LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Mallorca 2 - Barça 1 CAMPIONS DE LLIGA 2009

http://www.youtube.com/watch?v=i2h_iDmofG0 Resum del partit

Vil'lareal 3 - Madrid 2 Aquest ha estat el veritable resultat. El que ens permet poder celebrar la dinovena lliga al llarg de la història. On el Madrid ja ho ha cremat tot, si és que li quedava res.

El partit del Mallorca ha servit per veure els automatismes que té preestablerts Guardiola. El germà de Sir Alex Ferguson segur que n'ha pres bona nota des de la grada. Bàsicament: que som febles en les pilotes parades, que s'ha de tapar el mig camp i que s'han de fer marcatges de dues persones que es recolzin sobre els nostres davanters... Ah! i que si l'Eto'o té un dia inspirat et pot fumbre un descosit irreconsttruïble! Hem vist com jugadors que han tingut pocs minuts han demostrat el motiu. El Hleb ha estat negat en tot moment. Gudy dóna la sensació que s'arrossegui. Cáceres s'ha mostrat bastant insegur a l'hora de tocar la pilota. M'ha agradat especialment Oier, Jeffren, Xavi Torres, Bojan i Pedrito. Segur que amb minuts podrien donar molt de si!


Ara el que cal es anar recuperant els jugadors de cara a la final de Roma i no fotre massa l'indio amb els que sabem que són delicats com Henry, Iniesta o Messi. I compte amb l'Eto'o. L'ansietat que té per fer gols no el jugar correctament. No és normal que falli el que avui ha fallat. Hauria d'estar més relaxat, ah, i anar amb les patades que a ben segur que rebraà d'aquí allà. Iblama

CAP DE SETMANA DE SANT ISIDRE (02)

Dissabte 160509

Ens vam llevar a les 10h. Feia un dia esplèndit i jo tenir un objectiu al cap. Em vaig posar els pantalons i per fi havia arribat el gran dia. Feia 3 anys que m'havien regalat la samarreta del Barça i encara no me l'havia pogut posar. Així que aquest era el dia indicat. Vam agafar el cotxe i vam anar a dinar Colldejou; amb la samarreta del Barça posada. Vam anar a la casa i vam penjar la bandera del Barça, que em vaig comprar a Arbúcies, al balcó. Feia goig! Acte seguir assistirem a la processó de Sant Isidre amb la tradicional benedicció del terme.

Després de dinar, i d'haver fet una bona migdiadeta, vam anar a Mont-roig a veure l'exposició de fotos curiosoes que havia organitzat el casal de joves. Puntalment, a les sis ja érem a Colldejou on feien la festa dels avis. Van fer ball de tarda, amb el corresponent berenar amb coca, i ball de nit. Nosaltres vam anar a sopar a l'hotelet amb la Natàlia i l'Òscar. I la veritat és que ens ho vam passar molt bé. I és que mentre sopàvem vam ser testimonis de com el Vil'lareal enfonsava més el Madrid i feia campió de Lliga el Barça. Havent sopat vam anar a pitar una mica pel poble i fins i tos vam llençar algun coet. Vam ballar una estona i vam acabar la nit al bar del Chelo. Se'ns van fe les 3h. El temps passa depressa quan estàs a gust.

Diumenge 170509

Ens hem llevat tard. Perquè negar-ho la nit es va allargar una mica, però he dormit de conya!

Hem baixat cap a Reus amb la samarreta posada i la bufanda darrere al vidre. Jejej. Érem campions de Lliga i això és un motiu de satisfacció i alegria!

Hem anat a dinar al Batan. Mon pare feia 66 anys. Així que ens hem fotut un bon tec a base de fideuà i sarsuela de peix. Ja poden estar contents; els hi hem regalat un cap de setmana a Montserrat en una cel'la de peregrí.

Esperem que en puguin cumplir molts més i tinguin la ment una miqueta més despejada! Per molts anys! Iblama

CAP DE SETMANA DE SANT ISIDRE (01)

Divendres 150509

Vam quedar -no puntualment, és clar- amb els "nens" de Reus al Bar Milan. Vam esperar pacientment que la gent anés arribant mentre ens fumíem unes cervesetes acompanyades d'una bona tapeta de cotnes, truita en patata i olives. Vam recollir l'Isra a la Formatjada i ja pel camí ens vam fer les primeres rialles. Vam sopar al Morell, entre diverses tombades de copes de vi. Jo em vaig menjar de primer bacó amb ous ferrats i de segon peus de porc. Increïble! Aquí vam parlar de tots els temes d'actualitat, prestant especial atenció en la grandiosa victòria del Barça al Bernabeu -hem de recordar que el Javi i el David són del Madrid; jeje- i de la Copa del Rei. Com sempre va sortir el tema de nenes -i d'alguna "muñeca hinchable"-. Vam parlar d'economia, de política, de cultura, de la crisi... Vam tocar tots el temes però sobretot vam riure i vam passar junts una bona estona mentre brindàvem pels 32 anyets del David.




Posteriorment, vam anar al pis del Javi a La Pobla. He de reconèixer que li ha quedat un pis molt bonic. I que està decorat amb molt gust! Em sembla que hi ha la mà de més d'una persona de sexe femení. jeje! Allà vam treure el pastís pel David, el qual va bufar les espelmes del trenta dos. I vam fer-li entrega del Residen Evil. Després va començar una encarnissada lluita amb el pro. El nostre Barça, portat pel Martí i jo, fou imbatible. Som uns cracks! Iblama

ANIVERSARI JORDI GIL 32 ANYETS

Titu sigues molt feliç. Gràcies pels moments que hem compartit durant aquests anys. I no oblidis mai que hi ha molta gent que et recorda i t'estima! salut i peles. Ah! i visca el Barça! Iblama

EUROVISIÓ 2009

La veritat és que ahir vaig veure com el Madrid ens permetia celebrar per avançat la lliga a camp del Vil'la Real. He esperat a avui per poder veure amb tranquil'litat alguna de les actuacions del festival. En general veig que el nivell és molt interpretable. D'entrada dir que es gasten molts diners perquè la cerimònia seigui molt espectacular. De totes maneres el nivell dels concursants deix molt que desitjar. Com era d'esperar va guanyar Noruega amb un noi que va composar i tocar la cançó amb un violí entre les mans: Alexander Rybak. Els favorits sempre guanyen.

Em vull centrar en l'actuació espanyola. S'entesten a cantar mig en anglès mig en castellà i la veritat és que queda fatal. Els missatges que es donen en les cançons són de festa, de la noche... i no sé que! No hi ha compromís a nivell de lletra. M'agradaria poder treballar fent lletres, segur que hi ha gent que els hi surten com a xurros i la veritat és que els temes ja estan molt tocats. Només cal posar el canal latino de la tele per comprovar-ho. Tot està escrit; està fet. Potser el que triomfa ara és la lletra compromesa o que siguis capaç de fer tu la cançó o que presentis un ritme i una música diferents.
La posada en escena m'ha sembla bastant fluixa. Una bona veu com és la Soraya m'estanya que no hagi donat més de si. És una noia atractiva -molt guapa- però tampoc cal que cada vegada que es mou ens ensenyi l'entrecuix. Després aquells moviments neurastènics dels ballarins et foten més nerviós que res. I el colofó ha vingut amb els crits i brams que ha acabat fotent en determinats moments. Igual com mi va passar a la "gran" Rosa de España. Certament bastant depriment. Ara; potser en les votacions també es van passar, fet que em fa pensar que tot és una mera qüestió política. Com si ja fes un temps que ens volen inculcar que la gent s'ha de fixar en els models de la zona del Nord d'Europa i de l'Europa de l'Est.


Amb tants crítics musicals que hi ha i músics compromesos com tenim a l'elit mundial no estenc com no es fan les coses més ben fetes. Si cal no participem durant uns anys en el certàmen o preparem-ho millor perquè per enviar "las barcas que se manejan", flamencus patillerus, rosas d'Ezpaña, Chikilicuatres beneits... més val quedar-se a casa i mirar el futbol. Sort en tenim del futbol... i del BARÇA!!!! CAMPIONS. Iblama





http://www.youtube.com/watch?v=dYwPvDvsGPM Actuació Soraya


http://www.youtube.com/watch?v=BL05NNOIxm4 Actuació Alexander Rybak (guanyador)

OPINIÓ; ORGULLÓS DELS AMICS QUE TINC!

Ens fem grans -no vull començar ja amb catastrofisme, però xec...- i te n'adones que al final acabés tenint el que et mereixes. Jo, ara, amb 33 anys a punt de fer, dir que tinc els millors amics que puc desitjar. Potser som pocs però quan quedem -i reconec que hauríem de quedar més sovint- cadascú amb la seu granet d'arena, cadascú amb la seva ironia, amb la seva conyeta, amb el seu consell, amb la seva presència... és capaç d'omplir uns moments en els que som feliços i estem contents. I ens oblidem dels maldecaps de la vida -que són molts- i entrem en un món curt d'hores però intens de sentiments, rialles i emocions. Me'n sento super orgullós! Orgullós de tenir amics amb els que he compartit mitja vida. O quasi d'una vida sencera: el Javi, el David, el Martí, l'Israel i el Carles. Per vosaltres el que sigui! I amb els que desitjo que anem compartint les diferents etapes de la vida. Que anem de viatge! Que fem excursions!ect i fins i tot qui sap, potser arribarà un dia que la play d'avui es convertirà en un joc de dòmino, en un viatge amb gent que va desesperada a l'hora de dinar perquè no li prenguin el plat, amb balls de tarda al casal, o llegint el diari als matins, o passejant de manera interminable sense un rumb clar. Seria feliç si puc estar al vostre costat quan algú a l'altar us digui que us estima, quan tingueu alguna baldufa emprenyadora o quan algú pronunciiï el mot màgic: "avi".

Que el camí que ens queda sigui el més llarg possible! Gràcies de cor! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

CAMPIONS, CAMPIONS, CAMPIONS DE LA COPA DEL REI 2009
Bilbao 1 - B A R Ç A 4
http://www.youtube.com/watch?v=LQiyyl4Th24 Resum del partit


Per fi el primer títol i com s'ha de guanyar; sense dubtes, ni pros, ni històries sinó amb golejada, bon joc i escombrant el rival. Arguments guardiolescos que han estat la clau de la temporada.
La primera part la vam escoltar per la ràdio amb els companys del Zara; tocava treballar. El partit va començar amb xiulada general contra el Rei i va acabar per una banda amb plors i llàgrimes i per l'altra en una euforia brutal per haver assolit la copa. Però les coses no van començar bé. Toquero van avançar el Bilbao al minut 8, en una de les cagades típiques del nostre equip. Aquest pot ser un pro; es marca en zona això és molt perillós perquè sempre pot quedar algú sol i pot rematar a plaer. El cert és que van estar una estona groguis. Fins que Yaya Toure va fer un eslàlom que recordava els d'Iniesta i va sorprendre Iraizoz amb un xut arran de pal (1-1); yayardo. Fins al final de la primera part el nostre equip va començar a dominar de manera aclaparadora. Arribà doncs la mitja part. La clau estava en sortit endollat i resoldre. El Barça es va aprendre millor la lliçó i va remprendre el partit amb la mateixa insistència i intensitat. Així que les ocasions van anar arribant fins que Messi el segon (1-2). Després Bojan amb un xut a l'estil Henry (1-3) i finalment en Humpfrey Bogart-Xavi va dictar la sentència amb un golarro de falta. A partir d'allí va anar tocant la pilota i tot i que es van tenir més ocasions el marcador no es va moure.

De l'equip destacar la solidesa defensiva amb Touré i Piqué, i l'alçada que es guanya. Puyol va estar molt bé per l'esquerra, molt ben recolzat per Keita. D'Alves poca cosa a dir. Va seguir pujant molt bé la banda. El gol pot ser que sigui errada d'ell. Hauria d'intentar no ser tant exagerat. Em sembla que el trobarem a faltar a Roma. El mig camp es va comportar de manera impecable. Busquets va fer de Touré, ajudat per Keita en la contenció, mentre que en Xavi es va tornar a lluir com una ballarina a l'escenari. Finalment, dels davanters, bé Messi, correcte Bojan i d'Eto'o dir que sembla que es reservi. A veure si els gols arriben a Roma.

Segur que més d'un veí em va maleir els ossos. Que es fotin! Aquest coi de barri està replet de mandrils i ve que quan guanyen es fan sentir. Doncs ahir van sentir la meva trompeta. Jjeejejejejjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjeeeeeeeeeeeeeeeeeee!

En pic es va haver acabat el partit i van entregar la copa, vam quedar a la Plaça del Prim amb l'Isra i el Martí. Ens esperava la festa... i el cava. Vam pujar al seu nou pis de trinca i vam poder gaudir des de la balconada d'una imatge privilegiada de la plaça, amb un got ben ple de cava. Ens vam fer les pertinents fotos. Sap greu veure com algun que altre fill de sa mare va crear problemes llençcant valles contra el terra, xafant ampolles...

A destacar el comportament de les dues aficions. Catalans i Vascos es van posar d'acord en dues coses: xiular al Rei i aplaudir al Barça. Van ser un exemple d'esportivitat i agermanament. Un aplaudiment per ells. Em va agradar molt que els jugadors del Barça al final també els tornessin els aplaudiments. Un exemple de fair play clarissim. Només lamentar el brètol que va llençar la llauna a l'Alves.
Bé! doncs res mes que som campions, que tenim el primer títol de la temporada... ah! i que màgia no s'aturi. Això voldrà dir que el Barça ho continua fent bé! Iblama