QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Hem celebrat el carnaval al poble. La canalla i la gent ha anat fet cap a la plaça del poble encara en obres, la majoria disfressats, alguns no, però amb ganes de gresca. La Xaranga La Capona ha anat animant l’espera, quan pel carrer del Baix ha pujat el Carnestoltes preparat per donar el cop d’Estat avui que és 23f. Acte seguit, s’ha donat cos al pregó del carnaval de la mà d’un treballadíssim Nicolàs Maduro. Aquí ha rebut tothom tu! N’hi ha hagut per a tothom, els d’aquí i els d’allà. Acabat el parlament -que no ha deixat indiferent- ha començat la rua pels carrers de la vila amb l’animació i la música dels nostres amics músics. Moltes ganes de gresca, cantar i llençar confetti gentilesa de l’Ajuntament. De tornada a la plaça hem fet la dansa final i hem calat foc al ninot als peus de l’església. Unes quantes cançons més, amb coreografies de ball incloses, per sentir i notar un dels moments més intensos de la vesprada amb el ‘Paquito Xocolatero’. Comiat amb el de nou de moda ‘Passiu bé i fins l’any que bé’. Foto de final de rua i cap al Casal a fer uns beures abans de sopar. A tocar les 22h han obert les portes de la sala del Ball. Hem pres posicions i hem sopat plegats. L’abundant sopar l’ha organitzat la família del bar Casal. Un plat replet d’embotit amb ensaladilla al mig, patates i olives per picar enmig de la taula. A mig sopar, s’han repartit les paperetes perquè la gent votés les millors disfresses. Amb el sopar esllanguint-se hem procedit a l’entrega de premis. Totes les nenes i els nenes han rebut una bossa de xuxes. El millor femení ha estat per la Lolita i el millor masculí pe Maduro-Enric Muntané. Ambdós han rebut gràcies al Centre cultural un formatge del gentilesa del Marcel i una ampolla de vi. El premi al millor grup l’han rebut els del grup dels ‘Pallassos del Joglar’. El premi un formatge gran i una senyora ampolla de vi per fer un bon aperitiu. Amb tot entregat, ha arribat el moment del relax i la sobretaula. Cafès, copes i a xerrar una estona. Ben passada la mitja nit la música va agafar el protagonisme. El karaoke donà uns moments de glòria inoblidables! I així entre cants, crits i balls se’ns feren les 5h de la matinada! Un carnaval més al sac i una festa més al poble. Gràcies al Centre cultural per l’organització i a l’Ajuntament, el Bar Casal, la Xaranga La Capona per la col•laboració i a totes i tots per la vostra imprescindible presència.
EL PERSONATGE. Jean Claude Junker. L’home ens ha deixat unes quantes tardes de glòria més enllà de la seva ‘parole, parole’ com a polític que és. Imatges, paraules i anècdotes que el fan ser tot un personatge més enllà de ser president de la Comissió europea. Tothom està pendent d’ell quan surt a l’esfera pública. En la darrera aparició en una trobada amb la Teresa May, va aparèixer amb una tireta gegant a la cara. L’home, després d’una justificació rocambolesca, va fer riure a tothom en dir que no havia estat a causa d’una esgarrapada de la líder britànica. Un temps enrere, el vam veure que no s’aguantava dret i que l’havien d’acompanyar entre dues persones en una cimera de l’Otan. Aquest líder del PP europeu realment sembla no ser-hi tot o sembla propassar-se amb l’ampolla. Cada vegada que se’l veu en públic espanta, sense anar més lluny es llança a les cares dels líders mundials per petonejar-los quan els rep. Tot un personatge més digne d’un vodevil que no pas per ocupar el càrrec que ocupa.
L’EFEMÈRIDE. Recordar el 23F, més que res per dues coses. Primera, per la comparació vomitiva que molts han fet entre el cop d’Estat de Tejero i la declaració d’independència de Puigdemont. Res és com ens ho van pintar ni com ens ho han pintat. Com més va, més clar veig que el 23F va ser una operació de blanquejament de la figura del borbó emèrit, tot i que clar es pot dir amb perspectiva. En el moment que succeïa la gent es va esverar! De la mateixa manera, després de no acceptar la comparació que fan entre el que va fer Tejero i Puigdemont, dir que la declaració d’independència no va ser més una declaració política i res més que això. No va tenir cap valor jurídic perquè no va aparèixer al DOG. Per celebrar-ho ens hem disfressat de g.c i de 23f.
LA METEO/ESPAI TERRA. Ostres tu! Nova setmana monòtona i avorrida. Super lluna plena al cel i gebrades de matinada, però temperatures dignes de maig. Núvols en sectors del prelitoral enganyadors, ja que de pluja res. Si, de nit fred, però de dia pujada del caloret arreu. I de cara al final de la setmana temps d’estiu i tot tu! Si és que ja no caldria ni que sortissin els temps a fer l’espai. Osti tu! En el temps de divendres a la nit fins i tot van fer sortir el puto Biri biri en una foto a la lluna i un avió que s’encasta contra la neu perquè no pot frenar pel gel. No saben que posar per omplir. Avorriment!
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Clar que si dona és una gran notícia: ‘Inés Arrimadas será la número uno por Barcelona en la lista de Ciudadanos a las elecciones generales del 28 de abril’ (LaSexta). Per fi ens la traurem del sobre a Catalunya. Mira que n’ha fet de mal a casa nostra repartint merda a tort i a dret. M’agradaria saber que ha aportat a Catalunya. Bé si: merda! I si, també ho reconec, va guanyar les darreres eleccions a casa nostra a costa d’ensorrar el PP. L’electorat espanyolista va entendre que l’única manera de fer ombra l’independentisme era donant el vot a C’s. Ara, votants de C’s feu una reflexió i dieu-me -com dic- què ens han aportat aquests gentussa de la mà d’aquesta senyora? Mentides, enarbolar la bandera d’Espanya, crispació i violentació de tot el que és català de socarrel. Han vingut aquí a carregar-se les nostres institucions, la nostra llengua... el nostre país, per aixecar-hi el seu ‘cortijo’ castellano-andalús amb les seves lleis i les seves maneres. Ha passat el vostre moment ‘taronjaes amargues’. Ara, com que veieu que us estan prenent terreny entre Vox i el PP, voleu un revulsiu perquè l’hòstia no sigui tan forta. No sabeu la que us espera! No nego que la senyora no tingui un mimetisme que li dóna una força especial, però si us plau, no la mireu, escolteu-la. Escolteu el que us volen vendre i veureu que no hi ha res de bo en aquesta gent. Abans ha volgut fer un nou servei ridícul a la pàtria anant fins a Waterloo a fer un acte de protesta a la casa de Puigdemont. El qual en un gest que l’honora, simplement ha deixat oberta la porta de la casa, mentre els del‘comando arrimadas’ muntaven el show. Fins mai més!
QUE N’APRENGUIN! Gestos que dignifiquen la gent i els polítics. En el 80è aniversari de la mort de Machado i l’exili espanyol per la guerra civil, Pedro Sànchez ha anat a visitar les tombes a l’exili d’Azaña i Machado i les platges d’Argelés, on ha demanat perdó pel que va ocórrer. Està bé que hi hagi anat a retre’ls-hi homenatge i demani perdó. Però és que tot plegat no deix de ser una gran contradicció a la vegada ja que en el seu mandat ha permès que hi segueixi havent presos polítics i exiliats. Un nombrós grup de catalans del nord l’ha rebut amb una bona pitada atenent l’immobilisme del polític vers la causa catalana i el fet que Espanya, tal com anys enrere té gent exiliada per les seves idees. Igualment, en la inauguració del Mobile a Barcelona, una bona gentada ha rebut amb soroll el Borbó. Aquí costarà perdonar les declaracions que ha fet i fa en contra dels catalans indepes i l’aval de la repressió que hi va haver a casa nostra. En la recepció d’acollida ni el President Torra ni l’alcaldessa Colau hi han assistit en senyal de protesta.
UN TIP I L’OLLA PLENA. Feia dies que no obria la bruta boca aquesta mòmia. Aquest dimecres ha hagut de ficar cullerada en el procés. Anar a declarar no, però a posicionar-se si i a influir en el resultat si. El PP ho fa per darrere tal com vam descobrir amb el Cosidó i el borbó ho fa per davant i de cara. I després parleu de democràcia consolidada i de separació de poders. Miserable! Ha vingut a dir que no hi ha democràcia per sobre de la llei Felip VI. Puta mania de confondre llei i democràcia. Tal com ha piulat en Carles Puigdemont, la llei de Franco va fotre de rei a son pare, la seva llei, feta a la seva mida. Deixeu de manipular!
ESCLAUS DE LES DADES. Ja ha començat la campanya electoral a Espanya. Seran dos mesos de campanya insofribles amb els 3 comicis als que estem convocats. Les primeres enquestes apunten una victòria no suficient però del socialisme i un més que possible pacte de les dretes a l’andalusa. Doncs bé, en poques hores ja s’ha vist quines seran les formes i maneres de fer campanya. La irrupció de Vox sembla haver fet embogir el PP i sembla que comença a contagiar a C’s. I tot en aquest deliri d’apostar per no dir res i només apel·lar a l’emoció i a la rauxa. Totalment d’acord amb el que afirma aquesta periodista: ‘Si todos apelan a la emoción y todos prescinden de la verdad factual en sus relatos políticos, quien sufre es la democracia porque es imposible entenderse. Por eso conviene distinguir, ahora que empieza una nueva campaña, entre quienes apelan a nuestro raciocinio y quienes nos tratan como tontos dispuestos a dejarnos engañar’ (Milagros Pérez Oliva, ElPais). Caldrà estar amatents per distingir bé la ‘basura’ que ens vendran del que realment val la pena. Està clar però que la dreta veu clar que caldrà enrocar-se en el sentiment i l’emoció. Per tant, com ja hem anat veient, seguiran amb aquesta línia de posar-se amb Catalunya i col·locar en el discurs paraules i termes com ‘golpista’... i tota la patoleia de barbaritats que ni vull reproduir. Igualment, l’enemic a batre serà el socialisme, tal vegada Podemos està mig mort. No s’estaran de carregar de mala manera contra el Sànchez i els seus. La seva gran arma retreure’ls-hi el pacte amb els ‘separatas’. Tinguem llums i coneixement, siguem raonables i fem un cordo sanitari ben potent per aïllar aquesta xacra.
DURUS A QUATRE PESSETES. ‘Villacís ocultó durante tres años una sociedad patrimonial con dos millones de euros en inmuebles’ (ABC). ‘Aaamigo’! Això sortirà als mitjans afins al Règim? Aquesta senyora de Ciudadanos, ‘el partido adalid de España’ resulta que va ocultar que formava part d’una societat amb la que va estafar més de dos milions d’euros ja que no ho va declarar. Ara, com que és candidata a l’ajuntament de Madrid, amb lo de la llei de transparència, ha sortit a la llum. Ciudadanos està net? Doncs no! No hi ha un pam de net. Per molt que vulguin fer-ho veure són fills del PP; Cañas, Villacid... No estan nets! Fixem-nos els casos en els que s’han vist implicats Cas Cañas a Catalunya, Cas Cazorla i Espartinas a Andalusia, Cas Logroño a la Rioja, Cas Enredadera d’àmbit nacional, Cas Rojo a València o Cas Soler a Múrcia. O sigui que de netedat... A seguir l’estela del PP i a ‘robar todo lo que se pueda a los españoles’.
EL PROCÉS. Fiscalia ha passat de puntetes per la violència en la declaració del Turull i s’ha centrat més en la desobediència. I és que el ridícul de la setmana passada és apoteòsic. El President Marchena ja ha demostrat que volen anar per feina i el més ràpid possible i és que les eleccions apreten. Fet que ha ocasionat quasi un solapament de declaracions. L’objectiu és accelerar perquè no els ‘pillin’ les eleccions. Això ha fet que els pobres presos hagin hagut d’estar un fart d’hores (gairebé 12 hores) amb les declaracions de manera inhumana.
El matí de dimecres ha estat el torn del Josep Rull. S’ha alarmat per la violència dels policies, la manipulació de la fiscalia i s’ha reafirmat en que no hi va haver cap despesa pel referèndum. Li han insistit en que va impedir l’atracament dels piolins. Ha aprofitat, en les múltiples cagades dels acusadors, per reivindicar el traspàs de competències en infraestructures. Ja a la tarda Carles Mundó ha negat que fos un assessor. Amb una enteresa encomiable ha plantat cara a l’acusació i ha qüestionat les acusacions. Del torn de la Dolors Bassa vull destacar que ha tret importància a la declaració d’independència. Finalment, la Meritxell Borràs és la que s’ha vist més dubitativa i puntualment més afectada per la mort del pare. Ella i la resta s’han afanyat a dir que la declaració era política i no tenia efectes jurídics o que era un pas més per pressionar el govern espanyol a iniciar un diàleg. L’endemà ha estat el torn de Jordi Sànchez al matí. L’enteresa i la força que ha demostrat ha estat brutal. Pels anals de la història quedarà que quan li van preguntar per un mail que desconeixia -que ni va obrir- va tenir els pebrots de comparar-ho amb el suposat whassap que Cosidó del PP va enviar a Marchena on li diu que es faran petar els sobiranistes catalans per darrera, i del que el Marchena va dir que no en sabia res. Van voler basar el relat en que ell va ser el causant de la suposada violència de la convocatòria del 27S. El ‘colmo’ és que, en vistes que no quadrava res del que deien, van pretendre acusar-lo a ell de no haver retirat les masses. Després el Santi Vila li ha pres el relleu amb una declaració que ha estat força roí, en la seva línia de traïdor botifler, amb afirmacions tipus com el que va passar a Catalunya és impropi d’una societat avançada. Malgrat tot, tothom esperava una desbarrada contra els seus ex companys i no. Digne com una rata, quan va sentir que el que es deia no anava amb ell, va plegar.
Vaga general dijous. El dia ha començat amb talls a les carreteres i marxes per alentir el trànsit. Pel que fa els trens, n’ha circulat 1 de cada 3. Ha estat especialment seguida al sector d’ensenyament. A Sanitat s’ha deixat que cadascú triï. La intersindical -organitzant- ha dit que ha tingut un bon seguiment. De fet en les concentracions del migdia i a la tarda, les xifres d’assistència així ho han corroborat. Fins i tot a Girona n’han superat el rècord amb 70.000 persones. I és que la causa s’ho valia. Aquesta farsa de judici i l’empresonament està clar que han posat en escac la democràcia espanyola. De totes maneres és fàcil de detectar que hi ha un cert cansament entre la gent, fet que no vol dir en cap cas una renuncia a la República i la independència.
TIP DELS IUESEIS. ‘Trump, a los militares de Venezuela: «Desobedeced a Maduro, liberad vuestro país»’ (ABC). Caram noi! El ‘guia’ del món. Se sent legitimat ja per donar ordres als militars de Veneçuela. Segueix fotent el nas fora de casa seva quan no en té cap potestat. És increïble! Mentrestant, el Putin, lluny de cagar-se pel que li puguin dir els americans, els ha amenaçat amb apuntar-los els míssils si ells despleguen els seus míssils per Europa. Per cert; per riure i vomitar que algun desgraciat proposi Donald Trump per al Nobel.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Setmana especialment trista a la ciutat amb la desaparició i mort d’un noi de 33 anys, en Dani Cordobés, i la desaparició de moment d’una noia. La setmana que hem sabut de l’avortament d’un segrest ben a prop de casa. El món està boig!
La ciutat se segueix preguntant quin èxit té la fira. S’ha anunciat aquests setmana que l’única botiga no franquiciada ‘Trendy’ tancarà perquè no pot afrontar el lloguer que els hi fan pagar. L’altre misteri és el cinema; funciona, no funciona... un dilema. Un dilema com tota la infraestructura. Una obra colossal feta per bàsicament albergar les botiguetes del monopoli d’Inditex i franquícies cares. És un model d’èxit? Jo crec que no! Ja vaig vaticinar fa temps que lentament s’ensorraria i ho mantinc. A la llarga estic segur que s’ofegarà en el seu propi vòmit! I és que la pròpia ciutat acabarà per escopir una manera de fer diferent al que la ciutat està acostumada a viure.
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Reunió molt positiva de totes les congregacions i organitzacions cristianes de Catalunya per parlar i fer front als centenars d’acusacions d’abusos fets en el si de l’església. Igualment el Papa pren cartes en l’assumpte i ha convocat una reunió al més alt nivell al Vaticà. Hi haurà víctimes representades dins de la reunió. Malgrat tot no transcendiran les veritables xifres que pel que es veu l’església amaga. Si es vol fer net es necessita la màxima transparència. De la mateixa manera que és imprescindible que els casos mai prescriguin i que puguin ser jutjats per la justícia ordinària. En el discurs de clausura ha deixat una mica en gris. La tarda de diumenge ha transcendit que si que es prendran més mesures en ferm per acabar amb la xacra de l’abús.
Ha transcendit, tot i que la cavernada no se n’ha fet massa ressò, que el Vaticà no s’oposa a l’exhumació de Franco. Damunt de la teulada de l’abat feixista i tota la colla de titelles que ballen al seu so -junt amb la família- queda la responsabilitat de treure aquest ninot d’allà dins i al mateix temps dignificar les restes dels que hi romanen enterrats. Des de la Conferencia episcopal espanyola ja han dit que només acataran una ordre judicial, no política. Se’ls hi dirà colpistes també?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada