QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Doncs mira celebro els 90 anys de Tintín. Dels primers còmics que vaig tenir junt amb ‘l’Asterix’ i que més va marcar la meva infància. Tenir aquells llibres a la mà, comprats a Barcelona -una fita llavors- em van fer estimar el món d’aquest intrèpid reporter. Però és que no era ell sol; els personatges que l’envoltaven eren molt curiosos: la personalitat del Capità Hadock, l’enginy del Tornasol o l’istrionisme dels Dupond i la companyia incansable del Milú. Hergé va aconseguir bastir uns mons diferents, atractius i únics, no exempts de polèmica (com l’aventura al Congo o a els Soviets). Hi va haver un Nadal que va ser màgic! El Nadal en el que van passar per TV3 els dibuixos de ‘Lucky Luck’, ‘Asterix’ i sobretot ‘Tintín’. Recordo haver heretat les cintes de vídeo de part del meu tiet Lluís, mirant-les fins a l’extenuació. I resulta que no és l’únic; ‘Popeye’ també fa 90 anys. Curiós veure un paio musculat menjant espinacs! Eren altres temps!
EL PERSONATGE. En els temps de merda que corren, amb l’auge de Vox, que vol retallar tants drets i vol escapçar la llei de violència de gènere, vull recordar Simone de Beauvoir, ara que tot just fa 111 del seu naixement. ‘No oblideu mai que només és necessària una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones es qüestionin. Aquests drets mai són adquirits. Haureu de romandre amatents tota la vida’. Són tan necessàries pensadores com ella! Quin tàndem que feien amb la seva parella J.P.Sartre (existencialistes els dos). Jo la vaig descobrir a la facultat quan vaig triar fer un treball d’antropologia en el que parlava del paper de les de les dones a les societats pre industrials. A les meves mans, hi vaig tenir aquesta obra seva ‘Le deuxieme sexe’, on es considera que es va inaugurar el feminisme. Reivindiquem-la!
L’EFEMÈRIDE. Un 9 de gener de 1863 s'inauguraren 7 quilòmetres del metro de Londres. Aquest fou el primer ferrocarril subterrani del món i va funcionar inicialment amb locomotores de vapor. D’ell se’n van dir pestes, fins i tot que era una indignitat que hi hagués un transport públic que anés per sota terra. Val la pena rescatar imatges de l’època per comprovar com les galeries estaven fetes a pic i pala. A casa nostra, el Metro de Barcelona no s'inaugurà fins el 1924. Fou el "Gran Metro" (actual L3), entre Lesseps i Pl. Catalunya.
LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana amb una primera part monòtona després de Nadal, amb mitja Europa afectada per un temporal de neu que a casa nostra ens ha dut benvingudes nevades al Pirineu. I és que des del mes de novembre que no nevava una mica amb força. A veure si així s’anima una mica més el sector, que s’ha estancat una mica. Mentrestant, als extrems del país, el vent ha estat el protagonista. A l’Hospitalet s’ha registrat un cop de vent de 127 Km. Igualment, a l’interior les gebrades han estat constants. Boira doncs gebradora que en molts casos ha deixat imatges impressionats! A partir de dimecres les temperatures han caigut en picat del pre litoral amunt, amb nevades al Pirineu necessàries després de tants dies sense neu. I per acabar la setmana més vent i més potent als extrems.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. D’on ve el que mengem? És la pregunta amb la que ens han fet reaccionar aquesta setmana. Mentre la pagesia ha de tancar portes i el sector primari cada vegada es deix més de racó, ens han demostrat que en part el que mengem ve de lluny i no se’n saben ben bé les ‘merdes’ que hi poden posar. Les terres de cultiu i d’horta han reculat de manera alarmant essencialment per edificar. S’ha abandonat el sector primari i és que els distribuïdors han optat per dur producte de fora abans que el de casa. El que no és normal és que la bajoca per exemple es dugui del Marroc o que la carn vingui d’Argentina.
El segon apartat és que no sabem que ens foten als productes que ens venen ja sigui per aconseguir uns productes en teoria més sans i perquè es conservin millor.
QUE N’APRENGUIN! Un exemple de superació és el de la Noe Gaya. Va patir un accident de trànsit que la va deixar en cadira de rodes i amb una afectació total en la parla i la mobilitat. Doncs bé, aquesta heroïna ha escrit autobiogràficament ‘El camí de la Papallona’. A més ha anat dissenyant i pintant sobre pedres papallones. Avui s’ha fet la primera ascensió als Cinc Cims. S’ha pujat amb més de mil pedres solidàries fetes per ella per a poder ajudar a finançar el primer conte de l’autora, la qual, amb l’ajuda de voluntaris, ha fet el primer cim de la creu de l’Aragall. Té mèrit el que aquesta persona i totes les que al seu voltant l’ajuden en la seva lluita.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Estic completament desconcertat ja que ha estat una setmana tristament violenta. Una agressió homòfoba al metro de Barcelona, un pare de 20 anys -ja em diran com un pot ser pare amb aquesta edat- ha apallissat un nadó de dos mesosa, una filla que ha matat a apunyalades i ha degollat la seva mare, una nova víctima de violència de gènere a Fuengirola, tirotejos, agressions sexuals en grup a València tipus manada, maltractaments al Vendrell i a ciutat Vella... És molt trist! La societat sembla cada vegada més violenta i paradoxalment, aquests fets totalment execrables han coincidit amb l’auge de l’extrema dreta capaç de ridiculitzar la violència de gènere, voler fer fora els immigrants i arraconar el col•lectiu LGTBI.
ESCLAUS DE LES DADES. 65,5. És l’edat de jubilació que vol posar el govern espanyol. És una aberració! En comptes de vetllar per crear ocupació i que aquesta sigui digna, ens trobem que és al revés; el que volen és allargar l’edat dels que treballen. No volen veure que una persona quan arriba aquesta edat ja no aguanta com aguantava anys enrere, ni rendeix com rendia. Segur que alguns casos hi ha, però no és la majoria. Evidentment, també depèn molt de la feina i del grau de compromís i implicació que hi tinguis. Jo crec que els trets haurien d’anar més per eliminar primer l’atur a zero si convé, fins i tot obligant a acceptar feines que estiguin relacionades pel que t’has preparat. No pot ser que hi hagi gent sobrada rebutjant feines. Per tant proposo un control més estricte de l’atur i de les baixes. Igualment, fa falta trobar feinetes -de moment- per aquest jovent que està acabant estudis, es conforma amb un sou -de moment- normalet i té moltes ganes d’aprendre. Llavors és el moment de fer-ho. Tot plegat per no allargar l’agonia d’una gent que passats els seixanta haurien d’estar per fer altres coses. Per exemple exercir de tutor de jovent per ensenyar-los la feina que ells fan i l’experiència que ells tenen. S’ha deixat perdre el concepte ‘aprenent’; t’ensenyaven, aprenies i cobraves una remuneració.
DURUS A QUATRE PESSETES. Els malparits de Solvia i el Banc Sabadell van fotre una porta blindada en un pis perquè no l’ocupessin quan a dins hi havia tres menors que es van passar 12 hores tancats a dins del pis. Primer vull criticar la mare. Què collons feien tres menors sols en un pis mentre ella treballava? Què fot ella seguint treballant quan sabia de la notícia? Després vull aixecar un crit de guerra contra aquests malparits del Sabadell i de la majoria de bancs. Van ser ells qui ens van fotre en la crisi i nosaltres qui els vam rescatar de la mateixa. Com poden cometre aquesta atrocitat amb els més vulnerables? No tenen collons d’anar a precintar el Bernabeu (fet de pelotazos) o un centre il•legal on treballa gent en condicions infrahumanes per Inditex. Sort que l’ajuntament de la Colau (per aplaudir) ha mediat i es podran quedar al pis pagant un lloguer social.
EL PROCÉS. Entrega del premi Josep Pla. El guanyador Marc Artigau va fer una defensa/denúncia dels presos polítics davant la que Manuel Valls es va indignar perquè cap autoritat de les que hi havia presents prenia cap mesura. Molt bé ‘mesiu’. El donador de lliçons ja torna a donar-ne una de nova. I la llibertat d’expressió (‘liberté’ saps) que tant defensava la teva ‘patrí’ on és? Duus sang de dinamitador ciudadano. Què bé que vas quedar davant la teva parròquia eh ‘mesiu’! Faltaria més que tu ni ningú ens possessiu els límits del que s’ha de dir i el que no. Si aquesta és la línia que vens a marcar ja te’n pots tornar a la teva ‘patrí’, mira com estan de revoltats els armilles. Fas més falta allà home! Ah, no! Que d’allà vas fotre el camp per potes de lo bé que ho vas fer, és veritat! Ara cal anar a emmerdar Catalunya, demagog barato!
Si tira endavant aquesta notícia pot ser una altra bomba contra Espanya: ‘Demanen anul·lar la causa del jutjat 13 contra el procés per haver-la "atorgat a dit’ (324). Els dos únics jutjats en els que no podia tocar la causa eren el 9 i el 13 ja que estaven ficats en causes relacionades amb el ‘procés’. Curiosament, en el 13 hi havia el jutge ja finat Ramírez Suñer, afí al PP i a l’estat. Pel que es veu va ser atorgat a. dit per anar contra el processisme. Entre les proves s’adjunta una carta en la que el Lesmes (màxima autoritat judicial) agraeix la tasca feta per la pàtria espanyola pel jutge abans que morís. L’escàndol és descomunal. Si es demostra s’hauria de retirar la causa de l’Audiència i el Suprem. La degana dels jutges Mercè Caso diu que el recurs és un error ja que s’escullen per sorteig. Per si o per no, l’acceptació de 63 nous jutges a Barcelona s’ha fet a Madrid amb el borbó i el Lesmes fent els discursets de sempre sense cap autocrítica i passant-se la mà per l’esqueneta.
Dues notícies que ens venen a demostrar la qualitat del país al que estem lligats. Aquí tenim la primera: ‘El juez archiva las querellas contra los Mossos por espionaje a políticos y líderes constitucionalistas’ (Diario.es). Per tant, res de res! Va ser una falsa acusació de tota la ‘caverna ciudadanos’. El tema està en qui ha sortit a rectificar i demanar perdó de ‘la taronjada’ després de tot el rebombori que van causar? Si, exacte; ningú! I ara ve la segona: ‘El Supremo estudia si la directora de la cárcel prevaricó con su permiso a Rull’ (elConfidencial). Et ve a veure el teu fill, cau, es queda inconscient, no et reconeix i permeten que el pare el vagi a veure. I ara volen buscar les pessigolles a la directora de la presó. Què no som persones abans de tot? Sou miserables! No teniu perdó! Tot el suport família Rull.
Ada Colau ha anat a veure els presos polítics a Lledoners. La idea m’agrada. El que no m’ha agradat és que n’hagi volgut fer política ja que s’acosten les eleccions fent veure que són un ajuntament exemplar. Si precisament estem on estem és perquè els colacaus no deixeu de tocar el violí. Sigueu valents i tirem pel dret!
TIP DELS IUESEIS. Au, que ja has passat a la història desgraciat! Ja ha superat el temps de tancament de l’administració americana: 21 dies. I el tio entestat en que si convé tirarà de l’’emergència nacional’ per fer el mur de la indecència. Quina tristesa! La història el recordarà per tantes merdes que ha fet, que vaja! La setmana que també hem sabut que ja no és el polític més ric dels iueséis, i és que darrerament s’ha venut gran part del seu patrimoni amb les trampetes habituals, delegant en els fills o creant empreses pantalla. I ara proposa la seva filla per presidir el FMI. Per vomitar! Ja no és un problema solament dels iueséis, sinó que és un tema endèmic del capitalisme que afavoreix que hi hagi una classe absolutament rica i una classe treballadora que treballa per l’altra a canvi d’un sou de merda si tenim en consideració les morterades que guanyen aquests desgraciats. A ell li pot relliscar tot, tal com ho demostra. Fins i tot li rellisca que l’FBI l’hagués investigat per tota la trama russa. Es sospitava que el Trump treballava per Rússia (què fort!). Han de ser els americans els que l’han de fotre fora. Fora!
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Ha transcendit que Àngel Pérez està interessat en la compra del Reus Deportiu de futbol. És un empresari local, vinculat al món de les gestories, i es faria càrrec del deute i els sous dels jugadors. A veure si és veritat i no és una estratagema més de l’Oliver per fer temps o ja no se ben bé què!
Les Àvies i els Avis de Reus han aconseguit reunir 1000 signatures auto inculpant-se per l’1-O. Mira si en fa de dies que dura la seva reivindicació. Elles i ells segueixen ferms en la seva intenció de denunciar l’injust empresonament de les preses i presos polítics. Fins i tot, TV3 s’ha interessat en les seves reivindicacions. Aquesta setmana han sortit al ‘Tot és mou’ de la cadena. Per aplaudir que aquesta gent, amb tot el que duen a la seva esquena, segueixin amb la reivindicació. Tant de bo els més jovents es conscienciessin de la força que té la reivindicació.
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘Els monjos de Poblet consideren que les acusacions als presos polítics no es corresponen amb la realitat. La Germandat també ha mostrat la seva preocupació per l'auge de l'extrema dreta’ (324). I els hi han caigut de pals que no vegis; un símptoma més de la llibertat d’expressió de la que Espanya fa gala. Que la colla de la ‘Conferencia episcopal’ puguin alabar a Franco i criticar Catalunya és vàlid, ara, que algú desautoritzi els ‘jefassus’ i tingui un pensament diferent, això no és perquè ens han fanatitzat. Ja no és d’avui que l’església catalana ha vist les coses d’una altra manera a l’espanyola. De la mateixa manera que les coses des de 600 quilòmetres de distància se solen veure diferents. Aquí seguim vivint igual que sempre, parlant amb els nostres veïns parlin la llengua que parlin i siguin d’on siguin. Tal com han volgut desmuntar els monjos mateixos no hi ha cap fractura, cosa que a la Meseta, s’entesten a dir una i altra vegada i sense cap prova. Igualment, passa amb l’extrema dreta. Mentre aquí els volem aïllar a Andalusia per exemple hi pacten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada