COPA DEL REI
Madrid 1 – Barça 0
El millor: Iniesta.
El pitjor: entre Pedro i Villa
.
La crònica _________________________________________________________
Bé! Després de molts dies de celebracions ha tocat perdre. I hem perdut possiblement amb el segon millor equip del món. La diferència és que ells s’han gastat l’oro i el moro per fer un bon equip i nosaltres hem estat capaços d’invertir esforços en pujar gent de la pedrera més dos o tres cracs. Per tant, dir per endavant dues coses: primer felicitar el Madrid i segon dir que estic molt content amb el nostre equip. Per res del món renegaré dels meus colors i del meu sentiment. S’ha de reconèixer que ahir van ser millor que nosaltres i punt.
A partit únic el Madrid va saber jugar-nos a destruir i ho van aconseguir. La seva proposta és molt clara: una defensa i mig camp agressius i una davantera que corre i defineix. Nosaltres no vam sobrepassar amb claredat el forrellat que ens van muntar i quan ho vam fer ens vam trobar amb el millor porter del món: Casillas. Claríssimament van apostar per destruir, fer-nos faltes constants, protestar-ho tot... Ara també la van tocar amb criteri i de manera directa, cosa que ens fa molt mal. No hem sabut preparar bé el contrarestar aquest tipus de joc. Lluny d’acumular gent al davant i pel mig potser el que hauríem d’haver provat és acumular més piloteros al mig del camp. Jo hauria donat entrada a Puyi en defensa i hauria muntat un mig camp amb Masche, Busi, Xavi i Iniesta, situant a Messi entre línies i Villa al davant. Pedro l’hauria empleat de revulsiu, quan la defensa contrària s’hagués gastat. Va quedar clar que el Madrid, com qualsevol altre equip, fent l’esforç titànic que va fer només aguanta al voltant de l’hora de joc. Havíem d’haver apostat per remenar la pilota a sac i cansar-los, mantenint més estàtics els laterals, i sortir a la segona part a rebentar-los, fent pujar els laterals i donant entrada a Pedrillo. Crec doncs que ens vam equivocar en el plantejament.
A la primera part al Madrid li va sortir tot rodó; bé, li va faltar el gol. Nosaltres a la primera part ens vam perdre. Va ser a la segona on vam fer de piloteros amb suports curts, parets i tocs ràpids que els vam cansat (només calia veure Khedira). Vam arribar a l’àrea però xec no vam marcar. I així es van acabar els noranta minuts. En la pròrroga tot s’esvaeix. La gent fa el que pot. Nosaltres ens vam mostrar espessos i una jugada d’ells Cris va fer el gol de la victòria. Res a dir! En fi, una altra vegada serà. Ara demano a en Pep que si us plau estudiï el que li he comentat, és on està el punt dèbil del Madrid.
Visca el BARÇA i endavantttttttttttttttt! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada