TEXT: Iblama
FOTOS: Xell Gaya i Iblama
DIVENDRES 150411 – TROS MALLOL
Ens va fer un dia ideal, mig ennuvolat i amb estones de sol i sense massa calor. Al matí, abans d’esmorzar vam anar al Mallol; la part que toca a Porrera. Aquesta zona encara conserva una part de la vinya vella que antigament s’hi va cultivar. Al sector més elevat, entre vardisses, el voluntariosos cepets encara treuen el cap. I és que abans que hi hagués avellaners en aquesta zona hi va haver vinya. De fet, conservem una única foto feta des del camí, on es pot veure el mas –quasi pelat- envoltat de vinya. Una vinya que a mi, dins la meva ignorància, em fa present la imatge real que tota la vida he tingut del raïm; cepet curt amb un tronc doble que es bifurca en diferents rames igualment dobles i de poca alçada. Doncs bé, vam anar al Mallol, a tocar dels pinets per netejar una mica aquesta zona. Segons les informacions que ens ha anat donant el meu tiet Ricardo, la part que toca més al mas de dalt mai ha estat cultivada ja que ha estat exposada molt al vent i no hi ha provat mai cap cultiu. No en va els verders se n’han fet els amos. Nosaltres vam anar una miqueta més endins. Malgrat la brossa els avellaners encara es veuen ben ferms. Pel que sembla aquesta és una de les zones més joves a nivell de plantació d’avellaners. Es veu que el meu avi Ricardo i el meu tiet Ricardo van plantar els actuals í avellanerets que hi ha. Així que vam “alliberar” alguns avellaners.
Al migdia vam baixar a dinar al maset. S’estava de conya! Vaig regar els geranis dels Racons i ens vam fumbre un entrepà de truita com una casa de pagès. A la tarda ens vam dedicar als voltants del mas, a replanar una mica i esporgar els verdets avellaners. Vam serrar una mica els ametllers i vam humitejar les faveres. Abans de marxar omplírem les garrafes a la mina. Quin miracle. Ara fa exactament un any que la vàrem arreglar i tornem a tenir aigua; un regal de Déu; què bona que és! Per cert, mentre marxàvem encara vam trobar algun que altre perdut espàrrec perdut a la vora del camí.
<!--[if gte mso 9]>
DISSABTE 160411 – HORTS D’EN RIC: DARRERS CRESTALLS I ALFÀBEGRA
Pel que es veu al llarg de la setmana ha bufat força vent i això ha fet que alguns dels tubs de reg marxessin del lloc que els pertocava. Això ha fet que alguna de les tomaqueres que vam plantar no hagi sobreviscut, de manera que ho hem hagut de refer tot plegat una mica.
Tal com ens havia dit “el tècnic” Albert, vam comprar una bugia nova i si, a la primera el motocultor s’ha engegat i ens ha permès llaurar el trianglet que ens quedava a tocar de la perera. Hem muntat encara 4 crestalls més, dos dels quals són més llargs que la resta, a part de ser transversals. Hem esmorzat veient com el temps canviava damunt nostre. I abans de marxar hem plantat alfàbrega per repel·lir els insectes, carabassons, carabasses i melons. Ho hem remullat tot ben remullat i hem acabat el matí “remullant-ho” a l’hípica amb unes cervesetes fresquetes.
Com he agraït fer una bona becaina després de dinar. Mmmmmm! Moltes vegades descanso millor fent la migdiada que no pas a les nits. Posteriorment, la tarda ha anat caient esperant l’inici del partit de Lliga. Abans, precisament, hem tingut temps d’anar a fer unes cervesetes al Casal, mentre arribaven la Natàlia i l’Òscar. I a córrer a parar taula, foto de rigor i a sopar distrets amb el partit. L’èxtasi ha vingut amb el gol de Messi. Hem acabat la nit intentant arreglar el món entre cervesa i cervesa.
DIUMENGE 170411 – RAMS
En la matinada d’insomni m’ha vingut el record d’un any –no sé quin- que vam anar a beneir el rams a la Plaça Anton Borrell de Reus. Ha estat una de les benediccions més boniques que recordo. Suposo que devíem anar a missa a Crist Rei per després anar a beneir els rams i les palmes a la plaça. Era espectacular veure la gent removent palmes, palmons i rames de llorer des de la part alta de les escales del Parc. Un altre Diumenge de Rams que m’ha vingut al cap, va ser el que vam passar a Madrid quan hi vam anar amb tren amb la Xell. Estàvem a la zona del Palau Reial quan va iniciar-se una processó que va acabar en la benedicció dels rams. La resta de records d’aquests dia venen de Porrera. La major part de vegades havíem estat al poble en aquesta jornada. Ara ja fa uns anys que estem a Colldejou i la veritat és que el que fan es senzillet però bonic. A més enguany el mossèn ha optat per anar fins a la plaça Sitjà on ha beneït palmes, palmons i llorer. Acabada la benedicció la gent ha anat baixant en processó fins a l’Església on s’ha fet la missa del diumenge de Rams amb la lectura de la passió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada