himne espanyol. Es diu que al camp no es va sentir. Des de casa puc afirmar que tampoc i des de la ràdio menys. Se’n poden fer moltes lectures, sancioneu-nos... feu el que vulgueu. Una reflexió possible és preguntar-se potser per quina raó la gent xiula. Potser llavors entendríeu alguna cosa. Per cert; darrer partit de Xavi al Camp Nou. Va deixar que Iniesta aixequés la copa al ell. Tot un exemple a seguir! I per acabar; de lo milloret de la nit veure com en Luis Enrique i Messi s’abraçaven. Potser va ser de cara a la galeria però a mi m’ha tranquil·litzat!
LA CAVERNA. Bueeeenu! Amigos. Ja tenim el doblet de moment i optem al triplet. Què gran seria! Aneu discutint sobre si la xiulada i totes les collonades que vulgueu que mentrestant nosaltres anem augmentant el palmarès. Estem sent els millors d’Espanya en tots els aspectes i amb una mica de sort serem els millors d’Europa i vosaltres encara esteu encaparrats amb el Cristiano i les collonades merengones. Campions de lliga i Copa..  i vosaltres veient-ho per la tele, especulant sobre entrenadors i fitxatges de futur. Nosaltres som el present. Vosaltres sou el passat! Auu!