QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Hem anat a Barcelona el dissabte coincidint amb l’inici de l’injust judici contra els membres de la Generalitat empresonats. Hi hem anat des de Reus fins a 10 busos per reclamar diverses coses. Primera, l’alliberament immediat. Segona, l’injust i irregular processament. Tercera, l’absolució sense més. Quarta, que auto determinar-se no és cap delicte. De la plaça Espanya a plaça Universitat i més enllà ha estat un clam la gentada. La Guàrdia Urbana diuen que hi va haver 200.000 i l’organització 500.000. La veritat és que després d’anar molts anys a manifestacions crec que hi havia com a mínim la xifra de l’organització. Record constant per la pobra gent que roman presa i resta a l’exili. Està clar que malgrat tot l’independentisme segueix ferm. Agrair la participació dels Comuns. A veure si ja per sempre anem agafats de la mà en camí. Un goig doblement enorme veure el col•lectiu Àvies i Avis de Reus a la manifestació. Hi serem les vegades que calgui!
EL PERSONATGE. Clara Campoamor. Un 12 de febrer de 1919 naixia aquesta gran dona. Després de lluitar una pila d’anys pels drets de la dona, per fi l’any 1931 va aconseguir que es reconegués el vot femení, que s’exercí per primer cop a les eleccions de 1933. En aquest periple de temps, va ser diputada per les Corts a Madrid. La desgràcia va caure però sobre Espanya, esclatant el cop d’estat de Franco i la guerra civil. En vistes de com anaven les coses va decidir exiliar-se per acabar morint a Suïssa, lluny de la seva pàtria l’abril de 1972, quan el dictador encara era viu. Persones com ella haurien de ser molt més estudiades i recordades ja que si gaudim de les llibertats que avui tenim en gran part es deu a persones com ella, que hi va deixar mitja vida per aconseguir-ho.
L’EFEMÈRIDE. 100 anys de la vaga de La Canadenca. És la primera gran mobilització de l’obrerisme català; remarco català perquè mentre en la majoria de territoris espanyols seguien amb el primari, aquí feia dies que teníem desenvolupant-se la Revolució Industrial. Doncs bé, davant l’amenaça dels propietaris de fer fora part de la plantilla, els companys de la Canadenca van optar per solidaritzar-se i fer-se forts davant l’amo perquè hi hagués justícia. Així l’acció definitiva va ser contundent: van deixar sense subministrament eléctric durant 44 dies Barcelona. Al final la victòria va ser obrera. Aquestes foren les mesures acceptades: jornada laboral màxima de 8 hores, alliberament de la majoria dels presos, increments salarials, capacitat legal de negociació dels sindicats i readmissió dels acomiadaments. Espanya, després d'Alemanya, va convertir-se en el segon país que acceptava la jornada de vuit hores. Un exemple més que el poble és el qui mana!
LA METEO/ESPAI TERRA. Refrescada a començament de setmana i pujada de temperatures a mitjans de la mateixa. Aquesta alternança en tant poques hores, dóna fe potser que la primavera vol treure el cap. Aquí, en moltes parts del territori català -els ametllers sobretot- estan florint. Al Japó, on és quasi com un ritual, han pronosticat que la florida dels cirerers serà el dia 23 de febrer. Quin espectacle que ha de ser presenciar-ho. I és que darrerament, en els espais de meteo, davant l’avorriment al que ens té acostumats el temps, es dediquen més a buscar fets alternatius que passen al món per omplir els espais. Una de les notícies d’impacte ha estat els 6 morts a Xile en un episodi de pluja al desert més àrid del món d’Atacama.
"Joves pel clima", la revolució de la generació Z europea. Que el jovent s’impliqui amb el clima és molt important. Aquests joves entre els 15 i els 20 anys, seguint l’exemple de Greta Thunberg, volen lluitar contra el canvi climàtic. Una lliçó pels negacionistes del món.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. ‘La germana de Gregorio Ordóñez, assassinat per ETA, acusa Casado de "banalitzar" i "frivolitzar" el terrorisme comparant-lo amb l’independentisme’ (324). Ha trasbalsat les xarxes espanyoles. Ha estat palesa infinitat de vegades l’animadversió d’aquesta senyora contra l’independentisme. Demostra la seva talla però ara plantant cara a aquest malparit del Casado al voler colar entre els espanyols la idea que a Catalunya se segueix el camí d’ETA. Els hi ha fet mal que un d’ells tingui els collons de desautoritzar aquesta vajanada, més si tenim en compte que tota la cavernada espanyolista aplaudeix a ulls clucs tot el que diguin o facin els del clan de la dreta.
El dijous també ha estat trending per moments a Espanya i Europa la declaració d’Oriol Jonqueras.
QUE N’APRENGUIN! Quina gran notícia si senyor: ‘Bancs i grans propietaris ja no podran desnonar famílies vulnerables. El Tribunal Constitucional desestima la impugnació que va fer el govern del PP de la Llei Antidesnonaments catalana’ (324). Una llei de base catalana que els peperos, només per tocar-nos els collons i per dur-nos la contrària, van impugnar. Tres anys perduts per aquesta xusma que es pensa que tot passa per treure a lluir la rojigualda al carrer. Els bancs i grans propietaris també estaran obligats a cedir temporalment als ajuntaments els pisos que tinguin buits. Més de 17.000 ara mateix a Catalunya, segons el registre de la Generalitat. A veure si d’una vegada per totes respecten el famós dret aquell que tothom té dret a una vivenda digna!
UN TIP I L’OLLA PLENA. Em cago en aquesta Europa. ‘Tajani no autoritza la conferència de Torra i Puigdemont al Parlament Europeu’ (324). Ha cedit davant les pressions del ‘facherio’, no en va és un alumne miserable de Berlusconi. A Europa es fa més cas del que puguin reclamar els fills de la rància dreta, que el dret a expressar-se al Parlament de part de Torra i Puigdemont. Hauria estat un bon moment per fer evident una denuncia al més alt estat del que ha fet i segueix fent Espanya amb Catalunya. Europa també hauria de donar veu a aquestes minories per demostrar grandesa, però no. Prefereixen girar l’esquena amb allò de ‘ja s’ho arreglaran ells’ i una vegada més, ens deixen abandonats! Com volen que hi creguem? El deliri màxim ha arribat quan el PP ha arribat a proposar que es busquessin fórmules per detenir el Puigdemont si venia. Són el que no hi ha! Si EU tingués un mínim de dignitat, només en mirar les darreres declaracions en contra de Catalunya barrejant-nos amb ETA, i totes les falsedats ja en semi campanya abocades pels PPCS, només amb això ja n’hi hauria prou. Però no! En un gest que l’honora la vicepresidenta del Parlament europeu ha dit que la veritable raó ha estat la censura per les pressions espanyoles! Res més a dir!
ESCLAUS DE LES DADES. Les darreres dades ens donen una mostra que a vegades la tecnologia no acaba d’imposar-se en la nostra societat. Em vull referir al món del llibre. Ja fa anys que es diu que el llibre de paper desapareixerà; però noi, resisteix. Se’n fan còpies en digital i se’n comercialitza fins i tot en àudio. El tema està en que el format de paper no cedeix terreny. Creixen els altres però és molt lentament. La veritat és que els diversos governs que hi ha hagut a Espanya no han ajudat gens el sector amb uns ives impresentables del 21%.
DURUS A QUATRE PESSETES. S’han tombat els pressupostos de l’Estat. El PSOE no podrà tirar endavant els pressupostos per res més que per la seva ineptitud. Ha estat un cagat i s’ha aixecat de la taula de negociació amb Catalunya. Les cares dels ministres de Sànchez eren de comiat. I és que la Vanguardia ha anunciat que hi haurà eleccions i si; el divendres s’ha anunciat oficialment que s’han cagat a les calces finalment. Eleccions el 28 d’abril. En definitiva, la política és pacte i no hi ha res més. O pacten els uns o pacten els altres. En qualsevol cas, la sensació que em queda és que els ímputs que tenen els socialistes és que ho han fet bé i en unes eleccions poden guanyar. Vist el que hi ha al darrere, la socialista és una candidatura viable més enllà dels extrems. El dissabte, des d’Europa han arribat veus que Sànchez no ha sabut com afrontar el conflicte català per trobar una solució. En qualsevol cas, segon president d’Espanya que cau per la ineptitut vers Catalunya!
EL PROCÉS. Ha començat la vergonya de judici contra el poble de Catalunya que volia decidir el seu futur democràticament. Després de molt de temps els hem pogut veure i veure’ls junts. En termes generals se’ls veu bé. Es veuen més prims i potser una mica desmillorat el Jordi Sànchez i el Forn. No en va, han hagut d’aguantar aquesta ignomínia de la presó preventiva sense haver comès cap delicte. Els hi han fet complir la condemna abans els malparits! Doncs bé, el primer dia de judici ha transcorregut amb les defenses donant per segur que si hi ha una sentència desfavorable acabaran al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Se centraran en palesar que tot el procés és una pantomima amb invenció de proves i manipulació variada i que no s’han respectat ni els drets més bàsics. A destacar que cada defensa defensarà una mica diferent a cada defensat. Dimarts ha estat el torn dels acusadors. Clar, que diran; doncs que tot és impecable i que se’ls acusa de rebel·lió, sedició i malversació. Fiscalia, Advocacia i Vox van a una en això. Mentrestant el poble s’ha tirat al carrer en diferents concentracions i manifestacions arreu del territori i en diferents punts del territori per donar-los escalf i protestar per l’inici del judici.
El dijous ha estat el torn de l’Oriol Jonqueras i el Quim Forn. Que gran ha estat seguir fil per randa la compareixença de l’Oriol. Ha donat una veritable lliçó. Ajudat pel seu advocat, han iniciat una mena de diàleg on ha anat desmuntant una per una les falsedats que s’han dit contra ell, contra el govern i Catalunya. No han comès cap delicte amb tot el que van fer! Crec que d’aquí uns anys aquest parlament es recordarà com un dels més ben fets de la defensa d’un acusat injustament. El Quim Forn, amb un altre tot, va deixar en evidència el relat de la fiscalia, malgrat els intents de voler fer-lo caure en la trampa de la contradicció. Menys brillant que el ‘jonquerisme’ però tan o més contundent i clar.
TIP DELS IUESEIS. Els EUA han doblat l’aportació en forma d’ajuda a Veneçuela. Com es nota el que els hi interessa! Veuen petroli més que gent pobra faltada d’ajuda. Només putos interessos de merda abans de pensar en les persones. I per aconseguir el que es proposen poden ser capaços de tot. En aquest sentit, respecte al deliri de construir el mur amb Méxic, poc els importa basar-ho en notícies falses i mitges veritats. Volen declarar una mena d’emergència nacional per massa drogadictes i coses per l’estil. Així podrà esgarrapar uns milions per la seva causa delirant.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Campanya polèmica publicitària a Reus contra l’incivisme. En el cartell es veu una noia amb les mans al cap, amb unes mega lletres en les que es llegeix ‘A Reus sempre toca’. Realment és una campanya vergonyant. No trobo malament que es vulguin sancionar actituds incíviques -està molt bé- però no es poden posar totes al mateix nivell, per una banda. A part que el cartell juga amb dos temes delicats. És sexista. Amb poca delicadesa, davant de la runa que hi ha al fons de la imatge hi han posat una noia que s’escandalitza. Pel que fa al lema, dóna sensació de campanya recaptatòria més que no pas de fer justícia amb les actituds incíviques. Com passa massa sovint a la ciutat, les coses a mitges i fetes de qualsevol maners. Tot el suport a la Cup en la queixa fets per ells.
El divendres hem tingut l’honor de rebre el President Torrent a Reus. Al migdia s’ha afegit als tombs a la Mercadal amb les Àvies i els Avis per protestar contra els presos polítics.
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Comunicat conjunt de la Tarraconense condemnant tots els abusos que hi hagi pogut haver. Ja era hora! Al mateix temps, han demanat perdó pel mal fet! Però desgraciadament, més casos surten de l’obscuritat i ens deixen astorats. S’han recollit més de 500.000 signatures perquè es legisli a Espanya i els casos no prescriguin i es pugui jutjar aquests desgraciats, molts d’ells encara actius.
El prior del Valle de los Caídos Santiango Cantera mireu el que ha dit: "No se llevarán a Franco. El templo es inviolable". No és un tema que preocupi molt a Espanya segons una enquesta del ‘Mundo’ (1 de cada 3 el volen fora) i si més a Catalunya, però el que ha dit aquest falangista és molt greu. Està plantant cara a tot un govern per protegir aquesta mòmia. Per higiene democràtica, ja l’haurien d’haver tret fa anys i fotre’l a un contenidor de merda. Quina barra s’ha de tenir per fer aquestes declaracions. Oblida els centenars de víctimes que segueixen executades i enterrades als vorals de les carreteres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada