Ja està! Ja ha passat! Els nuvis ja són marit i muller, muller i marit! Ja
estan casats! Tant de temps preparant, esperant, organitzant i en unes hores s’enllesteix.
Com passa de ràpid el temps! Doncs res parella. Dir-vos que us estimem molt,
que gràcies per pensar en nosaltres en aquest dia tan especial. Dir-vos que ens
sentit com a casa i que hem estat súper a gust al vostre costat. Desitjar-vos
la més gran felicitat!
DIVENDRES 040815
Encara mig empiocats en l’efecte de les pluges dels darrers dies, vam fer
cap a Moncada i Reixac. En poc més d’hora i mitja ens hi vam plantar. L’estança
la vam fer a l’hotel Sercotel de la ciutat. Per treure’ns el cansament de sobre
un banyet a la piscina de dalt de tot amb la muntanya ben a la vora i el poble
fons va anar de conya. I abans de sopar uns tomets per apamar bé les distàncies
per l’endemà. Vàrem sopar al mateix hotel: amanida i lassanya, bunyols i
bistec. I a dormit d’hora que el dia que ens esperava pintava llarg.
DISSABTE 050815
Ben esmorzats, ens vam vestir i amb la resta d’amics de Colldejou ens vam
anar trobant al punt de trobada a la plaça Lluís Companys. Guiats pel pare i el
germà del Dani pujarem als dos busos.
D’Allà s’inicià una ascensió bonica i
trepidant al mateix temps per accedir a l’ermita de sant Pere de Reixac. Quines
vistes; Moncada, Montserrat...
El mossèn i els monjos residents ens reberen amb
alegria. Igual que el Dani el qual ens va saludar un a un. Poc a poc la gent va
asseure’s a l’esglesiola.
Faltava la més important: la núvia. I si, al cap d’una
estoneta, amb tothom ja col·locat amb una impressionant limusina blanca arribà
l’Anna, vestida de blanc immaculat, acompanyada de pare i mare.
A l’església es
va fer el silenci i la núvia va fer entrada a la mateixa acompanyada de dos
nens que tiraven pètals de flor al seu pas. Salutació amb el Dani i inici de la
cerimònia. El mossèn va ser una sentida xerrada en la que tots ens hi vam
sentir identificats: l’amor és la clau de volta de la vida. Arribava així el
moment culminant de la celebració, quan la parella és dóna el si i es posa les
aliances. Evidentment, aquest va ser el moment més emotiu. Es van agafar les
mans i es van donar el si amb aquella alegria només a l’abast de les persones
que estimen. Un moment impagable! I bé, amb les paraules del capellà la parella
Anna i Dani ja eren marit i muller. En acabar la celebració els vam esperar a l’esplanada
del recinte i a la sortida dels esposos se’ls hi va llençar tot tipus de pètals
i flors. Hora de felicitacions! Semblava que el temps volia tapar-se, però al
final va aguantar.
Passada una estona vam tornar a pujar als busos i gràcies a
la perícia del conductor vam descendir de la muntanya per fer cap al
restaurant. Al bus ja hi havia gana i sobretot ganes de gresca. Baixarem fins al Restaurant Mirador de Can Toy. Vam esperar que la gent
anés arribant i sobretot l’arribada del matrimoni. Ja amb una mica més de calma
l’Anna es va poder posar unes sabates més còmodes. Ja al restaurant, ens van
fer passar en una mena de terrassa amb tendals. Allà vam fer l’aperitiu:
gaspatxo, sucs, truita, pernil, hamburguesetes, patates, anguiles... i tota la
beguda que es va voler. Allà ja la gent va anar animant-se, especialment la més
jove que tenia moltes ganes de gresca i de ballar. Abans de passar al menjador
es va procedir a fer diverses fotos, unes més protocolàries i altres més
improvisades.
Es van assignar les taules i vam prendre seient. La gent de Colldejou fórem
col·locats en dues taules; tot i així ens vam deixar notar... i força! Amb l’entrada
màgica dels nuvis van començar els cants típics de les noces. I amb tot ells
van anar seguint la veta del que es demanava. I
a dinar. De menú vam menjar: suprema de lluç amb salsa verda i amb gambes i
cloïsses, sorbet de llimona entre mig i medallons de llom ibèric amb crema de
xampinyons. Vi negre Rioja Solar Viejo i Blanc René Barbier.
Havent dinat va fer entrada a la sala el pastís nupcial (Pastís Mazini) que
va ser tallat in situ per l’Anna i el Dani. El vam gaudir acompanyat d’un Cava
Signat Alella Brut. Arribàrem així al tram final de la tarda, amb cafès per a
tothom i copes. Posteriorment es van entregar els
recordatoris per als pares, la família i a aquelles persones més assenyalades.
I va, a ballar! Coreografies, balls, cants, fotos, selfies, xuxes
per a tots els gustos, música i barra lliure per a tothom. Ens ho vam passat
molt bé! I amb tot el dia va anar esllanguit-se en l’horitzó.
Es començaven a
notar els primers símptomes de cansament, però encara no estava tot dit.
Especialment els més joves –i alguns de no tant- vam anar a la Discoteca Cactus
(per cert, un local molt ben conservat) per acabar de remenar les cames i
deixar-se anar. I entre copa i copa qui ho va voler va poder picar canapés
variats que estaven damunt de les barres. Com sempre vam repassar tots els
grans temes de la història de la música catalana, espanyola i estrangera. Es
van viure moments extraordinaris; abraçades, rialles i més fotos i selfies.
Així es va anar aguantant fins ben entrada la matinada.
Abans de marxar les
salutacions pertinents i els millors desitjos per la nova parella. Va ser molt
emotiu!
Les casualitats de la vida van fer que aquesta mateixa nit els Projecte Mut
toquessin al poble del costat. Així que vam passar per l’hotel, vam aparcar el
vestit i ens vam posar més informals. En poc més d’un quart d’hora ja érem a
Santa Coloma de Gramanet per veure de nou el grup eivissenc, el qual va canviar
una mica l’ordre de les cançons que ens té acostumats en el seu directe. L’ambient
a la plaça era una fred, però de mica en mica ens van anar fent entrar en calor
per cantar i ballar les seves cançons, per acabar plegats –música i públic-
ballant plegats a la pista.
Per acabar, repetir la ruta de tornada, ressopar
una miqueta i posar-se al llit ben passades les 04h de la matinada. Un gran fi
de festa per un dia especialíssim al costat de gent amb la sents molt més que
simplement sentir-t’hi a gust.
Anna i Dani, Dani i Anna: que sigueu molt feliços. Us estimem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada