QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Setmana dels barbuts i sant Antoni dels rucs. Moltes viles han celebrat aquest patró amb les primeres benediccions d’animals i la sortida pels carrers dels Tres tombs o l’Encamisada a Falset.
Nosaltres hem passat el cap de setmana a Terres de Lleida per celebrar l’aniversari de la Xell. Hem estat a Arbeca, la Pobla de Cèrvoles i a la 56ena Fira de l’oli de les Borges Blanques. Concerts, bon menjar, boira, fred, oli, vi, concerts... bon ambient i sobretot desconnexió del dia a dia. Felicitats per aquests 42 anyets!
EL PERSONATGE. Teresa May. Tot i que ella des de sempre s’havia mostrat en contra del Brexit, al sortir elegida, va haver de deixar enrere el que pensava per tirar endavant la demanda del poble anglès, que havia decidit sortir d’Europa. Ha estat una llarga negociació amb la UE, però és que al propi Parlament anglès hi hagut una dura i àrdua discussió. Al final, no li han acceptat la proposta de sortida i li han interposat una moció de censura, que davant la sorpresa, ha guanyat per poc ella. Això vol dir que ella segueix al capdavant del govern. Ara, haurà de buscar un nou pacte que haurà de sotmetre al seu Parlament, optar per un nou referèndum o quedar-se dins de l’UE. A la nova Margaret Teacher li queden dies i dies de duresa parlamentària; què dur que és el Parlament Anglès. No en va sons els pares del parlamentarisme!
L’EFEMÈRIDE. Un 17 de gener de 1939 apareixia a Tarragona el ‘Diario Español’. Un diari que naixia com altaveu del Règim franquista. Va ser una clara mostra de la repressió a la que van estar sotmesos els que no combregaven amb la dictadura. Doncs bé, aquest diari és l’actual ‘Diari de Tarragona’; el diari de capçalera de les tarragonines i els tarragonins. Tot el boicot per aquesta publicació que encara surt incansable i que segueix deixant que entre els seus col•laboradors hi hagi gent de l’opus i d’ideari fastizoide. Igual que ha passat amb Espanya hi segueixen havent ítems que fan pensar que la transició va ser una pantomima.
LA METEO/ESPAI TERRA. ‘La setmana dels barbuts, és setmana d’esternuts’. Setmana més freda de l’any; en teoria i déu ni do. Dilluns el vent ha encalmat després de molts dies tocant els pebrots. Davant tants dies de monotonia -no plou des de la darrera setmana de novembre en molts punts- a tots els canals s’entesten a pronosticar una onada de fred polar que diuen que s’acosta. Just aquesta setmana s’han vist dos fenòmens molt repetits: arcs lumínics i cels rogents (però ni de pluja ni de vent). En alguns punts de la Catalunya central han caigut pluges feblíssimes.
Segons el Ministeri d’agricultura, pesca i Alimentació, el 2018 ha estat l’any amb menys incendis del segle. El total d’àrees forestals cremades és de 25.162. Coincideix amb que ha estat un dels anys més humit i plujós dels darrers temps, situant-nos en uns índex més propers als anys 60. Dues grans notícies doncs: que plogui i que no hi hagi tants incendis.
Tempesta d’arena a Egipte i allaus a Àustria i Suïssa. Ostres tu! Són unes imatges espectaculars. La tempesta s’acosta a la població i l’acaba cobrint en vermell. En unes altres imatges, es veu com l’exèrcit provoca un allau suposadament controlat, quan tenen el temps justet d’aixoplugar-se de la brutalitat amb la que la neu baixa.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Els socialistes han presentat els pressupostos de l’estat i les reaccions de la premsa catalana i espanyola han estat tan diferents que sembla que siguin de premses de dos països que viuen a les antípodes. Veiem-ne algunes. A Espanya; ABC: ‘el golpismo tiene premio’, el MUNDO: ‘Sànchez riega de millones el separatismo y ofrece aún más’, la RAZÓN: ‘Un si del soberanismo a cambio de 2.251 millones’. A Catalunya; ARA: ‘més inversió sense arribar a complir amb l’Estatut’, ELPERIÓDICO: ‘L’inversió puja un 52% i s’acosta a l’Estatut’, EL PUNT AVUI: ‘els comptes de Sànchez no compleixen ni l’Estatut’. Alguna de les dues bandes manipulen o les dues diuen mitges veritats. Intentaré ser el més equànim possible. Sànchez necessita el suport dels partits indepes, cert. Per això han augmentat els diners que han donat en inversió a Catalunya. No és gens menys cert però que aquests diners estan per sota del que marca l’Estatut; norma aprovada i avalada des d’Espanya i que s’incompleix any rere any. La vergonya és que les portades de Madrid són tendencioses per escombrar cap a casa seva. Per acontentar la parròquia del PPC’s-VOX, necessitada de carnassa vers l’enemic comú a batre: Catalunya. I quan dic Catalunya és tota Catalunya; la que va des de la de la Dolors Montserrat a la del Rivera també. I és que Espanya segueix sense donar uns diners que per llei pertoquen a Catalunya i en perjudiquen a tots els ciutadans. M’agradaria saber on és aquell òrgan periodístic, en teoria aïllat del partidisme, que en teoria ha de vetllar per l’equanimitat del que s’informa. O és que ja tot s’hi val? Crec que si! Massa sovint, des de la premsa, els poders i la judicatura semblen cada vegada més a prop dels postulats de propaganda que va posar en funcionament Goebbels: Simplificació (enemic únic), Contagi, Transposició, Exageració, Vulgarització, Orquestració, Renovació, Verosimilitud, Silenciació, Transfusió i Unanimitat. Quina pena!
QUE N’APRENGUIN! ‘Una escola bressol pot denegar la matrícula a un nen no vacunat, segons una sentència’ (324). Darrerament, des de que el ‘perroflautisme’ i el ‘neopijisme hippy’ s’han posat de moda, moltes coses han canviat. Està canviant el model d’escola, tendint al model aquest amb el que estic completament en contra d’Escola 21. Volen canviar el model alimentari i que tots acabem sent com els homos sapiens i deixem de menjar carn. I en tercer lloc, es mostren en contra de vacunar els fills. Clar; pot passar que en una classe hi hagi infants vacunats i previnguts i altres que passin i no hi estiguin amb el risc que això suposa per la resta. Si és una qüestió de salut pública, per què es juga amb aquestes coses? Trobo ben fet que es s’adaptin protocols a les escoles per evitar contagis.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Curiós que dos dels territoris que més reben i menys aporten a Espanya hagin fet declaracions en contra de Catalunya, de les que més apoeta i menys rep. En la presa de possessió andalusa, Moreno Bonilla ha promès bel·ligerància activa contra aquells que volen ‘suposadament’ trencar Espanya. Aquest desgraciat, que serà president gràcies al feixisme, comença bé ja al primer dia de posar en boca Catalunya. En segon lloc, curiosa la petició de l’Assemblea d’Extremadura que ha demanat que apliquin el 155 a Catalunya. Per rematar-ho un dels grans miserables de la història d’Espanya ha obert de nou la boca i com ja era d’esperar s’ha posat a la seva bruta boca Catalunya. Aznar: “¿Cuánto hay que esperar para que se desarticule el golpe de Estado en Catalunya?”. Bé, ja ho veiem! Tots se’n recorden de Catalunya per a mal, ara que han vist que tenim els ous de fotre el camp i acabar amb el xiringuito que els seus pares els hi van deixar ben lligat. Que es preocupin dels seus problemes que en tenen molts i mal resolts des de fa anys. Ja m’agradarà veure com Andalusia acaba amb la camama dels pirmis i el clientelisme. Extremadura que es preocupi de retenir la gent que vol marxar fastiguejada ja que no hi cap mena de futur. I l’Aznar! No en va tenir prou amb liderar el moment més corrupte de la història d’Espanya?No en va tenir prou de fotre’ns en una guerra? Va home va! On és la justícia en aquest país? Ves al casal d’avis a jugar al dòmino amb la Botella i l’Agag i el Correa... Desgraciats, deixeu de posar-vos en la vostra bruta boca Catalunya! Prou!
ESCLAUS DE LES DADES. "Cada vez que veo que para conquistar a los catalanes les están dando dinero, me pone negra. Porque precisamente no es la comunidad que más lo necesita. Si acaso es la comunidad que más gasta en tonterías"; Carmen Maura a El Mundo. Em pensava que era una tia amb accés a la cultura però no. Surt a la palestra i segueix la mateixa cantarella de la manipulació i la mentida que podien haver seguit els de C’s, el PP o Vox. Lamentable com una persona liberal i suposadament moderna pugui arribar a pensar així. Curiós que el món de la cultura i la reivindicació (Ana Belen i marit, Bardems, artistes, cantants...) callin com a putes amb el que es va viure a Catalunya abans que defensar votar i la democràcia. Poca autocrítica! A veure només de les fonts que els nodreixen de la mentida. Pocs n’hi ha com el Willy Toledo amb pebrots de qüestionar el sistema.
DURUS A QUATRE PESSETES. Vaga convocada pels taxistes en contra de les mesures adoptades per la Generalitat per frenar/controlar les VTC. Doncs bé, els taxistes han ocupat la ciutat i l’han col•lapsada, passant a la violència directa contra els conductors de l’altra empresa rival. Aquestes VTC els hi estan fotent la feina i amb unes condicions diferents de les que tenen els taxistes, aquestes darreres molt més estrictes. Veig una difícil solució a una situació totalment injusta. El que queda clar és que aquesta gent a per totes i això no exclou la violència.
EL PROCÉS. ‘En llibertat els 16 detinguts per presumptes desordres públics en el tall de les vies de l'AVE a Girona Entre ells hi ha els alcaldes de Verges i Celrà, el nebot del president Torra i un fotoperiodista’ (Ara). Aquesta és la mà estesa de Sànchez? Detenir a gent per protestar. De fet, el nivell que ens ve és el que titlla les concentracions de l’exterior del Parlament andalús de ‘kale borroka’ o terrorisme. Amb aquest relat fals i amb la llei mordassa al poder criminalitzaran la societat. No és el camí! L’endemà ja han sortit les primeres veus on en denuncia la mala praxis duta a terme. La Generalitat ha dit que es querellarà contra la Nacional per les detencions i és que no queda clar que hi pugui haver una ordre judicial que ho ordenés.
Hem sabut els escrits de les acusacions dels líders del Procés empresonats. Dos puntals: no acusar-se mútuament de res i malgrat que cadascú tindrà la seva defensa seguir la línia argumental que no es tractava més que d’una discussió política. I respecte al judici, el dijous hem sabut d’un comunicat conjunt en el que es demanen al Suprem l’alliberament dels presos durant el judici. El signen els ex presidents de la Generalitat com Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont i els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert i el síndic de greuges Rafael Ribó. Mentrestant, la campanya #joacuso personal s’ha posat en marxa, al mateix temps que diferents nous actes s’han fet a les presons per donar escalf als presos.
En la seva visita a Estrasburg, Sànchez ha fet una mica el ridícul en ser interpel·lat per Catalunya per diputats europeus, que han defensat que els presos catalans són presos polítics. Ni ell ni el Borrell han estat a l’alçada per donar una resposta a la demanda dels diputats, els quals demanaven que fessin alguna cosa per alliberar-los. Molt donar lliçons de democràcia i llibertats, família i nens i valors europeus i de parlar dels problemes que tenen els altres (com el Brexit) però Espanya segueix sense fer autocrítica del malament que s’han fet les coses. Fins i tot el grec Varufakis diu que el govern fa poc si encara hi ha presos polítcs! Em quedo amb les afirmacions lamentables que ha proferit un dels representants de la part més obscura d’Espanya, i de la que ja s’ha demostrat que Europa n’és plenament conscient. Carlos Iturgaiz (PPE): ‘Vull rebutjar que es pengin cartells de presumptes delinqüents empresonats. Vostè és president gràcies als colpistes catalans, pro-etarres batasunos i chavistes de Podemos. És president gràcies a la gasòfia de la política espanyola.’
TIP DELS IUESEIS. El cuiner asturià José Andrés ha obert un menjador solidari a pocs metres de la Casa Blanca per donar de menjar els funcionaris que no poden treballar des de fa quasi un mes pels deliris de boig del Trumf. El xef, que té la nacionalitat americana, fins i tot ha tingut el valor de donar un toc d’atenció al president i als congressistes, en el sentit que així no es fan les coses. Mentrestant, el president ha fet un oferta a l’oposició per acabar amb l’aturada i seguir amb el deliri del mur. Evidentment, l’oposició ha dit que no.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Definitivament, han apartat el Reus de la lliga de futbol. Han suspès tots els partits que havien de jugar els roig i negres fins que no se solucioni la situació de deute. El president segueix dient que està al caure la venda del club però ja ningú se’l creu. Una vergonya i una llàstima haver acabat d’aquesta manera pel club, per la ciutat i per la província.
Ja tenim la grip aquí i l’hospital Sant Joan de Reus ha posat una trentena de llits més per atendre a possibles casos. Esperem no haver de lamentar aquelles imatges de gent als passadissos de l’hospital atesos de qualsevol manera.
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘Siete religiosos españoles imputados en la gran causa de pederastia en Chile. El Papa abre un proceso penal en el Vaticano contra los maristas chilenos, que desembolsaron partidas millonarias para silenciar a sus víctimas’ (elPais). No hi ha dret el que han fet aquesta mala gent amb la pobra canalla indefensa i innocent. No haurien de tenir el perdó ni del Papa, ni de l’església ni de la societat. No només han de ser empresonats i multats eclesiàsticament, és una xacra que afecta la societat en general.
Escàndol a Montserrat. El 1998 hi va haver uns tocaments de part d’un monjo. Pel que es veu la víctima primer no ho va voler denunciar. El 2004 va trucar a la porta del monestir per demanar-los ajuda econòmica. Van arribar a un acord en el que mare i fill rebien 8600 euros. Recentment, amb el monjo ja mort, el noi ha reobert la polèmica i ho ha denunciat als mitjans. Per molt que es digui que Espanya és dels països en el que menys abusos hi ha, s’ha de fer justícia per eliminar aquesta xacra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada