LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA

Barça 2 (Villa i Messi) – Osasuna 0

El millor: Mascherano.

El pitjor: les imprecisions dels jugadors culés.

La crònica _________________________________________________________

Guardiola va donar l’alternativa a jugadors que habitualment no juguen i la veritat és que vam poder fer un paper digne i guanyar el partit, però poca cosa més. La defensa potser va ser la línia que va respondre millor, amb Milito i Masche. El mig del camp va semblar bastant perdut i al davant tampoc la cosa va ser millor.

La primera part va ser una mica depriment. No aconseguíem fer masses passades amb precisió, un defecte que els darrers partits no hem sabut portar bé. Si no tenim precisió al mig no podem arribar al davant i els davanters quantes menys pilotes els arriben més freds estan, de manera que perden precisió. Sembla que necessiten molt més temps per perdre decisions i que per tant donen més temps als defenses per avançar-se a les decisions dels davanters. Total que ens trobem en un carreró de difícil sortida. Sort en vam tenir que Villa va retrobar l’olfacte golejador fent el primer gol (1-0). A la segona part les coses van millorar bastant amb l’entrada dels teòrics titulars. Xavi i Iniesta van donar una mica més de lluny el mig del camp i Messi va acabar definint amb el segon gol (2-0).

Ara ànims de cara a la xampions. Feu el que feu estarem amb vosaltres en reconeixement pel que ens heu fet viure en els darrers anys. Una vegada més gràcies! Iblama

CANVIEM EL SISTEMA D'UNA VEGADA!

Ull a Bèlgica porten gairebé un any sense govern i EL SISTEMA FUNCIONA SOLAMENT AMB UNES BONES LLEIS. Espanya ha de baixar el seu dèficit en 9,4 punts percentuals en la propera dècada; una de les reduccions més dràstiques del món, segons el Fons Monetari Internacional... que a més demana una retallada en les prestacions sanitàries del nostre país per reduir el deute. Quin panorama! Hem de mobilitzar-nos, no podem tolerar despeses inútils com moltes de les que hi ha al nostre país. Tisorada però no contra el comú dels mortals i contra les prestacions més socials sinó en contra dels que estiren més el braç que la màniga. Una possible solució es retallar entorn a la diplomàcia política espanyola. Teòrics en dret consitucional com Maurice Duverger o Jellinec afirmen que el Senat és una càmera innecessària. De fet països com Noruega, Suècia, Dinamarca, Alemanya i els EUA han pres mesures per retocar el senat; Noruega, Suècia, Dinamarca no en tenen, Alemanya només compta amb 100 senadors i els EUA en tenen un per estat. En canvi, la gran Espanya manté els 260 senadors. Us imagineu la despesa que això suposa? Hi ha estudis que indiquen que ens podríem estalviar uns 3500 milions d’Euros a l’Any. És increïble! Què esperem per mostrar la nostra indignació. Llavors quan es proposa que per exemple els diputats europeus –per estalviar uns diners- viatgin en vols més econòmics, es posen les mans al cap. Lamentable! Altrament, la gran Espanya, la de la roja i la del cafè per a tots, dóna a tots els diputats, senadors... una pensió vitalícia. Clar, no estem parlant de 500 o 100 eurets, parlem de molts diners. Després també no es pot obviar que molts alcaldes quan són al poder s’apugen els sous i ningú hi pots fer res. S’ha de promoure un canvi en les lleis del nostre país. Ens hem d’adaptar als nous temps i adaptar la nostra legislació a la legislació dels grans d’Europa i el món, ja que sinó no deixarem de ser un país de segona o tercera categoria. Hi ha d’haver justícia social. Fixeu-vos el futimer de casos de corrupció que hi ha hagut en els darrers temps a Espanya. I on són els culpables? Molts d’ells al carrer i a més han buscat les armes legals –que la llei espanyola els permet- per passar un temps a la presó –curt- i declarar-se insolvents per tornar els diners que han estafat al poble! N’estem farts! Si es demostra que tota aquesta colla de lladres (Millet, Camps, Matas, Munar... qui sigui) són culpables, que vagin a la presó o no això és igual, però que l’Estat els faci retornar fins a l’últim cèntim que han robat. Lladres! El mateix dic de tots aquells acusats banquers, constructors ect que han jugat amb els sentiments i els diners de moltes persones. Si es demostra que van actuar immoralment contra les persones que ho paguin. N’estem tips que visquin a la nostra esquena. Eliminem els cotxes oficials, no és possible que en tinguem més que els EUA. Anul·lem totes les targetes VISA oficials (que cadascun pagui amb la pròpia). Si es té clar que hi ha hagut gent nomenada a dit i ha passat per sobre d’un altre que tenia més mèrits tallem-ho! Amb això, i amb rebaixar un 30% les partides 4, 6 i 7 dels PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT (transferències a sindicats, partits polítics, fundacions opaques i varis) s’estalviaríem més de 45.000 milions d'Euros, no seria necessari tocar les pensions ni els sous dels funcionaris, com tampoc caldria retallar 6.000 milions d'Euros en inversió pública. Per què no seguim les directrius del FMI quan diu que "un bon pla d'ajust podria fins i tot accelerar l'activitat econòmica".

Els ciutadans hem sigut pacients, ens hem cregut el que ens han dit, hem fet cas de les recomanacions que ens han donat... i n’estem farts! Estem tips que sempre haguem de cedir nosaltres amb els nostres diners quan veiem que els qui ens manen i els que remenen les cireres a nivell político-econòmic no prenen ni una sola mesura per estrenye’s el cinturó per ajudar a sortir de la crisi al poble. JA N’HI HA PROU! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

COPA DEL REI

Madrid 1 – Barça 0

El millor: Iniesta.

El pitjor: entre Pedro i Villa

.

La crònica _________________________________________________________

Bé! Després de molts dies de celebracions ha tocat perdre. I hem perdut possiblement amb el segon millor equip del món. La diferència és que ells s’han gastat l’oro i el moro per fer un bon equip i nosaltres hem estat capaços d’invertir esforços en pujar gent de la pedrera més dos o tres cracs. Per tant, dir per endavant dues coses: primer felicitar el Madrid i segon dir que estic molt content amb el nostre equip. Per res del món renegaré dels meus colors i del meu sentiment. S’ha de reconèixer que ahir van ser millor que nosaltres i punt.

A partit únic el Madrid va saber jugar-nos a destruir i ho van aconseguir. La seva proposta és molt clara: una defensa i mig camp agressius i una davantera que corre i defineix. Nosaltres no vam sobrepassar amb claredat el forrellat que ens van muntar i quan ho vam fer ens vam trobar amb el millor porter del món: Casillas. Claríssimament van apostar per destruir, fer-nos faltes constants, protestar-ho tot... Ara també la van tocar amb criteri i de manera directa, cosa que ens fa molt mal. No hem sabut preparar bé el contrarestar aquest tipus de joc. Lluny d’acumular gent al davant i pel mig potser el que hauríem d’haver provat és acumular més piloteros al mig del camp. Jo hauria donat entrada a Puyi en defensa i hauria muntat un mig camp amb Masche, Busi, Xavi i Iniesta, situant a Messi entre línies i Villa al davant. Pedro l’hauria empleat de revulsiu, quan la defensa contrària s’hagués gastat. Va quedar clar que el Madrid, com qualsevol altre equip, fent l’esforç titànic que va fer només aguanta al voltant de l’hora de joc. Havíem d’haver apostat per remenar la pilota a sac i cansar-los, mantenint més estàtics els laterals, i sortir a la segona part a rebentar-los, fent pujar els laterals i donant entrada a Pedrillo. Crec doncs que ens vam equivocar en el plantejament.

A la primera part al Madrid li va sortir tot rodó; bé, li va faltar el gol. Nosaltres a la primera part ens vam perdre. Va ser a la segona on vam fer de piloteros amb suports curts, parets i tocs ràpids que els vam cansat (només calia veure Khedira). Vam arribar a l’àrea però xec no vam marcar. I així es van acabar els noranta minuts. En la pròrroga tot s’esvaeix. La gent fa el que pot. Nosaltres ens vam mostrar espessos i una jugada d’ells Cris va fer el gol de la victòria. Res a dir! En fi, una altra vegada serà. Ara demano a en Pep que si us plau estudiï el que li he comentat, és on està el punt dèbil del Madrid.

Visca el BARÇA i endavantttttttttttttttt! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA

Madrid 1 – Barça 1 (Messi)

El millor: Xavi.

El pitjor: Villa.

La crònica ________________________________________________

El partit va deixar ben evident les armes dels uns i dels altres. Els locals van sortir a veure-les venir malgrat que necessitaven la victòria si o si, si volien seguir endollats al tren de la lliga. En canvi, van optar per replegar-se al darrere situant una defensa de quatre i una figura pel davant –recordant el lliure de temps enrere- Pepe, amb l’encàrrec clar de destruir el mig camp culé. I de fet, va aconseguir que el nostre mig camp no tingués la fluïdesa habitual tot i comptar amb la incorporació de Messi; que per cert, va fallar moltes passades fàcils. Els blancs tenien clar que havien de sortir ràpid al contraatac per agafar-nos amb els pixats al ventre. Guardiola ho va veure clar i va ordenar als nostres laterals que no pugessin massa a la lleugera ja que en una contra ho podíem passar malament.

A l’altra banda del planeta hi tenim la nostra filosofia, la del toc, el passi i la desmarcada. Nosaltres fem córrer la pilota amb elegància i sense rifar-la de mala manera, buscant la paret, el toc curt i la filigrana si cal. En el joc som solidaris i a més fora del camp intentem ser respectuosos amb la resta de contrincants. Practiquem la filosofia del respecte, la preparació, l’aplicació d’unes idees futbolístiques clares i punt. No vivim de la crispació, ni de la queixa i el ploramiquisme. I això crec que encara fa que ens admirin més arreu. Si a això hi afegeixes un jugadors compromesos que la toquen com els àngels, un porter immens i tot un seguit de jugadors que en comptes de peus tenen guants, fa que el nostre equip sigui dels millors.

Doncs bé, ahir sobre la gespa –estratègicament alta- aquestes dues filosofies es van veure les cares. El Barça amb més del 70% de possessió i el Madrid esperant la contra. No sé com es deuen sentir els madridistes però el culé se sent orgullós de tenir l’entrenador que tenim i els jugadors que tenim i el joc que fem.

Del millor d’ahir va ser la tornada del Puyol. A veure si podem recuperar l’estabilitat que teníem fins la seva lesió. Ens fa falta un tio ràpid al darrere i a hores d’ara ell podria ser un gran “fitxatge” en aquest tram frenètic de la temporada. Pel que fa al joc, vam estar força bé. Ens va faltar arribar una miqueta més amunt. Al fer baixar Messi a mig camp Pedro i Villa es van obrir a les bandes per obrir el camp i fer que l’atapeïda defensa blanca deixés espais. Clar davant no teníem el suficient punch. En defensa vam estar molt bé. De fet el Madrid només va arribar amb claredat amb pilota aturada.

A la segona part les coses no van canviar massa. Joc de toc del Barça, Pepe mossegant a mig camp i el Madrid sortint a la contra. Al final el matx es va decidir en dos penals. El primer a favor nostre resolt per Messi (0-1) i el segon marcat per Cristiano. Al tram final es van trencar les disciplines del mig camp i es van poder veure dues jugades –una a cada àrea- que podien haver resolt el partit. Al final, taules, el Barça a 8 punts més l’àverage i 6 partits en joc; aquesta és l’única interpretació objectiva lluny de fanatismes. A recuperar-se bé i per la segona part de la lluita en la final de la Copa del Rei. Masses Madrid-Barça.

CAP DE SETMANA DE RAMS 15-170411

TEXT: Iblama

FOTOS: Xell Gaya i Iblama

DIVENDRES 150411 – TROS MALLOL

Ens va fer un dia ideal, mig ennuvolat i amb estones de sol i sense massa calor. Al matí, abans d’esmorzar vam anar al Mallol; la part que toca a Porrera. Aquesta zona encara conserva una part de la vinya vella que antigament s’hi va cultivar. Al sector més elevat, entre vardisses, el voluntariosos cepets encara treuen el cap. I és que abans que hi hagués avellaners en aquesta zona hi va haver vinya. De fet, conservem una única foto feta des del camí, on es pot veure el mas –quasi pelat- envoltat de vinya. Una vinya que a mi, dins la meva ignorància, em fa present la imatge real que tota la vida he tingut del raïm; cepet curt amb un tronc doble que es bifurca en diferents rames igualment dobles i de poca alçada. Doncs bé, vam anar al Mallol, a tocar dels pinets per netejar una mica aquesta zona. Segons les informacions que ens ha anat donant el meu tiet Ricardo, la part que toca més al mas de dalt mai ha estat cultivada ja que ha estat exposada molt al vent i no hi ha provat mai cap cultiu. No en va els verders se n’han fet els amos. Nosaltres vam anar una miqueta més endins. Malgrat la brossa els avellaners encara es veuen ben ferms. Pel que sembla aquesta és una de les zones més joves a nivell de plantació d’avellaners. Es veu que el meu avi Ricardo i el meu tiet Ricardo van plantar els actuals í avellanerets que hi ha. Així que vam “alliberar” alguns avellaners.

Al migdia vam baixar a dinar al maset. S’estava de conya! Vaig regar els geranis dels Racons i ens vam fumbre un entrepà de truita com una casa de pagès. A la tarda ens vam dedicar als voltants del mas, a replanar una mica i esporgar els verdets avellaners. Vam serrar una mica els ametllers i vam humitejar les faveres. Abans de marxar omplírem les garrafes a la mina. Quin miracle. Ara fa exactament un any que la vàrem arreglar i tornem a tenir aigua; un regal de Déu; què bona que és! Per cert, mentre marxàvem encara vam trobar algun que altre perdut espàrrec perdut a la vora del camí.

<!--[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE

DISSABTE 160411 – HORTS D’EN RIC: DARRERS CRESTALLS I ALFÀBEGRA

Pel que es veu al llarg de la setmana ha bufat força vent i això ha fet que alguns dels tubs de reg marxessin del lloc que els pertocava. Això ha fet que alguna de les tomaqueres que vam plantar no hagi sobreviscut, de manera que ho hem hagut de refer tot plegat una mica.

Tal com ens havia dit “el tècnic” Albert, vam comprar una bugia nova i si, a la primera el motocultor s’ha engegat i ens ha permès llaurar el trianglet que ens quedava a tocar de la perera. Hem muntat encara 4 crestalls més, dos dels quals són més llargs que la resta, a part de ser transversals. Hem esmorzat veient com el temps canviava damunt nostre. I abans de marxar hem plantat alfàbrega per repel·lir els insectes, carabassons, carabasses i melons. Ho hem remullat tot ben remullat i hem acabat el matí “remullant-ho” a l’hípica amb unes cervesetes fresquetes.

Com he agraït fer una bona becaina després de dinar. Mmmmmm! Moltes vegades descanso millor fent la migdiada que no pas a les nits. Posteriorment, la tarda ha anat caient esperant l’inici del partit de Lliga. Abans, precisament, hem tingut temps d’anar a fer unes cervesetes al Casal, mentre arribaven la Natàlia i l’Òscar. I a córrer a parar taula, foto de rigor i a sopar distrets amb el partit. L’èxtasi ha vingut amb el gol de Messi. Hem acabat la nit intentant arreglar el món entre cervesa i cervesa.

DIUMENGE 170411 – RAMS

En la matinada d’insomni m’ha vingut el record d’un any –no sé quin- que vam anar a beneir el rams a la Plaça Anton Borrell de Reus. Ha estat una de les benediccions més boniques que recordo. Suposo que devíem anar a missa a Crist Rei per després anar a beneir els rams i les palmes a la plaça. Era espectacular veure la gent removent palmes, palmons i rames de llorer des de la part alta de les escales del Parc. Un altre Diumenge de Rams que m’ha vingut al cap, va ser el que vam passar a Madrid quan hi vam anar amb tren amb la Xell. Estàvem a la zona del Palau Reial quan va iniciar-se una processó que va acabar en la benedicció dels rams. La resta de records d’aquests dia venen de Porrera. La major part de vegades havíem estat al poble en aquesta jornada. Ara ja fa uns anys que estem a Colldejou i la veritat és que el que fan es senzillet però bonic. A més enguany el mossèn ha optat per anar fins a la plaça Sitjà on ha beneït palmes, palmons i llorer. Acabada la benedicció la gent ha anat baixant en processó fins a l’Església on s’ha fet la missa del diumenge de Rams amb la lectura de la passió.