Durant la setmana es van plantejar molt plans; que si aquí, que si allà... Al final podríem dir que a la primera fase de la nit ens vam quedar una mica tirats però veient el que ens esperava després va valdre la pena estar una mica en calma a casa i sols.
Així que ens vam escalfar unes llenties que ens havia preparat la Rosita amb una pizza la mar de de bona de tonyina i bacon. Vam seure a la nostra tauleta i com dos rossinyolets vam obrir i ens vam polir dues ampolles de cava. Què fresquet que estava per cert! És la clau, i passa sol! Al cap d'una estona en comences a notar les conseqüències!
Havent sopat ens vam estirar damunt de l'estora nova de l'Ikea i vam continuar amb la nostra peculiar castanyada. Amb panelletes rositescus i cava de Queralt.Quan vaig veure que ens començavem a apalancar vaig tenir una brillant idea; a anar a donar un tomb pel poble per refrescar-nos una mica -de fet feia calor- i treure el cap a la bonica casa de la Mari Luz. Allà hi havia tota la colla de la Rosita i el Joan. Vam tornar a beure cava i jo vaig poder menjar castanyes. Llavors ja em podia morir tranquil! Jeje La vam fer petar una bona estona i quasi que arreglem el món.
Llavors va arribar el plat fort. Vam fer cap al Casl i ja hi havia un molt bon ambient. De fet el Bar del Xelo semblava com a canviat; música, xivarri enorme, gent ballant... Fins i tot el Xelo deixava anar rialles a tort i a dret. A més hi havia tota la plana major de l'Alcaldia. Feia goig! Els de la colla de l'Àngel van sopar al restaurant del costat pa amb tomàquet amb embotit. Pel que sembla va estar prou bé!
En pic vam ser amb bar vam veure de tot: gent que ballava, gent llençant-se damunt del billar, coreografies, gent saltar la corda, balls de grups, la conga... i tot concentrat en poques hores. Bé! fins que vam marxar nosaltres. Es veu que el pobre Xelo va tancar a les 6. Doncs bé molta gent encara s'en va anar a la pista poliesportiva a continuar la festa. Quina energia! Fa molt de goig veure com els colldejouencs de poc en fan una festa. No cal masses lluiments. Amb la mínima excusa et munte un sopar i una festa i et quedes garrativat perquè tothom i paticipar i tothom en gaudeix! I mentre hi participes sents una emoció interior indescriptible que t'arrossega a seguir-los en alguns dels seus actes! Felicitats!
El diumenge hem anat a la tarda a casa de mons pares i hem tornat a menjar castanyes i panallets. He de reconèixer que enguany en general els panallets que he tascat han quedat molt bons. El llistó està molt alt!
*Per cert! Per sopar m'he jalat els rovellons de l'altre dia amb una miqueta d'oli i all i pa torrat. Mmmmmm! Deliciós! Quins menjars ens depara la tardor: castanyes, panallets, bolets, raïm... La natura, tot i que la maltracten, ens premia! Iblama
***Més fotos a la pàgina del blog de Lo Collet: http://blocs.tinet.cat/blog/lo-collet-digital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada