PRIMER ANIVERSARI DEL REFERÉNDUM D’AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA 011018

COLLDEJOU 300918

A la plaça Sitjar hem tingut un record pel Referèndum i hem retut un especial homenatge a la gent que el va fer possible, sota la presidència de l’urna del poble. Primer es penjà de l’Ajuntament la pancarta ‘Republiquem’ de l’AMI i després es procedí a la lectura de la carta enviada per Jordi Cuixart i el manifest conjunt reivindicatiu i de record.

Les paraules de l’alcalde van fer evident en el record que Colldejou fou una de les meses que no es van poder carregar malgrat el boicot informàtic i on un munt de gent de la nostra contrada va poder exercir el seu dret a vot, gràcies al cens universal.

No hi ha dubte que aquell dia Colldejou va donar una lliçó no només de perseverança i compromís amb la democràcia i la llibertat. L’esperit que va sobrevolar i unir les nostres ànimes hauria de perviure per sempre més. Els ‘Segadors’ va tancar l’acte.

Un honor!

REUS

300918

Ja de nit férem cap a la Mercadal per participar en la marxa de torxes. Amb les pancartes a punt i alguna que altra urna ben present, s’encengueren les torxes.

Prèviament, s’havia quedat per anar a encartellar la ciutat; és clau que la gent no oblidi com ens va tractar l’1 d’Octubre la policia nacional i la guàrdia civil (en minúscules perquè no han tingut ni la mínima decència de demanar perdó). Vam pujar carrer Monterols amunt i Llovera fins a la Llbertat, a tocar de la comissaria dels nacionals. Allà es van enganxar enganxines als voltants i es van llençar avions de paper contra la porta, on als peus s’hi va posar una de les urnes.

Ben a la vora, entre els manifestants hi havia un individu dels seus gravant en vídeo. Unes imatges que després han estat utilitzades per parlar d’’asedio’ i un reguitzell de mentides més. Al tuiter han bloquejat tots els comentaris que poguessin ser de signe contrari al seu i s’ha convertit en un plany per res i una confabulació més contra els que pensen diferent del règim. Val a dir que a la vora hi havia Mossos i en cap moment van bellugar ni un dit; senyal que de ‘asedio’ res. Més mentides i més conxorxa de la caverna feixista del règim.

011018

Ens hem llevat amb vent, una mica de fred però sota un dia radiant. A quarts de dotze hem anat a sumar-nos a la manifestació que cada dia fan les àvies i avis per la República a la Mercadal. En total, comptades amb els dits, érem 435 persones, tot i que a mesura que ens acostàvem al migdia n’érem moltes més. Hem donat els tres tombs habituals a la plaça arribant a ajuntar-se el cap i la cua de la marxa. A tocar de la casa Navàs s’hi ha situat un individu vestit amb la samarreta d’Espanya per provocar la bona gent. Lo bo del cas és que tothom l’ha ignorat. Al final ha marxat cap al Pallol resignat. Allà no hi pintava res i menys en aquest dia. Si un indepe ho fes en una mani dels ‘rojigualdos’ segur que marxaria cap a casa calent.

A la tarda, la gent s’ha retrobat a les escoles/centres de votació Pompeu Fabra, Prat de la Riba, Vila-seca, Baix Camp, Joan Rebull i Teresa Miquel. Des d’allà s’han iniciat diferents marxes que han acabat confluint a la Mercadal. 

Allà, retrobats tots, s’ha fet l’acte central amb una plaça plena a vessar. Reconeixement a tota aquella gent que ho va permetre fer, reconeixement als centres participatius, als que se’ls hi ha entregat una placa commemorativa i reconeixement, als ara ja no tan anònims, com els amos del gimnàs o del taller que es van negar a atendre els bàrbars dels cossos policials, bombers i advocats. Moments de flor d pell i més amb els ‘Segadors’. 

Lectura del manifest, record pels atacs a Mont-roig i a la mani, la qual ha resseguit en sortir el mateix tram de l’any passat. Així que, passant pel carrer Jesús hem fet cap al raval, per on hem passat per davant del mega protegit Hotel Gaudí, plaça Catalunya, Doctor Robert i plaça Llibertat. La caserna de la PN estava més protegida amb tanques  i un cordó policial i antiavalots a punt. La petició del poble ben clara: ‘en comptes de comissària volem una biblioteca’. Poc a poc, la manifestació s’ha anat dissolent.

Lamentar i condemnar tots els actes de violència que hi pugui haver hagut enlloc.
Des d’aquell 1 d’octubre que no som els mateixos. Les imatges d’aquell dia amb animals pegant, arrossegant, estirant dels cabells de mans de la indigna policia nacional i la guàrdia civil, passant per damunt dels Mossos, per voler tancar les escoles electorals, no ho oblidarem mai. Ja ho va dir algun general d’infaust record: Barcelona calia bombardejar-la cada 50 anys! Ara enlloc de bombes, porres! No totes les ordres han d’acatar-se i menys aquests. Si haguessin tingut un bri de dignitat s’hi haurien negat. Ells amb violència van tancar 92 centres, els Mossos 140 sense cap violentació. Com s’ha vist diuen a dins una ràbia injustificada que van calmar contra el poble indefens que només volia votar. Són fills d’un odi que les mares demoníaques del règim del PPSOEC’S han inculcat a tota aquesta turba cateta i ignorant que se’ls escolta i se’ls creu a ulls clucs. Després d’estar mantenint tot un país com aquest i essent tractats com una colònia, encara hem d’aguantar que ens ‘premiïn’ amb cops, violència gratuïta, presó, exili, represàlies... Molts ja hem desconnectat d’un país corrupte des de la corona als poders de l’estat, hereu d’una dictadura feixista -que perdura-, violent, ‘embustero’, de l’’a por ellos’ als que són diferents d’ells, en el que no hi ha separació de poders i on el ‘poder’ ‘lo tiene todo atado y bien atado’.  Si noi; no oblidarem, ni perdonarem!