Angelo Ciocca, que és diputat de la Lliga, a la cara de la UE s’ha tret la sabata de marca italiana i l’ha estampat damunt dels papers que el Comissari els hi havia entregat. La UE ha refusat els pressupostos italians. És un desafiament amb tota regla a una UE massa preocupada la prima de risc, els PIBS i els deutes abans que no pas les persones. La pregunta que em faig: volem pertànyer a aquests Europa?
QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Un any de la votació al Parlament i de la Proclamació de la República Catalana. Aquell 27 d’Octubre vam anar Barcelona i proclamàrem la República. Aquell dia va ser màgic! La gent estava alegre i tenia unes ganes enormes de fer el pas, plorar, emocionar-se i celebrar-ho. I començar una etapa nova allunyats d’una vegada per totes d’aquest estat caduc i cec, del qual molts vam desconnectar amb el discurs del borbonot el dia 3. Nosaltres vam proclamar-la. Per molt que ens diguin per darrera, nosaltres ho vam fer. Els polítics van estar a l’alçada? Van fer el que el poble els hi va demanar i tot i que es diu que ens van enganyar i no van fer res, ho estan pagant amb la presó i l’exili. Per ser que no van fer res, deu no do el càstig. Vist lo vist només faltava publicar-ho al DOG i fer-ho efectiu. Vergonyós que des de la Generalitat no s’hagi promogut una commemoració gran més enllà de quatre paraules del Torra.
EL PERSONATGE. Pablo Casado. Quin personatge noi. Fill dels pares més corruptes de la història (del PP), tot i que ell amb tota la cara dura pregona que són el partit més nèrT- ha entrat en la política espanyola ell i el seu equip com ‘elefantes a una cacharreria’. Ja quan feia de tertulià a la Sexta el veies com el típic imbecilet de la classe que ve a xinxar i després s’amaga com una rata amb aquella rialla de desequilibrat. Però com que tenia bons ‘pares’ va anar ascendint i creixent també oxigenant-se amb la seva manera de fer i les formes: manipulant el seu currículum amb màsters obtinguts de manera estranya per exemple. Sempre emmirallant-se en el seu ‘papà’ polític l’Aznar. Abans de ser president dels blaus es va cobrir de glòria amenaçant Carles Puigdemont dient-li que acabaria com Lluís Companys. I si; dono la raó al Tardà: si pogués ens afusellaria. Van saber llavors que caminaria per damunt d’aquesta corda fina que els de Ciudagramos cada dia tensen i tensen. Ja sent el president del PP, sense més arguments, ha patalejat com un nen de mamella pel fet que els han fotut fora de Moncloa amb una moció de censura, recolzada per l’independentisme (això és el que els hi cou). Tot els hi ha vingut bé. No s’ha estat de res el tal Casado. Ha anat a Europa a desacreditar Espanya, davant les esbufegades de desesperació de la Merkel. I això sempre; tenint dins de la seva bruta boca Catalunya. La mateixa estratègia buida i patètica dels taronges. Cap més argument que anar en contra de Catalunya i afilar al màxim els ganivets per retallar l’espai que els ha guanyat C’s. Amb tot, aquest dimecres, s’ha acabat de cobrir de glòria i ha fet còmplice al president Pedro Sànchez del suposat ‘cop d’estat’ que segueixen dient que s’està perpetrant a Catalunya. Li ha dit ‘colpista’ al Sànchez. Amb la no rectificació, els socialistes han trencat relacions amb ell. El fill polític de l’Aznar comença a igualar el nivell d’imbecilitat i inutilitat que el seu antecessor Mpuntorajoy va deixar en herència. Estic segur que aquest ‘personatget’ la història d’Espanya el recordarà de la mateixa manera que recorden reis espanyols curts com ‘el hechizado’. Li veig un curt recorregut; afortunadament! Les darreres dades del CIS d’aquesta setmana situen el PP com a tercera força a tocar de Podemos.
L’EFEMÈRIDE. El 22 d’octubre de 1882 es va posar la primera pedra de la línia ferroviària de Canfranc a l’Aragó, en temps del rei Alfons XII. Però no va ser fins el 1928 que es va posar en funcionament, pel que es veu més per la pressió popular que no pas per la seva viabilitat real. 3 anys més tard hi va haver un incendi que va mig destruir la meravellosa estació. Els moments de major trànsit vingueren amb la Segona Guerra Mundial i el trasllat de mercaderies de Portugal a Suïssa (1931-1945). De 1954 a 1959 serví per dur producte de l’horta valenciana a França. A partir de 1962 es començà a donar major importància a les línies d’Irun i Portbou ja que en elles es podia fer el canvi de vies a l’ample europeu. Finalment, el descarrilament d’un tren, va fer que la línia quedés en l’oblit i en desús.
LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana anticiclònica, amb temperatures suaus (matins i nits fresques) fet que ha provocat bancs de boira i mullenes matinals persistents. Dijous hem gaudit d’una espectacular lluna plena que ens ha portat un canvi de temps de cara al cap de setmana. Divendres hem passat calor i a partir de llavors, el temporal de fred s’ha fet present, fent baixar les temperatures entre 8-10 graus. Davallada, fred i primeres nevades al Pirineu i el Montseny. Ben pronosticat des de TV3.
Alegria perquè les darreres pluges han reanimat els embassaments del sud com els d’Ulldecona, Riudecanyes, Guiamets i sobretot Siurana, el qual ja ha passat del 15%.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. @polientes1612 és un comissari de la policia de Navarra (Daniel Rodríguez López) que va crear aquest compte des d’on insultar l’esquerra i l’independentisme. Abans que el cessessin, en gest que honora el govern i al Ministre Marlasca, aquesta rata ha plegat. Ara que es fixin amb el tal Baena que és el que dur el cas del Procés. Amb un compte fals ‘Tacito’ d’amagat ha volgut desacreditar l’independentisme. Un tio que ha de parlar de tu davant del jutge aportant proves i resulta que ja d’entrada et desqualifica o menteix.
QUE N’APRENGUIN! Segons les darreres dades del PIB del segon trimestre de 2018, Catalunya ha crescut un 3,1% mentre que el total d’Espanya ho ha fet un 2,5%. Això vol dir que Catalunya ha crescut un 32% més que la resta. d’Espanya. En indústria Catalunya creix més, en construcció i agricultura creix més Espanya. Però és que hi ha un munt d’empreses que han fixat invertir més en Catalunya. Noms com Siemens, Nestlé, Facebook, Lidl, Microsoft , Alianz, N26, Covestro, Mediamarket, Paul Hartmann, Henkel, Nike, HP, Norwegian. La tendència fa que a la resta d’Espanya un gruix molt important d’empreses estigui fent fallida; alguns noms: Geka, Bach, Naval de Sestao, Cemex, Alcoa, Unicaja, Día, Coopbox. Aquesta dinàmica respon a la diferència d’objectius d’ambdues. Mentre que aquí s’ha apostat per la inversió i la petita i mitjana empresa i les exportacions, a allà s’ha optat per afavorir elèctriques, bancs i constructores. O el que és el mateix: la minoria de senyorets riquets de sempre, optant abans per l’endeutament que per pagar les pensions per exemple abans que buscar uns solució de llarg recorregut. Total; que tants elements negres i tants fantasmes i apocalipsis i res de res. Catalunya està fent bé algunes transicions cap a nous models com per exemple en el sector turístic, apostant per un turisme de major qualitat. El mateix està passant amb la logística que es veurà potenciada, igual que l’automoció amb el corredor acabat. No tinguem cap dubte que si fóssim independents seríem -això si amb temps- un estat fort. I fixeu-vos que hem deixo congressos, tecnologia o infraestructures.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Com ja vaig pronosticar la setmana anterior el tema de les despeses de les hipoteques no quedaria com dictava la sentència que les haurien de pagar els bancs. I mireu! El més sorprenent és que hi ha fotut mà un dels poders de l’Estat per afavorir un dels seus fills. El poder judicial, per mitjà del Tribunal Suprem, ha deixat en suspens la sentència. Amb tot han deixat al descobert la falta de transparència de l’Estat, el qual davant d’una clara amenaça pels seus interessos de casta de poder, és capaç de fer desaparèixer fins i tor la separació de poders. Ara a Espanya alguns sectors se’n fan creus però a Catalunya amb el procés ja vam veure del que són capaços. Espanya desperta’t! Tenim un problema de sistema: el sistema del 78. Està ancorat en les velles estructures de poder, és caduc i elitista. És qüestió de la gent canviar-lo. La querella de Podemos és un bon començament! Després de la mort de Franco ho van deixar ‘todo bien atado’. La dualitat del PPSOE assegura el manteniment d’un sistema de ‘cunyadisme’ amb temes cabdals. La mostra la tenim amb la fabricació d’armes per l’Aràbia Saudí. Poc importa que es matin persones innocents amb elles. Abans de tot hi ha ells llocs de treball de la ‘gran cunyada’ d’Espanya: Andalusia. A ells, per llei, se’ls ha de tenir contents i complaguts com sigui amb AVES, infraestructures gratis, Pirmis i el que faci falta com tolerar-los ‘l’a por ellos’. Són els gran garants del sistema corrupte del 78. Un altre exemple de pota intocable és no molestar els feixistes que campen lliures pel carrer fent el que volen amb tota impunitat com alguns del PP, VoX i la FFF i l ultra dreta.. És el cas de Pedro Chaparro. Hauria de ser a la presó per haver assaltat la Blanquerna per exemple o per amenaces al Jordi Borràs i en canvi li van aplaçant l’entrada a la presó. Pel sistema la veritable amenaça són els sobiranistes, per això els mantenen en presó sense sentència.
ESCLAUS DE LES DADES. ‘Un 20 per cent de les mares soles pateixen trastorns d'ansietat i depressió’ (324.cat). La solitud és molt traïdora. Ja ho diu la dita; la vida compartida és molt millor. Avui en dia, ens trobem cada vegada més, sense entrar en les raons, que hi ha més famílies monoparentals amb nens o gent gran al seu càrrec. I no només això sinó que és un sector molt vulnerable, ja que el risc d’exclusió social és més evident. La societat ha de fer molt més sinó ens trobarem que serà un problema que s’agreujarà amb els anys.
DURUS A QUATRE PESSETES. La setmana que hem vist entrar a la presó Rodrigo Rato atenem aquesta informació donada per la Fundació BBVA i l’IVIE: ‘Atajar la corrupción sumaría más de 10.000 millones al PIB de España cada año’ (ElPaís). La veritat és que és una xifra increïble. Això vol dir que es podrien ingressar aquests diners i que es podrien reinvertir en la mateixa societat.
EL PROCÉS. Reunions a Lledoners i Waterloo. Des de la distància la veritat és que desconcerta una mica sense saber-ne més. El Pablo Iglesias ha vingut aquí per parlar amb Jonqueras i per telèfon amb el Puigdemont. Es pot interpretar en dos sentits: negociar molles per via estatutària a canvi d’un referèndum a la llarga o simplement venir a parlar de recolzar els pressupostos per mantenir a ratlla la dreta. Em decanto més per aquesta segona via. I noi, d’Espanya no ens hem podem fiar. Pel que fa a la reunió de Waterloo per constituir el Consell de la República, estic totalment d’acord amb la CUP; prou teatre i més efectivitat. De totes maneres està bé intentar donar imatge d’unitat entre Puigdemonts i Jonaquerians i entitats, tot i que no som rucs i sabem que la tensió el latent. En aquesta línia de deixar passar el temps suposo que fins al judici pels presos, hem sabut que Lluís Llach presidirà el Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Civil i Social per al debat constituent. Converses i diàleg social; res de redactar una constitució catalana. Fer veure que es fa però no es fa del tot. Desconcertant! Està que ara per ara l’objectiu no és altre que fer temps alliberar els presos polítics.
El TS tanca la instrucció del Procés i obre judici als 18 encausat que no són a l’exili, rebutjant tots els escrits d’al•legació de les defenses. Un gran exemple si. Cada vegada hi ha més veus en contra de les causes de que se’ls acusa però ells a la seva en aquesta deriva d’un tribunal només a la defensa de les elits neofranquistes avui representades per molts PPC’s i cada vegada més pels nous tarats de VOX. Uns prova més per demostrar la deriva tribunal ha estat les formes usades en la revisió del cas de les despeses de les hipoteques. Doncs resulta que un familiar del Lesmes és poderós dins del Santander. Espanya desperta’t!
TIP DELS IUESEIS. Setmana tensíssima als iueseis amb uns paquets bomba envits a suposats opositors a Trump, el qual, lluny de condemnar-ho sense excuses, encara s’hi ha recreat dient que era culpa de la premsa. N’han rebut gent com l’Obama, la Clinton o el Robert de Niro. El dijous al vespre hem sabut n’han agafat el suposat autor. Un tarat que ja estava fitxat i que duia a la furgoneta les cares dels agredits en dianes, al costat de panflets i imatges de lloança a Trump. Ni allà, ni aquí, ni enlloc es pot permetre això
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. El govern de Reus relativitza la problemàtica de les ocupacions. Clar com que no les patiu! Què fàcil que és així! Doncs no senyors. No tot s’hi val. Si un pis o casa és del banc ho trobo malament que s’ocupi, atès que l’administració no ha fet res per posar-hi un cert ordre. El que no està bé és que s’opti per l’ocupació de qualsevol pis que vegin buit i que els hi vingui de ‘capritxet’. I tot és culpa vostra; des de l’ajuntament, a la generalitat, governs, europa (tots en minúscula per inútils). Sou vosaltres els que heu permès que els lloguers estiguin pels núvols, els que permeteu l’especulació immobiliària i els que poc feu davant una ocupació. Per tant poseu-vos les piles d’una vegada i feu les coses bé. A la nostra ciutat hi ha un munt de pisos que són dels bancs, doncs feu lleis que permetin ser entregats sota lloguers humans a persones que els necessitin, garantiu una vivenda digna per a tothom, legisleu en contra de l’especulació i quan tot això estigui fet lluiteu contra l’ocupació il•legal.
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Segons un estudi fet per Pew Research Center, el cristianisme creix als Estats Units com decreix a Espanya. Aquí les secularitzacions cada vegada van més en augment. I és que a casa nostra per desgràcia l’estament religiós ha fet i fa molt mal. Sense anar més lluny amb l’oposició a treure a Franco del Valle de los Caídos o el consentiment perquè el posin a la Catedral de la Almudena. A part d’un missatge que és difícilment compartible, la gent amb una mica de cultura veu com l’ombra del franquisme segueix sent molt allargada. Cada vegada que hi ha hagut un govern de la dreta rància i retrograda s’ha subvencionat el xiringuito de la Conferència Episcopal i s’han condecorat santes o se’ls hi ha atribuït miracles com la sortida de la crisi. Per tot, aquella gent que no vol tenir una guia de la que no es pot fiar, n’acaba renegant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada