Lliga de Campions
Rubin Kazan 0 - Barça 0
Les millors jugades:
Quan es va fer el sorteig de la Xampions més d'un s'enfotia del grup que ens havia tocar. Fins i tot l'Inter era un equipet. Jo em vaig escoltar més a la gent que considerava que seria un grup difícil per dues raons: una, perquè érem tots campions de Lliga i dos, perquè hauríem d'anar a terres fredes dues vegades. Al final han tingut rao els segons. De moment la cosa està complicada. Hem d'anar a guanyar l'Inter d'Eto'o -si o si- al Camp Nou i al Dinamo. Tal com diu en Guardiola si no som capaços de fer això no mereixem passar la lligueta.
El partit d'ahir era una trampa molt ben preparada. S'ajuntaven tots els factors que podien perjudicar el Barça: un equip tancadíssim i molt enrere, un bon contraatac, el fred, que jugàvem amb jugadors sortits de lesions... Al final vaig poder veure el partit per Barça tv a les 24:00 i la veritat és que vam tornar a tenir mala sort. Als primers minuts ens podíem haver avançat al marcador però en Ibra la va tirar al pal. Els fetixismes de l'entrenador local tornaven a funcionar. I una i altra vegada ens vam estavellar contra el mur rus. Era un voler però no poder! I crec que la clau va tornar a ser a mig camp. Necessitem més efectius i que aquests tinguin més fluidesa. Aquells paios tenien un munt de gent al darrere i cada vegada a les bandes ens podien fer un dos contra un. Doncs arrisca Pep! Deix tres defenses i reforça el mig camp. Jo hauria tret l'Alves i hauria jugat a mig camp amb Toure, Keita, Xavi i Iniesta. I davant Ibra, Messi i Henry. Si, Henry! totes les encarades que va fer Iniesta van acabar tancant-se cap al centre. Almenys Henry se la juga i et fa centrades des del fons perquè puguin ser rematades. Té molta profunditat cosa que Iniesta no té, i menys si va a cama canviada. Aquesta és una de les altres coses que no canvien mai. Ahir vam facilitar molt les coses al Kazan. Tots queien al mig. Si parlem que volem obrir el camp doncs posa el Messi enganxat a la banda esquerra i al Iniesta obert a la dreta. D'aquesta manera hauríem pogut tenir el recurs de la centrada. Doncs res! I ens pensem que tirant pilotes des de la defensa farem gols. Moltes vegades els tècnics es queden com encantats i no és d'enguany sol.
Com vinc dient des de fa molt temps la clau de l'equip està en Puyol. Ahir va donar tota una lliçó de tot: anticipació, salt, seguretat, aguantar... tot ho va fer bé! I vull fer un esment especial per en Victor. És brutal el que fa! No el veus mai desconectat. Pot tenir errades molt puntuals però saps que és una garantia sota pals, especialment en els un contra un. Però amb Puyol només no farem res. Em fa l'efecte que hi ha jugadors que no estan al 100% com en Toure. Hem de posar els millors i amb això no ens ha de tremolar el pols.
En fi! que no està tot perdut. Hem d'anar guanyar els dos partits que ens queden i punt, i l'equip ens ha donat suficient confiança perquè poguem confiar en ells. A més encara queden molts dies per jugar contra l'Inter de manera que estarem més rodats. Tal com deia l'any passat vull donar-me de temps fins Nadal. Ànims! Iblama
1 comentari:
mala sort titu... no sempre es pot guanyar i sembla que ultimament no entren totes,,,
t agrada molt l henry a tu.. a mi no tant...
el partit va ser bo i s'hagues pogut guanyar .. ja arribara..
Publica un comentari a l'entrada