Aquest vespre ens hem reunit a la Biblioteca Central Xavier Amorós. El Club de Lectura 2011 ens ha presentat el darrer premi Néstor Luján de Novel·la Històrica: la Coia Valls amb la Princesa de Jade.
L’Acte ha començat amb un cert retard ja que s’esperava la presència d’alguna autoritat que al final no ha vingut! Trist!
D’entrada en Xulio ens ha presentat l’acte visualitzant el curt de presentació de la Princesa de Jade. Veure aquestes màgiques imatges i sentir la músiqueta relaxant del piano sempre s’agraeix. Després han procedit a la presentació de la novel·la en sí. Pels qui ja hem tingut l’oportunitat de llegir-la ens ho hem pres d’una altra manera. Jugàvem amb avantatge! El cert és que hem pogut assaborir millor totes i cadascuna de les coses que tant en Xulio com la Coia ens han anat dient. Amb en Xulio estic molt d’acord que és un llibre d’emocions i sensacions, i amb la màgia de les pedres paisatge. Amb amb la Coia igualment. M’ha agradat especialment la presentació en tres parts, seguint el lligam de les tres dones que les representen: la Teodora, la Najaah i la Yu. En mig de tot plegat m’agrada molt que es llegeixin fragments del llibre, i com que a mi el personatge que més m’agrada és el de la Najaah, m’ha agradat especialment que tries un fragment que representa que és la trobada de la noia amb el grup. El sentir-se sola, desvalguda... Pràcticament rescatada d’una mort segura per Xenos! La Najaah no parla la llengua dels viatjants però no tardarà a fer-se entendre’s. En aquest sentit la Coia s’ha posat a la pell de la Najaah com a Logopeda que és; una tasca i un treball ben difícils i en el que les mans i l’expressió són molt més importants que mil paraules. També ens ha parlat, interpelada per una pregunta d’una assistent, per la documentació del llibre i per la lectura àgil de les seves pàgines.
Al final, s’ha acomiadat de tots nosaltres convidant-nos de nou el dia 17 de febrer a dos quarts de set de la tarda per participar de la Trobada del Club de Lectura (sala Col·lecció local), on es podrà parlar àmpliament de la novel·la. Iblama
2 comentaris:
Coia Valls, algú que val la pena conèixer! malauradament algú s'ha perdut tenir el plaer de sentir tot el que transmet la seva veu, crec que precisament, CULTURA hi hauria d'haber estat present doncs un premi no és poc important, és un reconeixement a un treball que va mes enllà de sumergint-se plaerament en una història, l'autora ens fa pensar, cosa poc corrent avui en día.
Tens tota la rao del món! Si que a la presentació a la llibreria Araceli hi havia les autoritats, però ahir crec que era una manera ben bonica i simbòlica de donar caliu a una autora guanyadora reusenca, que allà on va sempre expressa el seu orígen reusenc precisament. molt lleig per part de les autoritats reusenques!
Publica un comentari a l'entrada