ACÚSTICA DE FIGUERES 2015

Un any més –i ja en van molts- hem tornat a pujar a aquesta magnífica terra per celebrar el final de l’estiu en el context de l’Acústica de Figueres. Tres clàssics: allotjar-nos a la Barretina, passar el dissabte a Cadaqués i anar de concerts. Un veritable plaer!

DIVENDRES 290815

Què m’agrada de Figueres? Arribar al migdia i prendre possessió a la Barretina. Baixar al menjador i dinar un bon menjar casolà, amb uns plats ben agraïts, enguany excepcionalment amb la família amb nosaltres. Fer una bona migdiada i amb el cos recuperat començar la tarda amb els concerts teòricament concebuts per als més menuts. 

De l’Acustiqueta vam presenciar les actuacions del País de Xauxa (potser millor per a un públic més menut) i el Manel Fuentes and The Spring’s Team (més adequat pels molts pares que van assistir-hi per tenir ben a prop la veu clònica del Bruce Springsteen). Primer tastet!

Sopàrem al Vermut unes hamburgueses boníssimes. Calia recuperar forces per una nit que seria molt especial. A la plaça Catalunya vam tornar a ser testimonis de la posada en escena dels Projecte Mut que ens van presentar el seu disc Idò. Tv3 els ha fet conèixer una miqueta més gràcies a ser els protagonistes de l’anunci de la campanya de l’estiu de l’emissora amb la cançó Junts. Tot i que el so no era massa bo, ho van petar! A la primavera els veiérem a Reus, després al Canet Rock i ara a l’Acústica; camí tancat.

L’escenari de la Rambla va ser ocupat èxit per la Dharma. Amb un públic ben variat van repassar els seus grans èxits en un exemple de força i superació. Sempre hi ha un moment per al record dels germans desapareguts. Realment fa posar la pell de gallina. Cada vegada que pugen als escenaris el record d’ells és ben present. Amb un munt de temes vinculats amb folkore català ens van fer suar la gota gorda. Un privilegi que després de tants anys encara pugin i ens facin embogir als escenaris.

I entremig unes cervesetes per refrescar una mica l’ambient xafogós; a Figueres una de les nits més fastigoses de tot l’estiu.

Cerveseta mentre veiem els Mishima i el seu estil pop  molt personal. Presentaren el treball publicat el 2014: L’ànsia que cura. Bon directe!

Amb quasi mitja hora de retard els Catarres feren cap a l’escenari de la Rambla per acabar de fer-nos esgotar. Dir que el seu darrer disc Big Bang ha estat un èxit a aquestes alçades és una evidència. Té una parròquia fidel de seguidors i no només de nenes i nens jovenets sinó de pares que acompanyen aquestes nens i que ja se saben fins i tot les cançons. Per cert; espectacular començament amb llançament de canons de paperets i tires de paper. I com no podia ser d’una altra manera, un foradet per recuperar la Jennifer que els va dur a dalt de tot.

No em vaig poder posar al llit sense una bona dutxa refrescant!

DISSABTE 300815

No va ser un dia tan calorós de nit però de dia déu ni do. Ens vam llevar i treta la son de les orelles i ben esmorzats amb un entrepà de fuet i un cafè carregat a la Barretina, ens posàrem camí de Cadaqués. Dissabte i Cadaqués són dues paraules símptoma d’aglomeracions i cues. Malgrat tot no vam tardar massa a arribar-hi. Un banyet en una de les seves caletes a tocar de la façana lateral, un passeig pels seus laberíntics carrers i a dinar. Vam repetir al Garbí; bona paella per cert! A L’Empordà i en concret a Cadaqués no hi ha res en va. Hi pots trobar tots els elements que caracteritzen el Mediterrani: carrerons, barques, colors blancs, blaus, verd, sol, platges, peix, pedres, pau, temps alentit i pausa.

D’allà vam fer cap al Port de la Selva, tomet i cap a casa que a la tarda i la vesprada prometien emocions fortes. Becaina, dutxa i als carrers de Figueres; amb un cafetó per aixecar els ànims. Quina màgia que tenen aquests carrers del centre. Edificis modernistes, botigues amb estil propi, les places, l’església de sant Pere i a dalt de tot el Museu Dalí.

De l’Acustiqueta vam seguir l’actuació dels Delafé i las Flores azules. La música, els ritmes, les lletres però sobretot els moviments constants enganxen i t’acaben fent-te aixeca i bellugar les cames. Ens repassaren temes ja consolidats entre sortejos de lots per a nens.

Aturadeta per prendre alguna cosa a la Rambla, veure el Barça com guanyava i sopar lleuger a la Barretina, amb unes braves que mai no oblidarem per seva picor. Com a casa! Amb la família barretina ben a la vora.

L’Anna Roig ens va anar posant en òrbita amb unes íntimes i casolanes cançons, just davant de la Fira de Menjars del Món. No cal dir que té una veu excepcional i sensual. Barreja cançons en francès i en català. Recomanable per moments íntims! Aquest passat 2014 va treure el darrer disc: Un pas i neu i un pas.

En aquest mateix escenari de la plaça Catalunya un dels descobriments del certamen: Molotov Jukebox amb la Natàlia Tena. Aquesta polifacètica actriu anglesa (participant a Harry Potter o Joc de Trons) i cantant, amb el seu grup ens van presentar un reguitzell de cançons enèrgiques enganxada a l’acordió. S’emmarquen en l’estil que anomenen gypstep. Cal escoltar-los! No oblidareu el trompetista i el violinista. Es poden escoltar a l’Spotify.

Entremig els Blaumut van prendre el relleu de l’escenari principal a la Rambla per presentar-nos el seu darrer treball El primer arbre del bosc i repassar els grans èxits del Turista, el seu primer cd i amb el que no fa tant es van donar a conèixer. El violí i el xelo no deixen indiferent a ningú. Encara que són un grup més per ser escoltat en la intimitat d’un auditori o d’un teatre alguns dels seus temes com Pa amb oli i sal ja són cançons que ronden pels nostres cors.

El més gran i darrer pla de l’Acústica es va fer esperar una mica però va valdre molt la pena. Els Amic de les Arts van prendre l’escenari per brindar pels 10 anys de debut en el festival. Ens van repassar els temes més destacats de la seva discografia. No va caler massa per evidenciar que són dels grups més consolidats dels panorama musical en català. Gent de tots els públics va cantussejar i va ballar amb les seves cançons, amb pics veritablement espectaculars com en el Jean Luc o Preferiria no fer-ho. Un regal poder sentir-los, gratuïtament i sense aglomeracions. La vida passa i vosaltres ho heu sabut referenciar bé en les vostres cançons.

Ens hem llevat tard si! Hem esmorzat i ens hem acomiadat de la Barretina i els seus. Abans de marxar m’agrada treure el cap pel balcó que dóna a la Rambla i inspirar aquell aire i quedar-me en la retina amb mi aquest record per sempre. No se l’any que ve si podrem pujar, el que si sé és que ens heu acollit com a casa. Si mai he d’anar a viure a algun lloc tinc clar on aniré! Gràcies Figueres! Gràcies Empordà!