QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? La Candelera. I la pobra la veritat és que acabarà boja. Ben a tocar, en uns llocs ha plogut i ha precipitat i en uns altres ha fet bo, així que no sabem ben bé què hem de preveure. La dita diu: ‘si la Candelera plora, l’hivern és fora. Candelera riu, l’hivern és riu’. Així doncs no podem determinar si el fred encara romandrà o si el bon temps ja és a les portes de casa nostra. Jo la veritat és que més m’estimo una mica més de fred i si no és molt demanar alguna nevadeta a cotes baixes. També hem celebrat sant Blai i tal com mana la tradició, després d'una gran calçotada extra, ens hem menjat els blaiets beneïts.
EL PERSONATGE. Un 1 de febrer de 1208 naixia Jaume I. Ja d’entrada, tal com ens explica la revista ‘Sapiens’, el seu engendrament va ser conflictiu. El rei no volia fotre’s al llit amb la seva dona per les bones. Així ella va haver de fingir que era una de les seves amants perquè la fecundés (que lleig queda dit així). La llegenda entorn al nom també és bonica d’explicar. Van encendre dotze espelmes amb el nom dels 12 apòstols i van acceptar el nom de la que tardés més a consumir-se: Jaume. L’home ja naixia ‘tocat per la divinitat’. La història li deu a ell l’eixamplament de la Corona d’Aragó cap a les illes i València. Convertí així la Corona en una de les potències més potents del Mediterrani.
L’EFEMÈRIDE. 25 anys han passat d’aquell 31 de gener fatídic de 1994 quan es va cremar el Liceu. Curiosament ha transcendit que fins i tot es feien funcions amb un equip de bombers a la vora, enmig de les funcions, degut al risc que suposava tot l’entramat del teatre. Moquetes, fusta, cartró, roba... eren materials altament inflamables. També s’ha sabut que les diferents administracions jugaven a la puta i la ramoneta per veure com ho farien. I mira! Just aquell dia, amb unes feines de soldadura, va i es cala foc. Amb el temps la sospita encara es va fer més gran. Així, destruït pel foc, ara si que hauria de ser reconstruït i des de zero. Fixa’t tu que en cinc anys tornava a estar fet i amb totes les tecnologies i modernitats pel que fa a infraestructures i materials. Capricis del destí o obra conxorxada molt ben preparada!
LA METEO/ESPAI TERRA. Gruixos de més de 30 cm de neu nova al Pirineu i nevadetes puntuals en cotes baixes a començament de setmana. Arcs de sant Martí ben boniquets que han sortit amb les pluges, tot i que el sol no ha deixat de lluir. A Reus el dilluns s’estava amb un cel radiant i plovia. Resulta que el vent traslladava les gotes més enllà dels núvols. Pel mateix vent, ‘cansino’ aquestes darreres dues setmanes, han hagut de tancar per exemple el telefèric de Montjuïc a Barcelona. I noi, miqueta de pluja per aquí i algunes calamarsades per Catalunya, amb abundant nevada al Pirineu i risc d’allaus intens. Passada la borrasqueta de tercera divisió, ventades molt violentes al camp de Tarragona. He de reconèixer que almenys amb el vent si que l’encerten.
En molts punts dels iueséis s’estan vivint unes temperatures fredes extremes com mai s’havien viscut, i amb morts i tot. Es veu que han fregat els 40 sota zero. Fins i tot ha transcendit que Tarragona enviarà 40.000 tones de sal. Doncs bé, el desgraciat del Trumf ha dit en un tuit que els fa falta una mica d’escalfament global.
Mentrestant, a Austràlia es bullen vius amb temperatures que superen la 40 de graus positius. Més mostres us calen negacionistes que estem matant el planeta?
Han declarat parc natural l’illa de Cabrera. És una gran notícia per un medi aquàtic i marí que es preservarà millor de les males praxis dels humanoides.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Dues mencions. La primera: ‘Campeones’ i ‘El reino’ triomfen als Premios Goya (elpuntavui). En una gala de les de marca de la casa, s’han entregat els premis, amb el Bonafuente en calçotets, la impressionant actuació de Rosalia, vestimenta estrambòtica i el friquisme al que ens tenen acostumats en aquests events. Dues pelis són ben significatives. La primera feta amb actors amb discapacitats té un mèrit enorme per donar un protagonisme a aquests pobra gent genial. Tal com ha reclamat en el seu discurs Jesús Vidal aquestes són les claus: "Inclusión, diversidad y visibilidad". Per cert, reconeixement per Chicho Ibañez Serrador; per molts, sempre el relacionarem amb ‘l’1, 2, 3’. Per cert, cap referència del mundillo intel·lectual del cine espanyol als presos polítics. Una omertà només trencada per la tonteria del Bonafuente i l’entrega d’uns suposats premis a Carles Puigdemont per una fingida millor peli estrangera. Tal com ha ‘denunciat’ la Pilat Eyre es van poder fotre amb Israel per defensar Palestina i no va passar res. Aquesta colla de covards i apoltronats han demostrat ser uns cagats. Ja veuríem com hauria reaccionat la cavernada espanyiloide. En la segona peli, per veure un clar reflex dels ‘teje menejes’ de la societat espanyola.
La segona menció top és pel ‘Polonia’. A part de tenir un bon shsre, el final del darrer programa va ser apoteòsic. Van aparèixer els caràcters que personalitzen les imitacions dels presos polítics. I és que amb l’inici dels judicis tornaran a tenir protagonisme.
QUE N’APRENGUIN! ‘La UE definirá a Gibraltar como “colonia” por la presión de España si hay Brexit duro’ (ElPais). Indignació comprensible a la Gran Bretanya amb aquesta denominació. I que passaria llavors amb Catalunya? També hauria de ser una colònia espanyola? Va, va, va! És un nou despropòsit d’aquesta Unió Europea patètica i lamentable. És que ni els mateixos gibraltarenys no volen saber res d’Espanya; volen deixar de ser ciutadans anglesos. Ja ho han ratificat de moltes maneres. Però la pressió espanyola segueix forta per trencar-ho, com si Espanya no tingués territoris ocupats com Ceuta, Melilla o les Canàries mateix. Ah, i per acabar no oblideu espanyols que amb el Tractat dels Pirineus vau regalar a França els territoris de la Catalunya Nord; fins a Salses, venuts! Normal doncs la indignació dels anglesos davant d’aquests amenaça patètica.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Alfonso Guerra va ser entrevistat pel Basté i certament no va deixar indiferent a ningú. Entre altres perles va dir que hi ha hagut dictadures bones i dolentes, ficant-se amb el tema de Veneçuela. I en aquest sentit va tenir la barra de dir que la dictadura de Pinochet va ser bona. Molts d’aquests segur que veuen encara amb bons ulls el va fer el F.F. A Espanya. En un tuit encentadíssim el Gabriel Rufian li ha escrit el següent: ‘Alfonso Guerra dice que la dictadura fascista de Pinochet fue eficaz. 17 años, 2.298 asesinados, 1.209 desaparecidos, 28.259 torturados y encarcelados. Eficaz matando.Ahora ten cuidado con lo que escribes que el que va a la Audiencia Nacional eres tú’. Què li passarà: res! Està clar que en aquest país hi ha dues vares de mesurar. La que si volen imputar-te, no pateixis que ja trobaran proves i la que tant se val el que facis i el que diguis perquè ets part del sistema. Mireu el que han dit malparits com el Casado amenaçant Puigdemont de mort per exemple, el puteo del rei, les clavegueres de l’Estat o la darrera; don Mariano Rajoy tenia un gasto elevat en alcohol en els seus viatges. Però no patiu; aquí no entrarà ‘Voigs’ (per Vox) ni la fiscalia per acusar ningú. I esperat perquè encara no s’ha dit tot de l’Imam de Ripoll i els atemptats de Barcelona. Mireu sinó: ‘La policia espanyola va visitar tres cops Es-Satti abans del 17-A’ (VilaWeb). Ai si s’acaba demostrant que darrere dels atemptats hi havia l’Estat!
ESCLAUS DE LES DADES. 4 fets donaré aquesta setmana que demostren per una banda la falta de respecte a les persones i el poder de l’Estat. 2003 accident del Yak 42 a Turquia, 2006 accident al metro de València, 2008 accident d’avió a Hispanair, 2013 accident de tren a Angrois. 352 víctimes en total amb les seves respectives famílies que van haver de suportar (i segueixen) la ignomínia d’una mala gestió de part de molts incompetents. Passats els anys, el poder de l’Estat i la coalició del PPSOE han blindat aquests temes exculpant tota responsabilitat política. Cap dimissió, cap cessament; res! Al contrari, encara ascensos i llocs de privilegi en empreses. Quan els representants giren l’esquena al poble malament rai!
DURUS A QUATRE PESSETES. ‘Endesa va registrar 26.439 casos de frau elèctric a Catalunya el 2018 i així es van recuperar més de 289,9 milions de kWh defraudats’ (324). És una vergonya que això succeeixi. En l’informe, més enllà de les ‘enxufades’ de particulars molt més habituals del que ens pensem, s’ha descobert que també s’endollen pisos d’alt standing i gent amb poder adquisitiu alt, junt amb molts que es dediquen al cultiu de cannabis en magatzems. En el conjunt d’Espanya es compten 65.000 casos. És brutal! Jo puc comprendre que hi hagi una família apurada que opti per endollar-se per exemple al comptador d’una comunitat però mai al d’un particular. Ja està bé que haguem de pagar la festa dels altres. El tema està en que ja s’ha agafat com un hàbit i això no està bé. Ja no val només en venir i desendollar-los el tinglado ja que poc després es connectaran a un altre veí. Cal molta més mà dura especialment amb els reincidents i amb els que ho fan amb tots la cara dura tot i tenir recursos. Estic d’acord fins i tot en que per aquella gent més necessitada els hi sigui un servei mínim gratuït, però d’aquí a que ens fotin el pel de mala manera no!
EL PROCÉS. Ying i yang. ‘Arxivada la causa contra Buch i Lloveras per promoure l’1-O entre els alcaldes’ (ElPuntAvui). Menys mal que encara queda una mica de bri al coneixement de la judicatura. Per contra: ‘El Suprem denega de nou les peticions de llibertat dels presos polítics catalans ‘ (ElPuntAvui). I segueix passant-se pel forro les peticions d’arreu de llibertat. Per si o per no, com que veuen que el carro amb el règim del 78 pot caure pel pedregal, ara s’afanen a dir que el judici als presos polítics -que començarà el dia 12 de frebrer- oferirà totes les garanties internacionals. Per això, la fiscal general de l’Estat creu que no calen observadors internacionals al judici, ja que el judici serà televisat. Per si o per no, més val que se supervisi, no fos cas que la vena dictatorial fes de les seves.
Darreres mostres de suport de la gent als presos polítics abans de ser traslladats a Madrid per ser jutjats. Ells ens van escoltar i la gent els hi ha tornat tot l’escalf del que han estat capaços, tant de dia com de nit. Ara a esperar poder-los veure i sentir en el judici de la vergonya. I que serveixi perquè tot el món se n’adoni de com les gasta Espanya; si és una democràcia plena o no. De res li servirà al Borrell vendre la pel·lícula en campanyes estranyes per vendre Espanya com una gran democràcia. Són massa els casos i són massa els dies en els que Espanya ha demostrat tot el contrari. Tornant al trasllat, denunciar la vergonya que suposa fer-ho emmanillats, en una sala petita i incòmoda i més tenint en comte que haurien de ser jutjats a Catalunya.
TIP DELS IUESEIS. En el seu deliri habitual, el Trumf va donar per trencat el pacte pel desarmament nuclear fa un temps. Doncs bé, Rússia ara trenca el mateix pacte. Quan hauríem d’anar per la destrucció de les armes i cap el desarmament, les agències internacionals apunten que això suposarà l’inici d’una nova guerra freda entre els putin’s i els trumf’s. Una lamentable notícia, certament! Així mateix, en l’altre gran front que té ara obert amb Veneçuela, el conseller de seguretat americà fins i tot ha amenaçat Maduro amb Guantànamo. Com si ells fossin els policies del món. Fins i tot, desafiant tots els mecanismes internacionals, els iueséis han començat a enviar ajuda humanitària al país. Mentrestant, el dissabte ha transcorregut entre concentracions a favor de Maduro i altres a favor de Guaidó.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Reus s’ha aixecat colpit contra la violència de gènere aquest dijous. Un malparit de 19 anys ha matat la seva parella de 17. De fet, no només l’ha apunyalat vilment sinó que abans de llençar-se pel balcó l’ha decapitat. No hi pot haver cap mena de perdó contra aquest fill de puta que ja tenia antecedents penals. No fem prou per aturar aquesta xacra; pobra Kelly, descansi en pau. Aquest dijous i durant tota la setmana he estat fent classe amb noies de la mateixa quinta. I no és d’aquests dies sol; ja fa temps que em confessen que tenen por segons per on passen i segons quines hores són. Però què estem fent? No podem permetre ni un acte de violència contra cap noia/dona més. Al més mínim símptoma hem d’apartar-nos i denunciar actituds estranyes. Es comença espiant les xarxes socials, gelosia, fent preguntes impertinents del tipus, amb qui has anat? I pot acabar-se aniquilant de cop la vida d’una persona. I també el que des de fora observem coses rares hem de dir-ho ben alt perquè la persona reaccioni i se n’aparti.
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Nous casos d’abusos a menors a Montserrat. Torno a dir el mateix que he dit altres vegades. S’ha de fer net d’aquesta xacra, s’ha de penalitzar, criminalitzar i excomulgar els malparits que han tingut la barra d’abusar i de propassar-se amb menors. Només així l’església podrà netejar una imatge cada dia més deteriorada. I no em vinguin amb excuses de mal pagador senyorets de Conferència episcopal espanyola que s’estan fixant massa en l’església quan, segons dieu, és on hi ha menys abusos. Però que és això monsenyors dels collons? No n’hi ha d’haver ni un d’abús, i punt! En l’homilia de diumenge, l’abat actual de Montserrat J.M. Soler ha demanat perdó pels abusos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada