CAMPIONAT DE LLIGA
Madrid 1 – Barça 1 (Messi)
El millor: Xavi.
El pitjor: Villa.
La crònica ________________________________________________
El partit va deixar ben evident les armes dels uns i dels altres. Els locals van sortir a veure-les venir malgrat que necessitaven la victòria si o si, si volien seguir endollats al tren de la lliga. En canvi, van optar per replegar-se al darrere situant una defensa de quatre i una figura pel davant –recordant el lliure de temps enrere- Pepe, amb l’encàrrec clar de destruir el mig camp culé. I de fet, va aconseguir que el nostre mig camp no tingués la fluïdesa habitual tot i comptar amb la incorporació de Messi; que per cert, va fallar moltes passades fàcils. Els blancs tenien clar que havien de sortir ràpid al contraatac per agafar-nos amb els pixats al ventre. Guardiola ho va veure clar i va ordenar als nostres laterals que no pugessin massa a la lleugera ja que en una contra ho podíem passar malament.
A l’altra banda del planeta hi tenim la nostra filosofia, la del toc, el passi i la desmarcada. Nosaltres fem córrer la pilota amb elegància i sense rifar-la de mala manera, buscant la paret, el toc curt i la filigrana si cal. En el joc som solidaris i a més fora del camp intentem ser respectuosos amb la resta de contrincants. Practiquem la filosofia del respecte, la preparació, l’aplicació d’unes idees futbolístiques clares i punt. No vivim de la crispació, ni de la queixa i el ploramiquisme. I això crec que encara fa que ens admirin més arreu. Si a això hi afegeixes un jugadors compromesos que la toquen com els àngels, un porter immens i tot un seguit de jugadors que en comptes de peus tenen guants, fa que el nostre equip sigui dels millors.
Doncs bé, ahir sobre la gespa –estratègicament alta- aquestes dues filosofies es van veure les cares. El Barça amb més del 70% de possessió i el Madrid esperant la contra. No sé com es deuen sentir els madridistes però el culé se sent orgullós de tenir l’entrenador que tenim i els jugadors que tenim i el joc que fem.
Del millor d’ahir va ser la tornada del Puyol. A veure si podem recuperar l’estabilitat que teníem fins la seva lesió. Ens fa falta un tio ràpid al darrere i a hores d’ara ell podria ser un gran “fitxatge” en aquest tram frenètic de la temporada. Pel que fa al joc, vam estar força bé. Ens va faltar arribar una miqueta més amunt. Al fer baixar Messi a mig camp Pedro i Villa es van obrir a les bandes per obrir el camp i fer que l’atapeïda defensa blanca deixés espais. Clar davant no teníem el suficient punch. En defensa vam estar molt bé. De fet el Madrid només va arribar amb claredat amb pilota aturada.
A la segona part les coses no van canviar massa. Joc de toc del Barça, Pepe mossegant a mig camp i el Madrid sortint a la contra. Al final el matx es va decidir en dos penals. El primer a favor nostre resolt per Messi (0-1) i el segon marcat per Cristiano. Al tram final es van trencar les disciplines del mig camp i es van poder veure dues jugades –una a cada àrea- que podien haver resolt el partit. Al final, taules, el Barça a 8 punts més l’àverage i 6 partits en joc; aquesta és l’única interpretació objectiva lluny de fanatismes. A recuperar-se bé i per la segona part de la lluita en la final de la Copa del Rei. Masses Madrid-Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada