I passa la vida i passa la vida! I tant si passa! Ara he estat preparant la selec amb diferents alumnes i me n'he adonat de la diferència de les coses. Quan nosaltres la vam fer, als anys noranta, teníem moltes més proves i estic segur que el nivell d'exigència era molt més alt. Avui em trobo que els alumnes només han d'examinar-se de cinc assignatures la majoria escollides per ells per poder treure millor nota. Em trobo que el que ha triat mates per pujar nota me les suspèn; o el que ha triat història de l'art. No ho sé! El que si crec és que les nostres generacions anaven molt més ben preparades que les d'ara. Després hi ha dos factors més que manquen. Primer que les escoles comptin amb bons assessoraments. Em trobo que un gran nombre de persones ha estat mal aconsellada a l'hora de triar les assignatures a cursar. És lamentable veure com hi ha persones que estan fent matemàtiques i en prou feines saben plantejar un problema. Molts nois i noies a aquestes alçades del curs tampoc saben amb certesa que els agradaria ser de grans. Quina incertesa!
Hi ha una segona cosa que m'indigna i és la preparació que donen els instituts de la nostra ciutat, amb el que treballo més colze a colze, si a finals de maig encara no han fet ni Mill ni Nietzsche; dos dels cinc autors que entren a les PAU de filosofia. Com pot ser que en altres assignatures a les portes de la prova no n'hagin fet cap. Com pot ser que un noi a segon de BAT em pregunti a 48 hores dels exàmens finals com es fa un comentari de text!
Els hi explico que jo me n'anava a Misericòrdia, a l'esplanada o als gronxadors de la plaça de fora i em passava el dia allà estudiant com un solitari. Anava a dinar a un bar un entrepà i una cola i hi tornava fins que es feia fosc. Després arribava a casa i ens trucàvem amb el David per preguntar-nos la lliçó i aconseguir el que ens mancava. I ens deien que no érem uns bons estudiants i tal... Quina pena! Si moltes vegades fins i tot vam haver de corregir al Grandíssim Profe "Soperu" d'història perquè no sabia ni el que deia. Lamentable! Doncs si! em torno a felicitar i felicito en primera persona a tots aquells que com nosaltres vam haver de patir uns anys de massificacions. Gràcies a Déu dono i donaré per haver-me acompanyat en aquest camí i haver permès que avui en dia pugui ser algú en el món. Gràcies! I pels que no vau creure en mi i em vau voler enterrar en el pou de la mediocritat, per vosaltres un pet a la vostra salut! Foteu-vos! Iblama
1 comentari:
Doncs sí. Tinc la sensació que avui en dia suspendre està mal vist i no es pot permetre. Per tant, aprovem a tothom i, per aconseguir-ho, fem continguts i proves molt més fàcils. Per sort, a la universitat em sembla que no va ben bé així, però llavors el salt entre l'institut i la universitat encara és molt més gran. No ho sé… Em sembla que no anem del tot bé…
Publica un comentari a l'entrada