7 de set. 2015

ENLLAÇ ANNA PEÑUELA I DANI PARRA A MONCADA I REIXAC 050815




Ja està! Ja ha passat! Els nuvis ja són marit i muller, muller i marit! Ja estan casats! Tant de temps preparant, esperant, organitzant i en unes hores s’enllesteix. Com passa de ràpid el temps! Doncs res parella. Dir-vos que us estimem molt, que gràcies per pensar en nosaltres en aquest dia tan especial. Dir-vos que ens sentit com a casa i que hem estat súper a gust al vostre costat. Desitjar-vos la més gran felicitat!




DIVENDRES 040815
Encara mig empiocats en l’efecte de les pluges dels darrers dies, vam fer cap a Moncada i Reixac. En poc més d’hora i mitja ens hi vam plantar. L’estança la vam fer a l’hotel Sercotel de la ciutat. Per treure’ns el cansament de sobre un banyet a la piscina de dalt de tot amb la muntanya ben a la vora i el poble fons va anar de conya. I abans de sopar uns tomets per apamar bé les distàncies per l’endemà. Vàrem sopar al mateix hotel: amanida i lassanya, bunyols i bistec. I a dormit d’hora que el dia que ens esperava pintava llarg.




DISSABTE 050815


Ben esmorzats, ens vam vestir i amb la resta d’amics de Colldejou ens vam anar trobant al punt de trobada a la plaça Lluís Companys. Guiats pel pare i el germà del Dani pujarem als dos busos. 










D’Allà s’inicià una ascensió bonica i trepidant al mateix temps per accedir a l’ermita de sant Pere de Reixac. Quines vistes; Moncada, Montserrat... 








El mossèn i els monjos residents ens reberen amb alegria. Igual que el Dani el qual ens va saludar un a un. Poc a poc la gent va asseure’s a l’esglesiola. 











Faltava la més important: la núvia. I si, al cap d’una estoneta, amb tothom ja col·locat amb una impressionant limusina blanca arribà l’Anna, vestida de blanc immaculat, acompanyada de pare i mare. 












 A l’església es va fer el silenci i la núvia va fer entrada a la mateixa acompanyada de dos nens que tiraven pètals de flor al seu pas. Salutació amb el Dani i inici de la cerimònia. El mossèn va ser una sentida xerrada en la que tots ens hi vam sentir identificats: l’amor és la clau de volta de la vida. Arribava així el moment culminant de la celebració, quan la parella és dóna el si i es posa les aliances. Evidentment, aquest va ser el moment més emotiu. Es van agafar les mans i es van donar el si amb aquella alegria només a l’abast de les persones que estimen. Un moment impagable! I bé, amb les paraules del capellà la parella Anna i Dani ja eren marit i muller. En acabar la celebració els vam esperar a l’esplanada del recinte i a la sortida dels esposos se’ls hi va llençar tot tipus de pètals i flors. Hora de felicitacions! Semblava que el temps volia tapar-se, però al final va aguantar.




























Passada una estona vam tornar a pujar als busos i gràcies a la perícia del conductor vam descendir de la muntanya per fer cap al restaurant. Al bus ja hi havia gana i sobretot ganes de gresca. Baixarem fins al Restaurant Mirador de Can Toy. Vam esperar que la gent anés arribant i sobretot l’arribada del matrimoni. Ja amb una mica més de calma l’Anna es va poder posar unes sabates més còmodes. Ja al restaurant, ens van fer passar en una mena de terrassa amb tendals. Allà vam fer l’aperitiu: gaspatxo, sucs, truita, pernil, hamburguesetes, patates, anguiles... i tota la beguda que es va voler. Allà ja la gent va anar animant-se, especialment la més jove que tenia moltes ganes de gresca i de ballar. Abans de passar al menjador es va procedir a fer diverses fotos, unes més protocolàries i altres més improvisades.
Es van assignar les taules i vam prendre seient. La gent de Colldejou fórem col·locats en dues taules; tot i així ens vam deixar notar... i força! Amb l’entrada màgica dels nuvis van començar els cants típics de les noces. I amb tot ells van anar seguint la veta del que es demanava. I a dinar. De menú vam menjar: suprema de lluç amb salsa verda i amb gambes i cloïsses, sorbet de llimona entre mig i medallons de llom ibèric amb crema de xampinyons. Vi negre Rioja Solar Viejo i Blanc René Barbier. 




























Havent dinat va fer entrada a la sala el pastís nupcial (Pastís Mazini) que va ser tallat in situ per l’Anna i el Dani. El vam gaudir acompanyat d’un Cava Signat Alella Brut. Arribàrem així al tram final de la tarda, amb cafès per a tothom i copes.  Posteriorment es van entregar els recordatoris per als pares, la família i a aquelles persones més assenyalades.























I va, a ballar! Coreografies, balls, cants, fotos, selfies, xuxes per a tots els gustos, música i barra lliure per a tothom. Ens ho vam passat molt bé! I amb tot el dia va anar esllanguit-se en l’horitzó. 
















Es començaven a notar els primers símptomes de cansament, però encara no estava tot dit. Especialment els més joves –i alguns de no tant- vam anar a la Discoteca Cactus (per cert, un local molt ben conservat) per acabar de remenar les cames i deixar-se anar. I entre copa i copa qui ho va voler va poder picar canapés variats que estaven damunt de les barres. Com sempre vam repassar tots els grans temes de la història de la música catalana, espanyola i estrangera. Es van viure moments extraordinaris; abraçades, rialles i més fotos i selfies. Així es va anar aguantant fins ben entrada la matinada. 






















Abans de marxar les salutacions pertinents i els millors desitjos per la nova parella. Va ser molt emotiu!

Les casualitats de la vida van fer que aquesta mateixa nit els Projecte Mut toquessin al poble del costat. Així que vam passar per l’hotel, vam aparcar el vestit i ens vam posar més informals. En poc més d’un quart d’hora ja érem a Santa Coloma de Gramanet per veure de nou el grup eivissenc, el qual va canviar una mica l’ordre de les cançons que ens té acostumats en el seu directe. L’ambient a la plaça era una fred, però de mica en mica ens van anar fent entrar en calor per cantar i ballar les seves cançons, per acabar plegats –música i públic- ballant plegats a la pista. 











Per acabar, repetir la ruta de tornada, ressopar una miqueta i posar-se al llit ben passades les 04h de la matinada. Un gran fi de festa per un dia especialíssim al costat de gent amb la sents molt més que simplement sentir-t’hi a gust. 

Anna i Dani, Dani i Anna: que sigueu molt feliços. Us estimem!