Estàvem cagats, la veritat! Els pronòstics dels temps no eren massa esperançadors; amenaçaven amb pluja. De bon matí el dia estava tapador, però a mesura que es feia de dia semblava que la cosa millorava. I així va ser; vam poder gaudir d'una bona diada al meu Mas.
Van pujar els pares de la Xell, el Joan i la Cris. Vam veure els caps d'avellaners, invents diversos, ametllers, el maset, la mina, la barbacoa... Vam coure carn i vam menjar ensaladilla de primer. La carn estava boníssima! Què bona que és la cansalada, la llangonissa, les costelletes, l'allioli... Mare meva! I de postres un festival de pastes de crema, un coc vivenesc i coca de Porrera d'ou i sucre. Entre mig hi va haver la benedicció Urbi et orbi a càrrec del mestre de cerimònies Blanch. S'ha de reconèixer que l'home estava molt feliç!
Ja només quedava una cosa! Què plogués així tindríem excusa per entrar dins el Mas i fer una becaina. De fet no va caler que plogués. Ens va anar apalancant en diferents llocs mentre el Joan afinava una vella guitarra.
Per mi un dels millors dies dels darrers temps, amb la gent que estimo i en un dels racons que més m'aproxima a la pau. Gràcies! Iblama
*Ah! al final només va caure una trista gota!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada