QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? 1 any del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. Hi va haver urnes, vam votar i vam guanyar. I com va respondre Espanya? Pegant-nos, gasejant-nos, humiliant-nos, posant a la presó injustament els nostres líders i obligant a l’exili a altres i aplicant un 155 per prendre’ns la poca capacitat de decisió de la que disposem. Per rematar-ho el dia 3 aquest infame borbonot lluny de demanar perdó encara s’hi va recrear. Aquells dos dies ens van vexar com a poble. Ni oblidarem, ni perdonarem. Aquell dia el fet de ser català i defensar la democràcia i la llibertat ens va fer estar més units i perdre la por davant la barbàrie i el neofeixisme de l’estat. Aquells dies, molts vam desconnectar d’Espanya; -compte de l’Estat-, d’un poder, una premsa, un rei i una classe política que no ens representen per a res; no de la gent! Aquell dia vam empoderar-nos per ser República i prendre les nostres pròpies decisions. Vam decidir que no donaríem ni un pas enrere, per molt que ens vinguin amb ofertes -segur que irrisòries- com altres vegades. Ja no ho acceptem. Per molt que ara hi hagi una aproximació, només és parlar de més molles, de recuperar un estatut que vam aprovar i ells mateixos van retallar. No, no ho volem això. Ah, i PSOE; som sabedors que sota de la pell d’ovelleta suposadament dialogant i ha la pell del 155. Si, vosaltres vau ser còmplices de la judicialització d’un tema merament polític. Vosaltres en vau ser còmplices des del moment que vau donar suport als neofeixistes del PPC’s.
El meu reconeixement a tots aquella gent que va fer possible el referèndum.
EL PERSONATGE. Dues morts sonades aquesta setmana: Charles Aznavour i Montserrat Caballé.
Charles Aznavour ha estat una de les veus de la cançó francesa més emblemàtiques i més sentides a casa nostra per les generacions més velles; els nostres pares i sobretot els nostres avis. I és que va treure fins a 8 discos cantats en castellà per arribar a més gent encara. Té molt mèrit morir en actiu amb 94 anys. Té molt mèrit una carrera dedicada a la cançó i haver venut 200 milions de discos, amb un estil i una veu fàcilment identificable, a cavall de la cançó popular, la chanson française i el jazz. Jo el vaig redescobrir amb una col•laboració que va fer amb en Patrick Bruel ‘Entre deux’ el 2002. De la seva dilatada carrera musical en són temes patrimoni de la humanitat: ‘la Boheme’, ‘Hier encore’, ‘Emmenez-moi’, ‘Je m’ voyais deja’, ‘Mes emmerdes’, ‘les Comedienns’, ‘Mourir d’aimer’, ‘Comme ils disent’, ‘la Terre meurt, ‘Non, je n’ai rien oublier’. Totalment recomanable!
La gran diva espanyola de l’òpera Montserrat Caballé ens ha deixat als 85 anys. No deixaré de reconèixer el talent innat que tenia en la seva veu, malgrat que en òpera sempre he tingut una predilecció per les veus masculines, com per exemple la del Pavarotti. En qualsevol cas, arreu del món ha deixat palès el seu talent sola o amb altres cantants. Per mi un dels grans moments va ser l’actuació conjunta amb el Freddy Mercuri amb el tema ‘Barcelona’ en el context dels Jocs Olímpics. Per ella aquest raconet! Em quedo amb aquesta frase: -"Potser no ens hauríem de morir mai; però, de totes maneres, diu que no ens morim. L'esperit continua vivint"-. Tindrem els arxius de vídeo i àudio per recordar aquests grans genis. Llàstima que en els darrers temps va menysprear el moviment sobiranista català, fotent-se’n de la Via Catalana. Pots no compartir-ho però no dir-ne falsedats com fa la caverna espanyolista. Us deixo amb la portada de l’ABC només: ‘Adiós a una voz española de leyenda’. Situada queda!
L’EFEMÈRIDE. L’1 d’Octubre de 1931 les Corts Republicanes atorgaven el dret a vot a les dones. En les primeres primeres eleccions que van poder participar foren les de 1933. Els primers en fer-ho possible foren els neozelandesos el 1893, Anglaterra els seguí el 1917. Es feia així justícia a una justa reivindicació. En aquest sentit vull treure una mica de l’oblit una dona que va mantenir una lluita constant per aconseguir que la dona fos respectada arreu. Es tracta de Clara Campoamor; Precisament diputada espanyola en el període 31-33. La desgràcia del feixisme de la mà de Franco, va fer que hagués d’exiliar-se poc després de començar la guerra civil. En els temps que corren, en aquesta Espanya caduca i més decimonònica que no pas moderna, em quedo amb aquesta frase d’ella: -‘República, república siempre, la forma de gobierno más conforme con la evolución natural de los pueblos’. Tant de bo a Espanya hi hagués més gent actualment amb la claredat d’idees d’aquesta gran dona.
LA METEO/ESPAI TERRA. Els morts en el terratrèmol d’Indonèsia ja superen els mil. Hi ha hagut noves rèpliques de terratrèmols tot i que de menor intensitat. Les imatges de l’abans i el després posen la pell de gallina. Les imatges de la de devastació esgarrifen. Carrers plens de cadàvers tristament tapats amb lones. Màquines que s’afanen a cavar fosses per enterrar-los. Massa càstig per una pobra gent de per si colpejada per la misèria i la desgràcia. Però la terra no s’atura. Nou sisme, aquesta vegada a Haiti. A mig diumenge es parla de desenes de morts ja! Ostres i a Portugal incendis que han fet evacuar a centenars de persones. Mare meva!
A casa nostra, setmana anticlònica amb vent i davallada de les temperatures, amb força contrast tèrmic entre el dia i la nit. Amb aparició de boira a les valls i amb inversió tèrmica en alguns punts. A nivell de previsió de cara als propers dies, poc mullar-se i ja veurem. La setmana finalitza amb les primeres nevades al Pirineu i algunes pluges però sobretot amb una ventolera important freda a casa nostra que ha fet adonar-nos -ara si- que ja som a la tardor. Pels cultius no anirà massa bé tanta sequedat i fred de cop; ostres i pels bolets menys.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. ‘Segons les dades publicades per l’Oficina de Justificació de Difusió La Vanguardia i El Periódico no sumen, junts, ni 50.000 exemplars diaris venuts’ (La República). Les dades parlen per si soles i és que cada vegada queden menys mitjans independents i que no ballin al so del que s’imposa des de Madrid. Són diaris catalans que han acabat fotent molta canya al Procés, massa sovint donant cova a l’unionisme i menyspreant el moviment sobiranista. En aquest mateix sentit, a destacar també el canvi de registre del Jordi Basté i els matins. Com més va més crític s’és amb el Procés i tot el que fan i representa.
QUE N’APRENGUIN! Aquest dia 6 d’octubre va ser el dia de la Paràlisi Cerebral. L’entitat ASPACE (Associacions d’ Atenció a Persones amb Paràlisis Cerebral) ha promogut una campanya reivindicant la importància en l’afectivitat i la sexualitat en aquestes persones. És un crit a deixar enrere tabús! És un crit de fer-nos veure a tots plegats que són persones amb unes necessitats com qualsevol altra.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Aquesta setmana han transcendit tres notícies que demostren que l’estat espanyol és merda. La primera: un jutge menysprea una dona víctima de violència domèstica tractant-la de ‘bitxo’ i ‘filla de puta’. Segona: l’antropòloga Neus Roig ens ha tornat a destapar una de les xacres del sistema espanyol amb el llibre ‘No llores que vas a ser feliz’: la usurpació de fills a mares de classe baixa i posterior venda a famílies riques. La tercera va lligada amb la lluita que mantenen els dos partits de la dreta rància espanyola per demostrar qui és més fatxa. Volen il•legalitzar la CUP. Evidentment, no ho permetrem!
ESCLAUS DE LES DADES. L’entitat ‘Jubilados y pensionistas’ ha presentat el següent i vergonyant estudi comparant Alemanya i Espanya per veure on seria millor que es fessin retallades. Alemanya té 81.702.329 milions d’habitants i 150.000 polítics. Això vol dir que surt a un polític per cada 554 ciutadans. Espanya té 47.190.493 milions d’habitants i 445.568 polítics, de manera que toca un polític per cada 106 ciutadans. A part de tenir una corona inútil, dues cambres de debat com són el Congrés i el Senat i un exèrcit absolutament innecessari havent-hi la UE. Doncs mireu; sabeu que proposa el govern? Apujar els impostos per poder pagar les pensions. I no seria millor retallar els salaris de tots aquesta colla de vividors polítics abans? No hi ha dret!
DURUS A QUATRE PESSETES. L’empresa Perpetual Guardian, de Nova Zelanda, va assajar durant dos mesos. I dit així, no és estrany que l'experiència fos valorada positivament pel 78% dels treballadors, que se sentien més capaços de conciliar la seva vida laboral i personal. Al cap i a la fi el que és veritablement important és quan es treballa rendir, no hi ha més. Si el rendiment és alt i bo és igual les hores i els dies que treballis. Com més va més es miren els resultats i no pas les hores que s’hi dediquen. Menys hores, justícia en els cobraments, treballador content i bon rendiment cada van més de la mà. Ara falten emprenedors i empreses que tinguin els pebrots per adaptar-s’hi. El binomi treballar més, millor rendiment és fals!
EL PROCÉS. Setmana de la trista efemèride de l’1 d’Octubre, que lluny de fer-nos estar més units que mai, ha demostrat que la nostra classe política no ho està i més després de la nova negativa de deixar en llibertat els presos polítics. Menys mal que al final han sortit i han dit que aniran junts amb el tema dels parlamentaris que no poden votar. Espavileu-vos perquè sinó la gent us passarà per sobre.
Referent a l’1-oct dues notícies. La primera fa referència al que el govern espanyol va fer amb el Banc Sabadell i la Caixa segons una notícia de l’’Ara’. Va retirar-los els diners de les empreses públiques com Renfe, Adif... i això va provocar un efecte dominó que va fer que altres empreses fessin el mateix. Mesquins! Llavors les entitats, en un acte de covardia van canviar les seus. Igualment aquest borbó del FVI va fer gestions perquè grans empreses com la SEAT marxessin de casa mostra.
La segona fa referència al ‘salvador’ Iceta. Pel que es veu va demanar a la Soraia que aturés la violència sinó ell aniria a votar. Està bé com a gest, però no n’hi ha prou. Si volies ser solidari amb els que vam votar calia que en massa el PSC anés a votar.
Hem assistit al debat de política general. Vull destacar tres discursos i rèpliques per la potència i dos numerets dels de sempre. Tot i que no és sant de la meva devoció m’agrada el discurs pausat i literari que sol fer el Quim Torra, el qual ha acabat per posar una data límit al govern espanyol perquè convoqui un referèndum acordat. Em quedo però amb en Miquel Iceta i amb el Sergi Cebrià però. El socialista, que és una llàstima que estigui lligat de mans i peus pel PSOE, en tres frases va humiliar la ‘bàrbie de la mesquinesa’; per emmarcar la rèplica que va dedicar a l’Arrimadas. En Sebrià ens va marcar un camí d’il•lusió però també de paciència, fet que contrasta amb la rapidesa que li exigeix l’ANC -que no Òmnium- i el carrer. Podem, amb el discurs situat entre dues aigües de sempre, denoten clarament la sensació de tenir uns escons perduts i més amb la marxa del Domènec. I en darrer terme va arribar l’hora del circ i els pallassos; l’hora del tot el que heu fet, feu i fareu està malament, l’hora d’enarbolar la bandereta de l’Imperi junt amb els seus poders que tot sempre ho fan bé. Si les paraules de la perversa Arrimadas foren interessades i plenes de mentides i sense cap prova, com el fet de dir que estan marxant catalans de Catalunya, les del ‘tontet’ del PP, aquest tal Fernàndez, que per a més inri és de Tarragona, van fregar el límit de la vergonya i l’autoritarisme d’altres temps. Per anar a dir tantes merdes més valdria que es quedessin a casa. Quina poca categoria donen al Parlament manipuladors com l’Arrimadas, la Levy, el Fernández, l’Espejo o l’Albiol. Quin baixesa!
Per cert. Avui diumenge a Barcelona s’han reunit la friolera xifra de 1.000 persones a la sant Jaume per defensar la unitat d’Espanya però sobretot per fer un bany de masses al més gran dels mesquins, el Rivera (més banderes que persones). Aquesta és la majoria real silenciosa que moveu a Catalunya quan no convoqueu a espanyols que vinguin de fora amb el viatge i el dinar pagat. Per primera vegada no ho hagut incidents; ja era hora. Més tard SCC ha fet un acte per celebrar la mani unionista de fa un any. Fa molt de mal als ulls veure-hi gent del PSC que no saben ni el que han de dir com el Salvador Illa per quatre vots.
TIP DELS IUESEIS. Aquestes són les declaracions fetes per Trump i recollides pel diari ‘el País’: ‘Estas gritonas de los ascensores son profesionales a sueldo que solo quieren que los senadores den mala imagen’. Així s’ha referit a les dones en la campanya Anti Metoo que ha estat fent aquesta setmana als iueseis. És tant aberrant! No hi ha dret que aquest boig estigui al capdavant d’un govern tant important. Recordem que aquesta iniciativa del Metoo va sorgir fa un any per defensar les noies víctimes de violència masclista. Com pot fer-ne mofa? Així, frivolitzant temes d’extrema gravetat és quan se’ls treu rellevància i passen a ser normals. De fet, als iueseis, un dels temes més mal tancats és el tema de les armes. No cal explicar-ne les conseqüències en forma de víctimes que té. Malgrat la pressió popular el mal s’ha acabat imposant. Han ratificat Brett Kanavaugh amb 50 vots a favor i 48 en contra. El colofó a una legislatura per emmarcar; de president un boig i com a nou jutge del Suprem, un violador!
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Polèmica a Reus amb Ciudadanos i l’ús del castellà a l’escola Marià Fortuny. Amb la seva burreria habitual, han tergiversat un comunicat destinat a la comunitat musulmana per convertir-lo en un atac i menyspreu -inexistent- a la llengua del ‘imperio’. L’escola proposava a les famílies que si ningú entenia la llengua que vingués algú que l’entengués. En el seu deliri han decidit dur-ho al Parlament i al Congrés.
Hem ‘celebrat’ l’any del Referèndum amb una marxa de torxes fins a la comissaria de la PN de la vigilia de l’1-Oct. Ja el dia 1, hem donat suport a la marxa diària dels Avis al mati a la Mercadal i a la tarda ens hem sumant a la gran concentració des dels centres de votació i escoles, a la Mercadal on hi hagut l’acte central i la manifestació que ha recorregut els carrers del centre. Mai oblidarem aquella gran jornada!
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Fins i tot en l’organització i el pensament de l’església som diferents entre Catalunya i la resta d’Espanya. Abans de l’1 d’Octubre més de 300 capellans i diverses entitats religioses catalanes es van posicionar al costat de la Conferència episcopal Tarraconense perquè demanessin al govern poder votar. Mentrestant, capellans i bisbes de la Conferencia episcopal espanyola resaven i demanaven per la unitat d’Espanya. Havent ja votat i després de les porres i la violència utilitzada contra nosaltres, es va saber que molts centres de culte van servir per votar, per fer-hi les votacions o amagar les urnes. En declaracions al diari ‘el País’ el capellà Jesús Calm de les Planes d’Hòstoles ha dit que l’església és dels fidels i de ningú més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada