QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Un any més el poble de Colldejou ha celebrat la festa de la Clotxa i ja en van moltes edicions. En un dia esplèndid, hem preparat els focs, hem cuit la tomaca, la ceba i els alls ja ben d’hora. Ja al migdia la gent ha anat arribant. Adquisició de Tiquets i repartiment dels ingredients: pa, llonganissa i arengada, a part del que ja estava escalivat. I a buscar seient. Obrir el pa, treure-li la tupida molla, fregar-hi la tomaca i l’all, esmicolar-hi la ceba, trossejar la llonganissa i l’arengada, un bon raig d’oli, tapar el forat amb la molla i a gaudir. Vinet per refrescar, taronja de postres amb coca, licorets i cafès. I una tarda per endavant de sobretaula i ball on costa trobar-hi un final. Per cert; sorteig d’un pernil i de dos tractaments de bellesa cedits gentilment per la firma ‘Atemporal’ de Reus. Els amics de l’escola Bàsic de ball ens han traspassat la fal·lera pels ‘cha, cha, cha’, els ‘pasodobles’ i la ‘bachata’. Un any més doncs el Centre Cultural de Colldejou ha permès rememorar una tradició dels nostres avantpassats. I un any més els diners de la recaptació aniran destinats a la Marató de Tv3, en aquest cas de 2018. Per molts anys puguem seguir retrobant-nos. Gràcies a totes i a tots els que heu posat el vostre granet de sorra.
EL PERSONATGE. Un autèntic desconegut: Stewart Adams. La setmana passada es va confirmar la seva mort als 95 anys. I qui fou? Doncs l’inventor de l’Ibuprofeno. Imagina! Si ens n’ha tret de maldecaps. Doncs bé, l’home de jove investigava sobre l’artritis reumatoide. Es veu que va combinar els antiinflamatoris de l’època amb aspirina. Se’n necessitaven altes dosis. Calia fer proves! Així, un dia, l’home havia de fer una conferència i la nit abans però se n’havia anat de festa amb els seus amics i tenia una ressaca com un camió. El tio va agafar i va auto subministrar-se una dosi del que estava treballant i li va passar el maldecap. 600 grams que avui en dia són vitals per a moltes persones!
L’EFEMÈRIDE. Un 7 de febrer de 1913, naixia a Barcelona Ramon Mercader en el si d’una família burgesa. Primer però vull dir quatre coses de la seva mare. Caridad, va anar allunyant-se del seu home i de l’ambient i la fanfàrria burgesa, fins i tot va treballar per l’anarquisme per passar-los informació del seu marit i els seus negocis. La van tancar fent-la passar per boja. En sortir però, amb el seu amant i els seus 5 fills va fotre el camp a França. Allà va militar en diverses organitzacions fins que la van expulsar de França i va haver se tornar. Amb tot el Ramon havia entrat en contacte amb tot el mundillo anarquista i comunista (PCC). Participà en la revolució del 34 per la que fou empresonat. Va combatre fermament els aixecaments contra la República i va allistar-se al front d’Aragó (on coincideix amb la mare i un germà) i després a Madrid. El NKVD va reclutar la mare i ella va recomanà son fill. Van planificar llargament l’assassinat, fins i tot tenint una relació amb una noia propera a Trotski. Així arriba el dia que en solitari Mercader clavava un piolet al cap del rus i acabava amb la seva vida. Al final hagué de passar 20 anys a la presó, en part per la ingerència fracassada de la mare. Acabada la condemna va tornar a Rússia on va rebre la major distinció del KGB i on pel que es veu, amb un rellotge contaminat de poloni van acabar amb la seva vida (morí d’un càncer de pulmó, digueren).
LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana primaveral amb l’anticicló entossudit damunt de nosaltres. Bon temps, sense vent -gràcies-, temperatures suaus i calma Monotonia!
El mesos de tardor van ser molt bons a nivell de pluges. Ara, en molts punts del camp, des de novembre que no hi plou; aquelles coses del clima mediterrani. Doncs bé, les darreres dades de l’embassament de Siurana constaten que aquest està al 60%.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Entrevista de Jordi Évole a Nicolàs Maduro a Caracas amb una audiència i professionalitat indiscutible. Entrevistador i entrevistat van jugar el seu paper amb un to de cordialitat que va sorprendre fins i tot l’equip, al que el propi Maduro va acompanyar en acabar a l’aeroport. En la seva línia habitual, li va preguntar tot allò que va creure convenient. Maduro va respondre a tot. Fins i tot hi va haver espai per parlar de Catalunya. Com a espectador la veritat és que es va semblar veure un Maduro ferm però decaigut. I és que probablement veu que el seu temps finalitza i que no ha acabat de fer les coses bé. Hi ha molts temes mal resolts al país i això pot portar anys arreglar-ho. Ja s’han afanyat des del ‘Mundo’ pallassos com l’Arcadi Espada a fer mofa de l’un i de l’altre. Doncs bé, la Uno no ha volgut ser menys i sense més, ha posat el micro a la boca de Guaidó, sense preguntes, ni crítica, ni res. I l’home ho ha aprofitat per deixar anar el seu discurset de campanya, també sense més, una vegada que països com Espanya l’han avalat per el responsable de la transició imposat. Una vegada més la Uno no només fa tard sinó que per avalar la decisió del Sànchez fan sortir aquest xitxarel·lo a dircursejar. El propi Maduro a deixar ben raspallat al Sànchez per boicotejar-lo a ell. Diu que serà còmplice d’un vessament de sang. Posició estranya la del president espanyol, segurament forçada més per la força de la cavernada espanyolista, la qual -en aquest món tan contradictori- no veu cop d’Estat en el que ha fet el bàndol Trump amb el titella de Guaidó al cap i si veu cop d’Estat permetre votar l’1-O a Catalunya. Si hi hagués un dit de front la gent se n’hauria d’adonar de la manipulació del que hi ha hagut a Catalunya.
QUE N’APRENGUIN! A veure si aprenem a fer les coses bé a Espanya polítics. ‘El PP pide 40 comparecencias y 91 expedientes para desnudar a Sánchez y su tesis’ (ABC). El Doctor Miguel Hernàndez Mateo (enginyer industrial) es posa les mans al cap per la multitud d’errors i inconcrecions de la tesi de Pedro Sànchez. El Senyor Doctor Hernàndez culpabilitza més la facultat Camilo José Cela i el tribunal que va supervisar la tesi perquè no van introduir les rectificacions en la tesi. Doncs bé, tota la ‘urracada’ famolenca dels que menys lliçons ‘PPoden’ donar a Espanya s’ha posat mans a l’obra per aprofitar qualsevol escletxa per llençar tota la merda que puguin. I més tenint en compte dos factors: les poques ganes d’avançar eleccions del PSOE (amb lo que falten de manera clara al que van prometre en un primer moment) i per les darreres dades que mostren un descens en intenció de vot del PP. Ostres noi, no hi ha un pam de net! I com que no hi ha treva han convocat els peperus i ciudadanos un manifestació a Madrid en contra del govern, ja que a aquest se li ha ocorregut algo tan eixelebrat com és acceptar un mediador entre la Generalitat i Espanya (tot i que la vicepresidenta Calvo, per les pressions de la cavernada, ha posat aigua al vi). A la mani diuen que hi han anat unes 45.000 persones! Gràcies Madrid, gràcies Espanya. Una cosa és la casta pseudofeixista i casposa política; l’altra és la gent del carrer.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Ostia noi, com esta la dreta. Quina setmaneta ens ha donat aquest miserable de Casado. Potser li aniria bé que li fessin un exorcisme ja que noi, si tot diu s’ho creu, ni ha per considerar-lo endemoniat o en desequilibri mental. Dimarts, en veure que el PSOE acceptava una mena de taula de diàleg amb els indepes catalans va dir això: ‘Casado asegura que Sánchez es un presidente «ilegítimo» porque está «chantajeado»’ (ABC). Li diu il·legítim perquè aposta per tenir un mediador i per parlar amb Catalunya, a part que li donen suport. Per tot, han convocat junt amb el papanates del Rivera una manifestació a Madrid per fer fora a Sànchez, a qui no es talla de titllar com a ‘colpista’, a l’alçada del 23F. El partit més corrupte d’Europa donant lliçons i convocant concentracions. El dijous deu haver esmorzat malament. Fixem-nos el que ha estat capaç de dir la falta de crítica de la premsa aborregada i immobilista: ‘Si queremos financiar las pensiones debemos pensar en cómo tener más niños y no en cómo abortarlos’ (Antena3). Doncs res; es planteja derogar la llei de l’avortament. I mireu quina altra perla sobre Catalunya, a part d’imposar un 155 dur: ‘La agenda que estamos viendo en Cataluña es la agenda de ETA, es decir la agenda del nacionalismo que se alía con la izquierda acomplejada y apaciguada pensando que algo tiene que dar a la izquierda para intentar resolver ese desequilibro de una Transición y de un advenimiento a la democracia en el que las cartas estuvieron marcadas’ (ElMundo). En el seu desequilibri mental no faltava més que relacionar-nos encara que sigui barroerament amb ETA, que això sempre crea més animadversió i dóna més vots. Si us plau; allunyeu-vos-en!
ESCLAUS DE LES DADES. Em quedo amb el número 200. Dos-cents foren els llibres que Joan Tarragó distribuí al barracó 13 de Mathausen: la biblioteca clandestina. Es veu que l’home tenia una certa habilitat en adquirir el que els nazis usurpaven al presoners quan arribaven al camp. I així adquirí fins a dos-cents llibres. Doncs bé, aquest gran personatge va permetre que els presoners poguessin llegir i així tenir d’amagat dels botxins un trosset de llibertat i pau. Els nazis mai trobar l’amagatall on els guardava. Petits gestos que dignifiquen les persones!
DURUS A QUATRE PESSETES. 10.000 euros es la xifra de diners que l’ex dibuixant de Bruguera Enric Pons havia rebut d’una donació anònima per fer-li la vida més digna i que no el desnonessin. Afortunadament al món encara hi ha persones sanes i generoses. L’Enric, automàticament en rebre-ho, va cedir-ne la meitat a la Casa de Cadis, que es una casa okupada de manera ‘autoritzada’ i que dóna aixopluc a gent necessitada, poc més d’una vintena actualment i en llista d’espera un centenar. Amb wc, cuina, menjador i sales on dormir. Entre molts altres persones, havien ajudat l’Enric. Aquesta història feia just uns dies que havia transcendit als mitjans de comunicació. Doncs bé, una de icones, el portaveu de la casa Lagarder Danciu, ha comunicat al món la defunció de l’Enric. Recordem aquesta història ja que és una història molt bonica que cal conèixer i transmetre.
EL PROCÉS. ‘Los CDR llenan de estiércol las puertas de varios juzgados catalanes a una semana del juicio al 1-O. Los autodenominados «Comités de Defensa de la República» denuncian la «injusticia española»’ (ABC). Ni ocupar seus ni tirar fem a les portes de cap lloc, ni fent escarnis no em sembla la manera d’actuar. És donar carnassa als que volen acusar els encausats de violència. No els hi fem cap favor a una setmana del judici! Al que per cert, el fiscal de l’Audiència Nacional don Pedro Rubira ha posat més llenya al foc dient que els jutges catalans no podrien jutjar ja que són incompetents; no els considera imparcials. Tela tu! Els jutges catalans han aixecat la veu contra aquests ingerència. I pregunto jo: menys imparcialitat trobarem a Espanya que a Catalunya quan darrere del poder judicial tota l’espanyolada hi té una força enorme? Aneu a pastar fang!
Ja a les presons de Madrid ha transcendit que al Romeva li han pres la revista ‘el Jueves’. Quin retrat que esteu deixant! Tal com va apuntar el Lluís Llach en una entrevista al FAQS s’ha d’aprofitar el judici per ensenyar al món com és realment Espanya, quina separació de poders presenta i qui hi ha darrere dels organismes de poder. Molt d’acord amb el que diu. Primer; que la transició va ser incomplerta i segon; la premsa és còmplice de l’aparell de l’estat en tot el que fa.
TIP DELS IUESEIS. El de la tofa ha anunciat a bombo i platerets que Estat islàmic en una setmana serà derrotat. Una vegada més li va més ràpid la boca que el cap. Dubto que per la força i per la força de les armes es pugui acabar amb un sentiment que es duu ben endins. Preocupis de casa seva que la feina el desborda. I és que no hi ha dia en el que no hi hagi moviments estranys. El darrer aquest: ‘Jeff Bezos acusa de intento de extorsión a David Pecker, editor del ‘National Enquirer’ y amigo de Trump’ (ElPais). ‘Little Sicily’ com sempre! Ja comença a cansar i avorrir. En un discurs que va fer de la Unió tenim una de les imatges que ho il·lustren ben bé. Mentre el ros parla i deix anar bajanades a dojo, es veu com un nen gira el coll enrere i es fot a dormir davant del ‘coñazo’ de discurs.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Estic en estat de xoc des del dimecres per la tarda. Aquesta setmana han transcendit casos nous de pederàstia, tocaments, abusos i pornografia infantil que ens toquen de ben a la vora. En Joan Reig (bateria dels Pets) va destapar que durant un temps el mossèn Pere Llagostera de la parròquia havia abusat d’ells en campaments. En les diferents entrevistes que li han fet posa la pell de gallina el que explica. De campaments diu que no dormien a l’espera que en qualsevol moment el cabró vingués a toquetejar-los. Fins i tot li ha dedicat la cançó ‘Corvus’ per explicar-ho. El que ens toca més d’a prop però és el Josep Maria Font que durant molts anys fou capellà de Porrera. Durant aquell amb nosaltres es va portar bé. Només puc dir que va marxar -o va ser convidat a marxar del poble i canviar d’aires-. Pel que es veu els actes indecens els va cometre entre el 2013 i el 2015 a l’escola de Cabra del Camp, on impartia classes de religió. El cole en veure certes acritud el va fer fora. I ara s’ha destapat. El diumenge, tot i així, la família ha volgut desmentir que l’home hagi fet el que l’acusen i que el bisbat unilateralment ha publicat una carta en nom d’ell sense haver-li comunicat res.
No val com he dit sempre amb demanar perdó i arrepentir-se. Han de pagar pel que van fer. Lamentables les declaracions de l’imbècil del bisbe de Tarragona Jaume Pujol: ‘Han podido tener sus errores o faltas, pero no son tan graves como para decir que deben ser secularizados’ (LasProvincias). Així va tot malparit. Es comença banalitzant l’agressió i al final es permet tot. No teniu perdó males bèsties!
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘Los obispos reciben este año 268 millones del IRPF, una cifra récord. Cataluña es la comunidad con menos declarantes en favor de la Iglesia católica (18,5% frente al 33,3 de media nacional)’ (ElPais). De mi no rebran mai ni un duro tota aquesta podridura. I me n’alegro que Catalunya encapçali la llista que menys els hi dona per mantenir el seu xiringuito. I és que aquests diners no van directament a les parròquies més necessitades. Van a la Conferència Episcopal Espanyola i ells reparteixen segons els seus criteris. Així ets pots trobar esglésies que cauen i parròquies quasi abandonades, sempre a les perifèries i els pobles, i clar allà on hi ha els grans gurús de poder i els ‘amiguets’ de l’església -com tota la llopada de confraries andalusa i castellana, allà despilfarro. Després te n’assabentes que misersbles com en Rouco Varela viuen en pisos de 300 metres quadrats i amb tots els luxes. No, així no! Seré el primer a ajudar cadascuna de les parròquies dels pobles en els que visc i a les que visito, col•laboraré amb Càrites i en tota donació que es presti però no ajudaré a pagar els seus tinglados.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada