Malgrat que els va faltar un guitarra, l'Oriol i els seus amics ens van fer un ampli repertori de música que anava des de La Polla Records, Celtas... a Barricada, tocant estils i músiques d'aquest sector. Amb el Carles vam passar una bona estona escoltant-los. Cal millorar algunes cosetes però en general passes una bona estona. Ara el repte seria composar cançons pròpies. Potser és el següent pas. A veure si tenen sort i van avançant en aquest "mundillo".
Ens va entrar la gana, així que ens vam fumbre un entrepà de xistorra i de bacó amb ceba i unes cervesetes al bar de la Palma!
La Beth, que va inaugurar la Fira del Vi de Reus, no va marxar sense presentar-nos en versió acústica, alguna de les cançons del seu nou disc Segueix-me el fil!. En ell hi podem trobar cançons que reflecteixen pensaments i situacions del dia a dia. No em va desagradar. Evidentment, és una música que mereix ser escoltada assegut i de forma relaxada. És més adient per auditoris i teatres més que per fer a l'aire lliure. És un plaer poder-la sentir cantar en català! Finalment, dir que es un anoia molt i molt maca!
CONCERT DE QUICO EL CELIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES 110610
El plat fort va arribar al voltant de la mitja nit passada. Per darrere de l'escenari van anar fent cap el Quico, el Mut i el noi. La gent només veure'ls ja reia! Són un espectacle ells sols. Són capaços amb les seves lletres d'emocionar però també de fer fines crítiques polítiques i socials. Allà on van deixen ben clar que Lo riu és vida (defensat l'Ebre) i que els pobles han d'estrènyer lligams i no posar barreres.
Aquesta ocasió va servir per presentar-nos el seu darrer disc Oco! La novetat -i diria exclusivitat- és que mentre cantaven les seves típiques joques, en un escenari del costat, l'Esbart Dansaire ballava. Es va produir una fusió de música i dansa. Un experiment molt interessant!
Amb l'alegria que els caracteritza ens van parlar de l'home del sac, de la crisi, de la seva terra, de la seva dansa, dels seus treballs... i sempre cantant o monologuejant entre cançó i cançó.
Com sempre al final van acabar en el que s'ha convertit en tot un himne de les terres de l'Ebre De Roquetes vinc, per acabar el concert amb dos visos i tocant a peu d'escenari, entre el públic, una improvitzada jota final que va entusiasmar els assistent ja que en la lletra hi sortia Reus en tot moment!
El concert va acabar amb el públic embolcallat amb la cinta de protecció amb el lema Oco! No fos cas, tal com van dir, que vingués una inspecció i no ens trobés acordonats!. Iblama
1 comentari:
Havia pensat anar a veure els Quicos, però al final es van canviar els plans.
Publica un comentari a l'entrada