LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA DE CAMPIONS

Barça 2 - Inter de Milà 0

Els gols del partit

Primer de tot demanar perdó a en Pep potser per haver massa dur amb ell en determinats moments. Com més va més demostra que el mèrit és d'ell. Abans del partit, a la roda de premsa, ja va dir que jugués qui jugués la gent sortiria a morir i que no es notarien les absències. I certament no s'han notat. Hem jugat com un equip; perdó, com un Gran Equip.

Pep reflexiona amb una cosa només; fes els canvis més aviat, please!

A la primera part hem arreplanat l'Inter. Han fet el primer xut al minut 44. Impensable! Hem avançat molt l'equip i els hem sabut fer una pressió tan bèstia que no han estat capaços de donar més de cinc passades seguides. Insuperable! En els llocs compromesos, sobretot en banda esquerra, Abidal i Keita, ajudats per Pedrito, han fet unes cobertures excepcionals. Cada vegada que pujava Maicon el tapaven entre els dos. Llavors amb la pressió recuperaven ràpid la pilota i alliberàvem Xavi o Iniesta per muntar el contracop. A l'altra banda les ajudes les han alternat Alves amb Busi. Piqué quedava una mica més lliure per poder incorporar-se una mica més endevant i tapar el forat de Busi i pressionar més encara. Darrere del tot quedava la gran estrella de sempre: en Puyol. Sense ell el Barça no tindria sentit. És el més semblant al famós Dani Blind de l'Ajax històric. És el defensa que tapa els defectes dels altres. A més, com que és ràpid moltes vegades s'anticipa al davanter i no el deix respirar.

A mig camp Xavi i Iniesta han estat incommensurables, especialement el manxec. El pobre sembla que poc a poc recupera el seu estat natural. Avui la clau ha estat fer-lo baixar a mig camp. Guardiola ha sabut despistar a Mourinho. Si un hi fixeu Iniesta no jugava d'extrem, sinó que jugava a mig camp, refoçant la tasca dels migcampistes. L'extrem l'ocupava més Alves amb les seves pujades. M'atreviria a dir que el Barça avui no ha jugat amb un 4-3-3 sinó que s'ha adaptat en moltes ocasions del matx per jugar amb un 3-5-2. Cosa que jo he reclamat moltes vegades!

Davant la rapidesa de Pedrito, que avui ha esta molt fi, i els moviments d'Henry han estat letals

Els gols han arribat al minut 10 el de Piqué (1-0), rematant un córner pentinat enrere magistralment per Henry. El segon l'ha fet Pedrito a l'engaltar al finalitzar una jugada extraodinària amb passades al forat i combinacions curtes que han desconcertat per complet l'Inter.

De l'Inter només remarcar que sempre recordarem l'Eto'o i que li estem infinitament agraïts per tot el que ha fet per nosaltres. Durant el partit semblava com si li costés posar el peu o rematar. Millor! Remarcar que l'Inter és l'etern aspirant a Europa. S'ha demostrat que si se'ls juga amb la medicina del Barça poc tenen a fer. Finalment, de Mourinho dir que semblava que estava més calmadet. A veure si encara vindrà de la mà d'algun candidat! Me'extrany molt aquest gentelmanisme quan resulta que és una macarrilla.

En fi! Gràcies gran Barça per una altra nit de plaer i eufòria!

Iblama