CAL DE SETMANA DELS ISRAELS A COLLDEJOU 20 i 211109

Divendres 201109
Als voltants de les 23h van arribar l'Isra, el David i el Javi i vam sopar pa amb tomàquet i amanida al Corral. Després vam fer cap al Casal on vam perdre unes copetes mentre la fèiem petar amb la gent del poble. Evidentment, alguna que altra foto va caure. Fins i tot vam jugar una partida a dobles al billar; on per cert vaig fer un toc final magistral!

Cap a les 2h, i amb una mica de son, baixàrem a la pista de ball. A l'escenari vam muntar tot el "tinglado": la play, els altaveus, la taula... i vam iniciar un campionat de Pro Evolution 10. La sorpresa va saltar. En Ricard i Jo ens vam enfrontar en una mena de final. Guanyava el torneig el qui guanyés el partit. En Robinho em va donar la victòria. Campió Brasil.

Eren les 6h tocades que ens posavem al llit entre rialles!

Diumenge 211109

Don Martí va arribar ben d'hora. Ens va enganxar en l'hora més perduda del son. Total que no el vam sentir i es veu que va anar al Bar a fer un cafetons i a xerrar amb la dona del Xelo. Al voltant de les 10h, quan va trucar per segona vegada, el vaig sentir i el vaig obrir. Vam acabar al bar fent de nou cafès! La son encara tombava per les orelles! La resta es van llevar cap a les 12h. Vam preparar els paquets i ens vam dirigir a l'Àrea de Lleure. No hi havia ningú. De fet, feia una mica de mal temps. No convidava a sortir al camp; millor per nosaltres!

L'estimat -llenyataire- Carles ens va deleitar amb una encesa de foc espectacular. Va fotre un fogueral brutal. Pitjor que les falles de València! Hi hauria hagut brasa per fer carn tres dies seguits. Jeje! Vam salar la carn, la vam repartir a la graella i mentre es feia la brasa vam fer el vermutillo. Vaig posar la graella a la brasa i en qüestió de cinc minuts teníem la carn cuita. Després hi vam afegir el llom, la xistorrilla, el pollastre i la llonganissa. Al costat el David es va coure el conill. I finalment, el pa torradet! Mmmm! I durant la setmana la trista amanida!

En pocs minuts estava la taula parada i tots menjant aquell deliciós àpat. Reconec que aquesta vegada els càlculs carnívors van ser molt aproximats. No va sobrar massa cosa. Bé! de fet vaig sopar el diumenge i he dinat el dilluns. Jeje. Ja està bé!!!! Hi havia gana perquè amb poc temps quasi que polim l'olla i tot i ens traguem el vi!

En sec, sense temps per pair massa el dinar, ens vam posar a fer uns tocs amb la pilota. Ens vam animar tant que vam decidir anar a la pista a fer un xuts; no sense abans fer-nos una fotilla de rigor a la porta d'una barraca de pedra seca típica de la zona.

Primer, vam immortalitzar el moment i els capitans repartiren els equips. Per una banda formaven el Cordo, el David i el Martí i per l'altra l'Isra, Jo i Xapetenbauer. El cert és que al principi la nostra esquadra no es va entendre massa, i així vam acabar perdent.

A la mitja part uns glopets del bot de vi ens va recuperar. A la segona part el domini es va repartir més i ens vam entendre millor, fet que ens va donar la victòria. Repartiment de punts!

Vam acabar baldats i nafrats. Vam caure, vam ensopegar... Al Corral hi vam arribar mig magullats. Semblava que ens haguessin fotut una pallissa. Ara vam cremar una mica d'energia sobrera! jeje Per rematar la festa, després de refrescar-nos amb aigua fresqueta de la font, vam anar a casa per fer un mini campionat de Pro, que aquesta oportunitat va guanyar en David.

A les 19h vam anar al Casal per veure el partit del Mandril. Com sempre no va fotre res de l'altre món però va guanyar. I calia sopar, així que, amb els de Colldejou i el Pep de Porrera, ens vam menjar unes llesques a l'Hotelet mentre veiem com el Barça s'estavellava contra el Bilbao. Una llàstima! A aquella hora van començar a tancar-se els ulls. Estàvem morts! Poc a poc va començar la desfilada cap a Reus!

Aquella nit vam dormir plans!

Em dol haver de pensar que algun dia aquestes pessigolles que sento potser desapareixeran. La vida m'ha ensenyat a estimar i apreciar l'amistat com un dels millors valors -sinó el més important-. I m'agradaria morir-me sabent que he gaudit infinitat de vegades d'aquest sentiment. Ens fem grans i anem tenint obligacions i potser no ens veiem tant però la màgia sempre que podem compartir aquestes estones és present. Demano a la vida que res ens pugui allunyar als que quedem a la llista i que poguem fer moltes més birres i poguem fer més plays i que poguem anar de festa i riem i si cal plorem i ens confessem... En definitiva; que passin els anys i poguem continuar dient que "he quedat amb els meus amics de Reus".

David, Isra, Martí, Cordo, Carles gràcies!

Iblama