L’APARCAMENT, EL VOLS I EL TRASLLAT A ROMA. Hem anat amb cotxe fins al Prat i l’hem deixat a l’Aparca&Go. Lo millor és anar fins a la terminal i allà, al final de tot, esperar que surti el vehicle que et conduirà fins al pàrquing. Hem volat amb Ryanair. Un desastre. Hem agafat el pack de dur maleta i bossa a dalt. Els dos vols han anat amb retard. Arribats a l’aeroport de Fiumicino, teníem contractat el trasllat a la ciutat amb Terravision. Al baixar t’espera el bus sortint a mà dreta i en aproximadament 1 hora et duu fins a Termini, una estació en la que hi ha de tot: busos, trens i al costat un Mercat amb menjars exquisits. Anar i tornar et pot sortir dues persones per menys de 20 euros.
L’ALLOTJAMENT. Hem agafat un apartament el’ Panteon Navona Apartament’ al carrer Palombella, just darrere del Panteó. És un pis de dues peces comunicades per una escala estreta de caragol. A la planta baixa hi fas vida i hi ha una cuineta a sota escala i una taula. Al mig un sofà llit i una tele i al fons un servei. A dalt una àmplia habitació, amb un llit ample i un lavabo amb dutxa. Aire condicionat a les dues plantes i sostres enfustats. Suficient. La única pega que com que són edificis antics les distàncies entre els pisos són elevades, de manera que tens dos trams d’escales, un de 28 i l’altre de 30 graons.
ELS PREUS. En general el menjar és mes car que a Catalunya. Algunes referències: aigua 1,5 litres val 0,60€, cervesa de 33cl i coles 2€ mínim, la verdura, la fruita, la carn i l’embotit són més cars. A destacar la varietat de salses i pastes de les botigues i a saber que el pa el venen a pes. Pel que fa als vins recomano la varietat toscana Chianti. En pots trobar més bàsics per poc més de tres euros, sabent que un vi mitjà et ronda el 9-10€. Si has de menjar en ruta. Hi ha llocs, més fora del perímetre de les ruïnes on menjar un plat i una beguda et pot costar entre 5-7€ on et solen donar aigua de l’aixeta. Si et mous pel centre zona Panteó, plaça Navona i així preparar entre dos uns 40 euros.
Per cert, pel carrer et trobes punts de venda de castanyes i botigues especialitzades en roba i estris eclesiàstics.
LES CAMINADES. Roma és una ciutat gran i les millors coses a visitar estan una mica disperses (tot i que el més important està força junt). Imprescindible portar un calçat especial per a sols irregulars amb adoquins, clots, escales, llambordes... Si plou una mica el terra es torna llisquent i s’entolla fàcilment. A favor la ciutat té centenars de fonts repartides arreu de les que brolla aigua potable. El cert és que descobriràs que la ciutat està una mica deixada. Hi ha molts edificis restaurats però malauradament encara en queden molts per condicionar. Pel carrer hi sols veure força brutícia (bàsicament coses que llença la gent). Pel cel, a la zona del Panteó especialment, hi volten moltes gavines que no es fan enrere en baixar al terra i picotejar les bosses de les escombraries per menjar alguna cosa.
BITLLETS/TÍQUETS. Val la pena dues coses. La primera comprar els bitllets amb antelació per internet. I la segona; nosaltres vam fer la visita guiada als Museus Vaticans, Capella Sixtina i Basílica de sant Pere amb el Grup Romaqui. Una gent estupenda que es dedica a fer visites guiades per Roma des de fa 11 anys i en català. En concret agrair a la Maria la visita que ens va fer sense cues, anant al gra i amb tot luxe de detalls. Felicitats Romaqui.
DUES RECOMANCIONS. Matinar. Els monuments solen obrir d’hora així que val la pena aprofitar el dia per evitar l’arribada massiva de gent que sol produir-se a partit de quarts de 12. A la nit cap a les 22h el volum de gent cau estrepitosament. És llavors quan pots aproximar-te d’una manera més personal als monuments, amb els llums encesos, sense tanta gent i sense soroll.
PER MENJAR I BEURE. No vull recomanar llocs concrets sinó que vull fer-ho destacant tres zones. La primera es per dinar. Hi ha molta varietat i és com un poble a banda de Roma menjar al barri de Trastevere. Per sopar jo em decanto per fer-ho a la plaça del Panteó o a la plaça Navona de nit, en alguns dels múltiples recintes que hi ha. És car però paga la pena! Per prendre alguna cosa estan guapos els carrers a l’esquerra de la Plaça del Popolo passant per la Fontana de Trevi i allargant-ho fins a la plaça d’Espanya. De totes maneres amb l’apartament que vam agafar és interessant també anar a botigues una mica diferents i comprar pasta i salses típiques així com carns i embotits. I per beure, com no, grans vins del Chianti! Un gran plaer!
CURIOSITATS.
SPQR. Senatus Populusque Romanus. Ho veus per escrit per tot arreu. Fa referència al Senat i al poble romà, és a dir; al govern antic de Roma i al seu poble.
Marardona i artistes. A la zona del Vaticà -i de fet en trobes per tot arreu- aprofitant els semàfors, vam veure un senyor que feia tocs amb la pilota sense que aquesta li caigués a terra mentre la gent espera el verd del semàfor. Lo bo és que ho feia amb el cap. Un artista! Per tot arreu trobes artistes grafiters, pintors, dibuixants, músics etc que sense censura ofereixen el seu art als caminants.
Mendicaires i gent dormint pel carrer. En trobes moltíssims i es posen en llocs estratègics. A les nits, a les mateixes portes de les esglésies o en qualsevol racó a aixopluc et trobes gent que hi dorm en condicions lamentables.
Obeliscs. A la ciutat en trobes molts obeliscs. Dels 13 principals 8 són de l’antic Egipte com el del Vaticà o el que té un elefant a sota darrere del Panteó els 5 restants són de l’antiga Roma com el de la placa Navonna. També n’hi ha d’altres d’imitació i moderns com el del Fòrum itàlic.
Caixer automàtic llatí. Una de les curiositats del Vaticà. Els caixers operen en llatí.
Portals. Són molt variats i molt xulos. Un bon entreteniment trobar-los i fotografiar-les per després fer una bona composició.
L’ITINERARI
220318 Reus-Roma. Arribada i Tomet nocturn. Tarda de primeres compres, desfer les maletes i presa de possessió. Amb la nit caient donar un tomet pels principals punts dels voltants: Panteó, Trevi i Navonna. De nit els monuments i les places tenen un encant especial.
230318 Circ Màxim, Colosseu, Fòrum Palatí, Fòrum Capitolí. El primer dia ja vaig acabar amb mal de turmell i és que la caminada s’ho va valdre. Baixàrem fins a anar a petar al Circ Màxim del qual només se’n conserva una part del final de la volta d’un dels fons. D’allà, Via Gregorio amunt, amb l’Arc de Constantí majestuós al fons a tocar de l’imponent Colosseu, al que accedim en un dels primers torns. Accedir-hi i voltar per l’immens gegant i imaginar-te mil històries que van passar entre les parets vermelloses. Pensar amb quanta gent ha mort en aquesta arena. Corprèn! Val la pena pujar a dalt de tot; la vista és més global. I treure el cap per les arcades de canó que aguanten els vomitoris. És una meravella!
Pujar fins al Fòrum palatí i resseguir les cases des d’on els diversos mandataris romans van fixar la seva residència. A dins fins i tot hi havia un estadi personal. Ascendint per la costa, entre pins mil·lenaris, et sents en un altre món. Des de dalt quan t’aboques al mirador del Fòrum Romà quedes astorat. Una vista quasi a vol d’ocell que et dona a entendre la magnificència i grandesa d’aquella civilització. Tens vista des del Campidoglio fins a l’Amfiteatre Flavi. Precisament baixes de dalt i acabes caminant lentament recorrent trossos de la Via Sacra, passant per l’Arc de Tit, el temple de Vesta, el temple d’Antonino i Faustina i l’arc de Sèptim Sever. Cal tocar aquestes pedres i resseguir-les amb els dits. A la dreta hi queda el Fòrum del Cèsar i a l’altra banda de la Via del Fòrum Imperial hi descobrim dos fòrums més: el d’August i el de Trajà amb la majestuosa columna aixecada en el seu honor. No hi ha ni un pam de Roma sense un bri d’història.
240318 Panteó, Temple Adriano, Fontana di Trevi, Plaça Espanya, Jardins Borghese, Temple d’Esculapi. Museus Vaticans, Capella Sixtina i Basílica de sant Pere. Aixecar-se en un matí radiant de primavera amb un cel blau llampant i perdre’s pels seus carrers després d’haver dormit rodó. Entrar al Panteó i quedar-te al•lucinat mirant la mega obra que és la cúpula foradada en la seva part central i per on quan plou hi entra aigua, que es desaiguada amb un sistema d’enginyeria per sota.
D’allà accedir a la gran Fontana de Trevi neta, blanca i d’aigua lluenta i transparent. No com en els anys 80 que estava tot mig abandonat. A dins la gent segueix entossudida en llençar-hi monedes d’esquena. Imprescindible veure-la be baix i de dalt. En un dels laterals no et perdis l’església de sant Vicenzo e Anastassio.
Seguim fins a la plaça d’Espanya amb les imponents escales coronades per l’església de Trinitat dei Monti, amb l’obelisc a dalt de tot. Acabar de coronar la muntanya i deixar-te captivar per les nombroses cúpules que s’aixequen al cel de Roma, amb el Vaticà al fons.
D’allà entrar al Parc Borghese, on hi ha la galeria amb obres com l’Apolo i Dafne, i fer una mica de temps per aquesta fantasia d’entorn, fins a fer cap passant per la via Tarragona al bonic Temple d’Esculapi i el llac que el banya.
Amb el temps justet baixar fins a tocar del Vaticà i fer una mossegada de vitela italiana. Ens espera una bona tarda! I és que hem quedat amb la guia Maria dels Romaqui; una companyia que ofereix visites en català des de fa 11 anys per la ciutat. Amb ells vam accedir als Museus Vaticans. Què és imprescindible? Només entrar l’escala helicoidal. D’escultura: el Laoocont, l’Al•legoria del Nil, l’August de Prima Porta, l’Apoxiomeno, l’Apolo i el tors de Belvedere, l’Hércules del teatre de Pompeia. I de pintura: l’Escola d’Atenes de Rafael, la galeria dels mapes geogràfics de Danti i la Capella Sixtina sencera de Miquel Àngel. Per un amant de l’art passejar-se per aquestes sales i veure tot aquest volum d’obres és embriagador. Dins de la capella és tan gran el que sents! Indescriptible!
Pots accedir per una porta del fons a l’església de sant Pere. És immensa! Ja només entrar t’espera a mà dreta l’Èxtasi de santa Teresa i al fons, damunt de la tomba de sant Pere el baldaquí amb les columnes ondulants. Paga la pena deixar captivar-se una estoneta per la colossal cúpula de Miquel Àngel. Si és impressionant de dins, tant o més ho es de fora amb els braços de columnes que abracen la comunitat cristiana fins a la via de la Conziliazone i la gran façana que hi dóna accés. En tot el conjunt hi treballaren els millors arquitectes: Borrromini, Bramante, Miquel Àngel o Maderno.
250318 Benedicció dels Rams a sant Pere del Vaticà. Barri del Trastevere. El dia que feia un any que ens vam casar a Colldejou la Xell i jo vam anar a beneir el ram amb el papa Francesc. Ram de llorer del mas de Porrera en mà, el papa ens el va beneir en una cerimònia emotiva al bell mig de la plaça, on fins i tot vam poder asseure’ns! Realment màgic! Estar assegut allà i contemplar aquella joia impacta amb aquell cor que cantava i les oracions que es feren.
D’allà, passant a la vora del Tíber, vam fer cap al barri de Trastevere, on a part de descobrir un barri diferent amb un encant únic, vam quedar perplexos amb la bellesa de l’església santa Maria in Trastevere. El seu mosaic daurat a l’estil bizantí és preciós. Val la pena anar-hi sense presses i deixar-se captivar pels milers de detalls que el fan únic.
A la nit, per celebrar el nostre aniversari, vam sopar a la llum de la lluna i amb el Panteó de fons per acaba rematant-ho amb una crep de xocolata.
260318 Plaça Navona, Campio dei Fiori, Església de Montserrat, Font de la Tortuga, Teatre Marcelo, Temple de Portuno, Temple Ercole Vincitore, Bocca della Verità, Termes Caracalla, Catedral sant Joan Letran, Escala Santa. Dia de ruta llarga circular. Vam començar el dia amb sol però poc a poc es va anar tapant fins que a la tarda va ploure i tot. Primer començàrem pel que va ser l’estadi de Domicià, avui plaça Navona amb les dues fonts laterals i sobretot la font dels Quatre rius al bell mig de Bernini, just davant de l’església de santa Agnès de Borromini (ambdós arquitectes rivals).
El següent descobriment el vam fer al Campo del Fiori. Una plaça quadrada on s’hi fa mercat amb la inquietant escultura al mig de Giordano Bruno (neoplatònic màgic) que antigament era senzillament un camp de flors.
Pels catalans és cita ineludible baixar fins a l’església dels catalans o de Montserrato. En aquesta església, usurpada pels espanyols, encara hi queden vestigis del domini català arreu. La verge negra presideix el segon altar de l’esquerra.
Anar serpentejant i torçant-te el turmell entre l’adoquinat irregular dels carrers i passant per la via Catalana just a tocar de la mesquita, fas cap a la plaça Matei amb la font de la Tortuga.
Tres edificis venen a continuació molt representatius: el Teatre Marcelo (que pots vorejar) amb el Portico d’Ottavia i el Fòrum Piscaríum. A tocar hi tenim el temple de Portuno (rectangular) i el Temple Ercole (circular) i entremig, seguint aquella perfecció la Fontana del Tritó.
A tocar d’allà hi ha una altra església que és una meravella per dues raons: Santa Maria in Cosmedin. L’interior de la basílica és interessantíssim pel terra cosmatesc, el baldaquinet i la composició de mosaic de l’absis central. A l’entrada hi ha la Bocca de la Veritat, davant la qual s’hi sol formar una cua brutal per fer-se la foto de rigor posant la mà dins de la gran boca. La llegenda diu que als mentiders era mossegada i engollida.
Havent dinat vam tornar a passar pel Circ Màxim a la intenció d’anar a les Termes de Caracalla, on resulta que només fan horari de matins.
A l’esquerra hi ha l’escala santa. La història diu que és l’escala que es van endur del palau de Pilat de Jerusalem. Impressiona veure les pintures dels laterals i el sostre però et corprèn veure com gent de totes les edats, cultures i condicions la pugen de genolls en silenci respectuós.
Des d’allà recomano baixar pel la Via de sant Giovanni Laterano fins a fer cap al Colosseu. Si hi vas al vespre i puges al monticle que just hi ha davant, seràs testimoni d’una posta de sol increïble.
Havent sopat, ja de nit i amb la calma, vaig voler acomiadar-me una per una de totes les meravelles de la ciutat de Roma. Lentament la gent va desapareixent i els monuments queden suspesos en una mena de llimb indescriptible que et catapulten a altres temps. Si a més et poses uns auriculars i ho acompanyes de bandes sonores com les de Gladiator, Braveheart o Titànic ets capaç de poder entrar en una mena d’èxtasi històric indescriptible!
270318 Plaça Capitolina (Campidoglio), Plaça Venècia. Roma-Reus. Llevar-se ara si amb aquella recança i aquell cansament agraït. Esmorzar i deixar les maletes a punt. Abans però baixar i pujar per darrera vegada els 28 esgraons del primer i els 30 del segon per acabar de visitar unes quantes meravelles de la ciutat: la plaça Venezia i la plaça Capitolina.
La plaça Venezzia no és un lloc que agradi molt als romans. És un monument al Rei Victor Manuel, autor de la unificació d’Itàlia, i des de 1921 és la tomba al soldat desconegut. Cal pujar-hi fins a dalt de tot i resseguir la silueta de la ciutat i veure les estructures en blanc que imiten temples de l’antiguitat.
Tomet pel Fòrum de Trajà on hi la bella columna aixecada en honor seu.
Al costat hi ha la plaça del Capitoli amb la famosa lloba capitolina donant de mamar als creadors de la ciutat Ròmul i Rem. Abans de partir cal fer una ullada al mirador majestuós que s’aboca sobre el Fòrum romà amb el Colosseu al fons.
Han estat cinc dies intensos, com sempre curts però que hem gaudit fins al final.
'Città eterna' tornarem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada