QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? ‘Dia de la Hispanidad’ que ha costat a ‘todos los españoles’ uns 600.000 euros. Jo no he celebrat res! Des de que Espanya ‘estima’ tant els catalans, res a celebrar. I menys de la manera que ho celebren traient els tancs i l’exèrcit per vanagloriar-se de la suposada força que tenen. Que els hi expliquin l’estima que els hi tenen els pobles americans que van arrasar. Tal com he llegit en un tuit brutal, seria molt millor que fessin desfilar ments pensants i gent honorable; la força de les eminències i no la força de les armes. Però bé, tota la castellanada ha romàs eufòrica amb el seu rei i la seva família. Cap crítica! Aplaudiments! La bronca se l’ha emportat el Pedro Sánchez. La gent, en la immensa majoria patriotilles pererillociutadanils pseudofatxilles, li ha reclamat eleccions. Al matí a Barcelona, Espanya ha aconseguit reunir 60.000 persones pagades d’arreu per clamar en favor de l’unionisme. Repassem algunes de les prendes que han cantat: “Visca Espanya", "Jo soc espanyol", "Ni oblit ni perdó, molt temps de presó” i "Puigdemont, a la presó”. A la tarda la típica manifestació d’ultres ha aconseguit reunir 150 malalts. I com sempre increpacions i intents d’agressió contra TV3; bellíssimes persones. Com poden seguir permetent que aquesta xusma es manifesti? Dos lemes clau amb els que no cal dir més paraules: "Espanya ni es vota ni es negocia: es defensa" o “Espanya és cristiana, no musulmana”. Banderes pre constitucionals, crema d’estelades... La creme de la creme! Lamentable! Contra aquesta púrria no llençaran la nacional i la civil per aporrejar-los. Vergonya de país!
EL PERSONATGE. En els 110 anys del naixement de Mercè Rodoreda vull tenir un record per ella i per la magnífica novel•la que va escriure: ‘La plaça del diamant’. En ella hi veiem expressat amb una il•lusió i a la vegada amb una cruesa inusuals les vides del Quimet i la Natàlia, que podien haver estat perfectament els meus avis. Amb ells, amb el llibre ens podem acostar a l’etapa la República, la Guerra Civil i el franquisme. Aquella gent ho va perdre tot perquè el món i Europa així ho van voler. Tenien una societat justa i democràtica i entre el feixisme i el nazisme se la van carregar. És mitjançant els personatges com anem veient com van viure aquell pas del temps. Avui doncs, l’apartat del personatge va no només per la Mercè Rodoreda sinó per tota aquella gent que va haver de patir les conseqüències d’aquesta barbàrie. Tant de bo que tots els que van fer mal mai puguin descansar en pau.
L’EFEMÈRIDE. Fa 69 anys que naixia la República Democràtica Alemanya. Es van prendre algunes mesures transcendents. Repassem-ne algunes. Atur per sota el 2%, Accés a vivenda garantit, Avenç en la socialització de les tasques domèstiques, Educació i serveis mèdics gratuïts o Pensió digna assegurada. Potser aniria bé que en prenguéssim nota perquè noi la nostra societat espanyola tant vanagloriada pel ministre Borrell (en comparació amb Bèlgica, vers qui diu que som més avançats), no acompleix ni la meitat d’aquests manaments.
LA METEO/ESPAI TERRA. Catalunya i sobretot les Balears s’han vist escombrades per una llevantada impressionant que ni els mateixos meteoròlegs s’esperaven. Si a Barcelona, amb 95 litres, es va crear el caos el matí del dimarts, al Camp de Tarragona fou entre la matinada del dimecres i la tarda posterior. Els registres foren molt significatius: Tarragona 187 litres, Reus 154 o Vinyols 123. A la capital del Tarragonès s’ha testimoniat com es rescataven dues noies que anaven en moto i que havien estat arrossegades per la corrent. La desgràcia més gran ha succeït a Mallorca no obstant, on s’han hagut de lamentar 13 morts segurament, ja que no troben un nen. El centre de la pluja ha estat a Sant Llorenç des Cardassar amb 257 litres caiguts en unes 5 hores. Els aiguats al mediterrani solen ser cíclics. Encara recordem els del 1994 i que van afectar poblacions com Porrera amb 475 litres caiguts. Noi; i la tendència sembla que serà aquesta. El canvi climàtic ens condueix cap aquí. Cap de setmana de calor, tu i a l’espera de dos ex huracans que acabaran passant ven a la vora. En concret el Leslie, el Michael no ens afectarà. Els homes del temps, de per si ‘fallons’ es tornen ‘locus’ en els pronòstics. Diumenge al matí de nou han previst malament aiguats al camp de Tarragona, amb 82 litres a l’Albiol per exemple.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Primeres declaracions de Lluís Pascual després de plegar del Lliure. Sense entrar en el tema de les denúncies públiques que es van fer contra ell, em vull centrar en aquestes paraules: -"Ens han fet creure (-referint-se als polítics independentistes-) que el carrer era la força, no em sembla que sigui just. Això es pot fer una vegada, però no constantment perquè és segrestar a la gent al carrer i produeix una tensió"-. Mira noi, a mi no m’ha agitat ningú ni m’ha segrestat ningú. Tinc 42 anys i ja tinc suficient criteri per pensar el que em doni la gana lluny del que puguin fer i dir els polítics. I si m’he fet indepe, és perquè tinc tot un seguit d’arguments que així m’ho han fet sentir, quan no ho era. I noi, si tu, com a membre d’aquesta burgesia pastelera, més dedicat a fer barretades i genuflexions a la casta espanyolista des del Real o allà on sigui, més t’estimes defensar l’unionisme allà tu; és el teu problema. Però no pretenguis que tots combreguem amb les mateixes hòsties consagrades amb les que tu i els teus amiguets casposos heu decidit combregar.
QUE N’APRENGUIN! Aquest és el projecte de la setmana. Alvaro Insenser, Roger Vendrell i Iliamite Bonfil aprofitaran el mig milió d’armilles d’antics refugiats per reciclar-les i elaborar dos nous productes, un clauer i una màrfega que permetran no només reduir els residus sinó recaptar diners per la causa dels refugiats. Benvingudes siguin totes aquestes iniciatives!
UN TIP I L’OLLA PLENA. Amb el PP, C’s i PSOE. La imbecilitat d’alguns dels seus representants sembla no tenir límits. El primer d’ells és Pablo Casado. Aquesta setmana s’ha lluït, primer dient que farà tot el possible perquè el PSOE no apugi els salaris a 900 euros. I segon, a Màlaga, en un míting, entenc que ple de catetos i ignorants (ja que a part de no dir res encara l’han aplaudit) ha parlat de la Hispanitat com la fita més gran de la Humanitat junt amb la romanització. A mitja setmana, en la compareixença de Cascos al Congrés, la hiper ventilada Beatriz Escudero ha insultat Gabriel Rufian dient-li imbècil perquè ell ha tingut la valentia de dir-li a la cara que era una ‘palmera’ d’aquest miserable membre del govern més corrupte de la història d’Espanya. Mentrestant, amb l’Arrimadas -segons diuen per la xarxa- prenia posicions per ser la candidata del partit a les eleccions andaluses, ha agafat el protagonisme el Carrizosa. No en va tenir prou amb lo de ‘el puñetero castell’. En un entrevista a Catalunya ràdio, el mitjà públic que ells diuen que està manipulat per l’independentisme, ha tingut la cara dura d’afirmar que Sànchez hauria de parlar amb l’Arrimadas com a líder més votada de Catalunya i no amb el Torra. Obvia les eleccions que va guanyar el Mas i va governar el tripartit. Com els hi crema que són l’oposició i que no tenen res a fer tot i la barbaritat de calers que es van gastar. I finalment, anem a pel PSOE. El ministret Borrell, després de justificar la no invitació al tercer Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània (UpM) de Barcelona del president Torra perquè no la ‘liés’ i després de qualificar d’’espectacle’ el que succeeix al Parlament, s’ha sabut que va treure informació privilegiada d’Abengoa, va fer un dineral i per això el va multar el CNMW. Per acabar de rematar aquest brou de ‘desacatus’, la Ministra Calvo ha dit, davant l’estupor de la gent de mig món, que a Escòcia no hi va haver un referèndum pactat.
ESCLAUS DE LES DADES. –‘Un de cada tres docents s'autocensura a l'aula arran de la situació política a Catalunya. Una enquesta de la Fundació Jaume Bofill xifra en un més d'un 26% les famílies que creuen que l'actualitat política i social no s'ha d'abordar a classe’- (Reusdigital.com). És una dada que com a docent m’alarma. Els mestres i els professors haurien de poder debatre en una aula de qualsevol tema amb respecte. M’imagino però que arran de les imputacions injustes per haver parlat de les càrregues de l’1-oct als docents de la Seu, ara s’ho pensen dues vegades. Aquesta és la llibertat d’expressió que tenim a Espanya, on l’ultra dreta pot manifestar-se lliurement amb cants feixistes i en canvi arresten rapers, tuitaires, actors per cagar-se amb l’església o renegar del rei.
DURUS A QUATRE PESSETES. Acord entre el PSOE i Podemos per aprovar els pressupostos de l’Estat. Entre les mesures en les que estan d’acord situar el salari mínim en els 900 euros, igualar els permisos de maternitat i paternitat, destinar més diners al pla estatal de la vivenda (amb major protecció pels inquilins i regulant els preus els ajuntaments) millores en la dependència, llei de transició energètica, llei de violències sexuals, acord per beques i reducció de les taxes universitàries, reforma de la llei electoral i pujada de l’impost del patrimoni de l’1% a les rendes superiors als 10 milions. Si fan cas mínimament de Podem ja m’està bé. És de lo més democràtic que hi ha en aquesta Espanya caduca i decimonònica, on se segueixen absolent delinqüents com el net de Franco tot i haver atropellat dos agents, es condecora i segueix brindant la PN amb el torturador Billy el niño o s’absol el doctor Vela, traficant de persones. En qualsevol cas, és una alegria no haver d’aguantar les serps verinoses del PPC’s almenys al govern.
EL PROCÉS. Ens podran dir el que vulguin però la imatge que ha donat el Sobiranisme aquesta setmana al Parlament ha estat indigna i ja no només perquè no ens hem posat d’acord en l’estratègia a seguir. El que més em dol es veure com les serps ciudadanes guanyaven la votació per la nostra inutilitat i imposaven la seva llei. Ens seguim discutint entre nosaltres quan ells tenen clara l’estratègia de la porra i la llei a mida a la mà. No hi ha res a fer amb aquest estat. Ens passem el dia donant ultimàtums per a què? Estic absolutament decebut amb els polítics que hi ha avui al capdavant de la Generalitat. No em donen confiança, ni seguretat i el més trist; crec que no són sincers amb nosaltres. Si aquesta legislatura era de paripé fins a l’espera de la sentència, que ho diguin clar i potser així els hi farem cas. Hi ha molts polítics que temen la repressió de l’Estat però no oblidem que ja es va colpejar i humiliar el poble i la gent és capaç de tot. Units cap cos policial ni judicial ens podria derrotar. Així que feu el favor de ser clars amb el poble. Teniu un mandat molt clar. Sinó ves que el poble no se us giri en contra.
De les poques coses positives. A petició de Podem el Parlament ha reprovat el rei i ha demanat l'abolició de la monarquia, que defineix com una "institució caduca i antidemocràtica". Molt bé gent d’En Comú. Ara el que cal és trobar més punts que ens permetin anar de la mà en més temes.
TIP DELS IUESEIS. Des del que el Trump va accedir a la presidència, dues han estat les dones en denunciar que havien mantingut relacions sexuals amb ell. La seva dona Melània, davant de la premsa ha volgut demostrar que ella passa i que té altres obligacions com ser primera dama i mare. El cert però és que si de cara a la premsa volen marejar la perdiu, en diferents actes públics hem pogut veure gestos i moviments que denoten un cert malestar d’ella vers ell. És evident que una imatge val més que mil paraules. I ell a la seva, tot i que a vegades queda més que retratat. Per exemple fent una amenaceta de pixarrí a l’Aràbia Saudí per haver possiblement assassinat un periodista. Tots sabem que les relacions entre els dos no es trencaran. Hi ha massa interessos pel mig.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. –‘El Consell Comarcal del Priorat reclama a la CHE 'l'eliminació o reducció' de la concessió del Siurana al pantà de Riudecanyes’- (Reusdigital.com). Tot el meu suport i de molta altra gent que hem vist com per acontentar la pagesia rica de per si del camp, es carregaven el riu Siurana i tot el que representa pel territori. Ja n’hi ha prou. Heu fotut l’aigua del riu i heu destrossat un entorn que era preciós. Aquest començament d’estiu vam estar al pantà de Siurana i estava sec. L’administració és còmplice d’haver convertit en una riera seca el curs del riu Siurana. Lluitem per la seva recuperació!
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. –‘El Papa Francisco sobre el aborto terapéutico: “Es como contratar a un sicario’- (El País). Quins collons que té! Quina pena haver de sentir-lo ahir al migdia; quasi que m’ennuego. Tota la credibilitat que tenia a la merda. Tot i no ser un gran aperturista, l’home havia mostrat tenir alguns gestos interessants essencialment unint i rescabalant els abusos de l’església. Però noi, les declaracions d’ahir són imperdonables per un ésser humà. Aquestes són les maneres de fer i pensar que m’allunyen de l’església cristiana, que no de Jesús i Déu. Si l’església està més per acontentar els fanàtics radicals del seu catecisme abans que escoltar i recolzar les persones, malament. Jesús en va ser un exemple ben clar. Ell s’acostava a lladres, putes, desvalguts, rics, pobres... no feia distincions. Però per damunt de tot Ell s’acostava a la persona, a l’ànima que ho necessitava. Tractar així l’avortament i criminalitzar-lo d’aquesta manera no és res més que humiliar i no voler posar-se al costat de les persones que prenen la decisió de fer-ho. Si abans estem per la cúria que per les persones papa Vergoglio malament anem. Amb les declaracions fetes segur que les esglésies una mica més buides quedaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada